La fabricació de puntes de projectil tallades amb forma de trapezi va irrompre fa 8.500 anys en la península Ibèrica

Fa 8.500 anys va irrompre una nova tecnologia per fabricar puntes de projectil amb forma de trapezi en pedra tallada. Els investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant (UA), Magdalena Gómez-Puche i Javier Fernández-López de Pablo, han fet una anàlisi exhaustiva del conjunt de dates de carboni 14 (C14) existents en jaciments mesolítics de la península Ibèrica que presenten aquesta tecnologia, coneguda com el mesolític de trapezis. El treball, publicat recentment en la prestigiosa revista Radiocarbon de la Universitat de Cambridge, indica que la introducció i l’expansió d’aquesta innovació tecnològica va tenir lloc en pocs anys.

«L’expansió d’aquesta nova tecnologia durant el mesolític constitueix un dels grans interrogants de la prehistòria europea, i és objecte de diversos treballs des de fa més de dues dècades. El nostre treball analitza per primera vegada de manera crítica totes les dades cronològiques disponibles a la península Ibèrica per a determinar en quin moment es va produir la seua introducció i proposar quines van ser les vies i els mecanismes de difusió», explica Gómez-Puche.

El mètode C14 és un sistema de datació que utilitza l’isòtop radioactiu carboni 14. Aquesta tècnica és la més utilitzada en arqueologia, ja que permet mesurar la quantitat de carboni que queda en un material orgànic i, després d’un ajust en una escala d’anys solars denominat calibratge, conèixer així la seua edat abans del present. En concret, en l’article ha sigut avaluat i analitzat el registre radiocarbònic de les primeres indústries de trapezis de tota la península Ibèrica, amb més de 180 dates de 67 jaciments. 

Mitjançant l’ús de models cronològics bayesians, una tècnica estadística que calcula les probabilitats que una data de C14 se situe en un interval cronològic determinat, s’ha establit que la introducció i expansió dels trapezis va tenir lloc entre fa 8.505 i 8.338 anys.

«L’àmplia distribució espacial i la rapidesa d’aquest fenomen indica una adopció d’aquest nou sistema tècnic per grups humans geogràficament distanciats, però que havien d’estar connectats a través de xarxes socials extenses», assenyala la investigadora. En aquest sentit, apunten des de la UA, les dades generades en aquest treball «permetran l’aplicació de noves tècniques d’investigació com l’anàlisi de xarxes socials, amb la qual és possible caracteritzar l’estructura socioespacial d’aquestes poblacions de caçadors recol·lectors i determinar-ne el paper en els processos de transmissió cultural». 

La recerca forma part del projecte Paleodem - Late Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia, finançat pel Consell Europeu d’Investigació (European Research Council) i dirigit per Javier Fernández-López de Pablo, investigador distingit del Pla Gen-T, adscrit a l’INAPH de la Universitat d’ Alacant. Aquest projecte aborda la reconstrucció de les dinàmiques demogràfiques i dels processos de transmissió cultural a la península Ibèrica durant la transició pleistocè-holocè, fent servir enfocaments interdisciplinaris basats en arqueologia d’alta resolució, ciència de dades i l’anàlisi de xarxes socials.