Les famílies de xiquets amb autisme exigeixen drets en sanitat, educació i serveis socials

Les famílies de fills amb autisme de la Comunitat Valenciana prenen els carrers, després de dos anys sense manifestar-se per la pandèmia, per a donar visibilitat al col·lectiu, reivindicar els drets de les persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA), exigir a les administracions i partits polítics que prenguen les mesures necessàries de manera urgent que garantisquen els drets de les persones amb autisme en sanitat, educació i serveis socials.

Les famílies de fills amb TEA asseguren que “l'autisme és la discapacitat amb major prevalença en la societat”, ja que segons els últims estudis afecta a 1 de cada 68 persones, però és una discapacitat “invisible” i poc coneguda per la gent.

Quan i on és la manifestació?

La manifestació convocada per la Plataforma Defensa TEA serà el dissabte 2 d'abril, a les 18.00 hores. L'inici serà en la plaça Tetuan de València i conclourà amb la lectura del manifest en la plaça Manises, enfront del Palau de la Generalitat.

“La pandèmia ens ha afectat de manera molt dura”

Des de la Plataforma Defensa TEA han apuntat que “com a molts altres col·lectius, la pandèmia ens ha afectat de manera molt dura, i veiem com seguim amb els mateixos problemes o fins i tot majors per la falta de recursos i ajudes, per això ens veiem en l'obligació d'eixir al carrer per a defensar els nostres drets i exigir les millores que ens van prometre abans de la pandèmia”.

Per a aquestes famílies és “imprescindible i urgent” que es realitze un Pla d'Acció amb dotació de pressupost per a implementar l'Estratègia Nacional sobre Autisme que va ser aprovada l'any 2015. “Aquest pla d'acció que ja està aprovat en altres comunitats autònomes és indispensable per a dotar de recursos i que s'implemente l'Estratègia nacional sobre autisme”.

Tres anys sense atendre el decàleg signat per tots els partits

Les principals reivindicacions de la famílies de fills amb TEA estan resumides en un Décalogo signat en 2019 per tots els partits polítics, però que no han tingut en compte en aquests tres anys transcorreguts.

Aquest decàleg està signat per PSPV-PSOE, PP, Ciutadans, Compromís i Podem, indiquen la creació de crear una Comissió Interdepartamental per a la coordinació i l'Atenció Integral de les Persones amb Autisme.

Què demanen les famílies

Des de la plataforma han recordat que l'autisme és una condició que acompanya a la persona durant tot el seu cicle vital, és important recordar que no té cura, per la qual cosa és necessari dotar de suports en totes les etapes de la vida, des de la detecció precoç fins a la vida adulta.

Per això reclamen:

• Diagnòstic Precoç. Són molts els menors que són diagnosticats “tard”, amb més de 4 anys. És important posar els mitjans i recursos necessaris per a garantir els diagnòstics al més prompte possible.
• Atenció precoç. La intervenció s'ha reduït de 20 hores a 6 hores mensuals, i per regla general als 3 anys es dona d'alta al xiquets/as, (abans era fins als 7 anys). Les llista d'espera supera el miler. Exigim una
• Atenció precoç intensiva, especialitzada i multidisciplinària
• Teràpies sense límit d'edat. Actualment les teràpies sanitàries estan subvencionades fins als 6 anys, però l'Autisme és un trastorn del desenvolupament que acompanya a la persona durant tota la seua vida
• Dret a l'Educació. Hi ha una falta de professionals especialitzats ( PT, AL, logopedes) i també educadors per a garantir una educació inclusiva en igualtat de condicions. S'han de garantir aquests recursos en totes les etapes educatives amb la finalitat de frenar la taxa d'abandó escolar, incloent batxillerat i formació professional per a garantir el seu accés al mercat laboral.
• Dret al treball. Les persones amb TEA conformen el col·lectiu de la discapacitat amb la taxa més alta de desocupació, rondant quasi el 90% segons dades d'Autisme Europa. Exigim la creació de programes específics de suport i de models de formació dual que proporcionen les competències necessàries per a afrontar la vida adulta i exercir un lloc de treball.
• Dret a una vida digna. Una vegada les persones amb TEA compleixen els 21 anys són abandonades per l'administració a causa de la falta de recursos, per això sol·licitem la creació de recursos públics diürns i residencials, inclusius i especialitzats, suficients per a garantir l'accés a tots els adults amb TEA que el necessiten.