Les farmàcies pateixen problemes de proveïment
Ocu denuncia que no és només un problema de demanda sinó de manca de rendibilitat de les empreses farmacèutiques que prefereixen no fabricar certs medicaments
El desproveïment de fàrmacs ha augmentat en els darrers anys i és cada cop més recurrent. De fet, l'últim episodi, la manca d'amoxicil·lina pediàtrica, que ja dura més d'una setmana, ha obligat l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) a recomanar la dispensació fraccionada del format d'adults en cas de necessitat.
Però el cas de l'Amoxicil·lina pediàtrica només és l'últim d'una llarga llista de desproveïments, denuncia l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). La mateixa AEMPS en el seu darrer informe, a 30 de juny de 2022, reconeixia que un 3,42% de les presentacions autoritzades patien problemes de subministrament, fet que suposa un increment del 31% respecte al semestre anterior (de 842 a 1.105 presentacions).
L'última enquesta sobre desproveïment de medicaments publicada per OCU el febrer del 2021 revelava que un 41% dels ciutadans havia viscut almenys un cas de desproveïment superior a les 24 hores. Al 91% dels casos es tractava de medicaments amb recepta. Motius? Un de cada quatre afectats no va obtenir resposta a aquesta qüestió. A la resta, els van indicar situacions diferents: l'alta demanda del fàrmac (25%), l'existència de problemes logístics (25%), problemes de producció (12%), l'escassetat del principi actiu (10%), problemes comercials o de distribució (9%), la substitució (7%) o la retirada del mercat (5%).
Aquest tipus de situacions, que es dóna a nivell global, no només a Espanya, està provocat moltes vegades per l'excessiva dependència d'un escàs nombre de productors de matèries primeres necessàries per a la fabricació dels medicaments, cosa que s'ha aguditzat a la pandèmia de la COVID-19.
Però l'origen dels desproveïments va més enllà. El mercat i les estratègies comercials de les farmacèutiques també són sovint darrere de l'escassetat. Els medicaments amb preus més baixos o menys rendibles per a les empreses acostumen a tenir més problemes de subministrament. En aquest sentit, és habitual que les farmacèutiques retiren voluntàriament certs fàrmacs del mercat per pressionar les autoritats en la negociació de preus o per afavorir l'entrada d'altres productes de més interès comercial per a l'empresa. Aquestes estratègies afecten especialment alguns medicaments essencials, com els genèrics per al càncer o els antibiòtics.
La veritat és que, com que OCU ha estat denunciant en anys recents, hi ha considerable opacitat envers els ciutadans sobre els motius reals dels desproveïments.
Els problemes de subministrament tenen un impacte directe als pacients, ja que a l'ansietat i la preocupació que genera poder quedar-se sense tractament, cal afegir el temps que inverteixen a buscar el fàrmac desproveït, els problemes derivats de la manera d'administrar el medicament alternatiu, l'aparició d'altres efectes secundaris o una despesa econòmica addicional, ja sigui perquè l'alternativa és més cara o perquè en casos excepcionals no estiga finançada pel sistema nacional de salut.
Per tot això, OCU torna a insistir el Ministeri de Sanitat en el desenvolupament d'una política més dura de sancions per als que incomplixquen els compromisos de subministrament. OCU advoca a més per garantir la transparència pública sobre els motius dels desproveïments, així com impulsar estratègies de producció pública de medicaments i teràpies essencials aprofitant els recursos propis del SNS.
