Un estudi valencià de les ‘terres rares’ revela el comerç entre l'Índic i el Mediterrani fa 2.500 anys

La metodologia de les terres rares (en anglés rare earth elements, “REE”) desenvolupada per la Unitat ArchaeChemis marca l’empremta de l’activitat humana en els sediments que es troben als jaciments. Juntament amb l’evidència arqueològica, indicarien un desenvolupament gradual de l’assentament, amb un pic de freqüentació, expansió i activitat humana a principis del període clàssic, en un lapse cronològic que va des del 400 fins al 100 a.C, segons la datació obtinguda per radiocarboni.

Les dades obtingudes dels sediments analitzats mostren evidència d’activitats antropogèniques del jaciment d’Alagankulam, situat a la costa sud-est de l’Índia, davant de l’illa de Sri Lanka. “En particular, confirmen que en aquest jaciment es van dur a terme diverses funcions com la producció d’aliments, la terrisseria, la conformació de metalls i altres activitats manufactureres. Per tant, va existir una comunitat molt complexa i multifuncional”, destaca Gianni Gallello, investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València (UV).

A la investigació, en què també participen l’Institut de Química de Components Organometàl·lics italià, la Universitat Politècnica de Milà i l’Institut de Tecnologia de la Universitat de Vellore (Índia), els resultats químics concorden amb l’evidència arqueològica. “A la part superior dels estrats la quantitat d’elements augmenta considerablement, incloent-hi objectes preciosos i de luxe i ornamentals, com a resultat dels intercanvis comercials més intensos i les noves connexions establertes”, explica Mirco Ramacciotti, també investigador de la UV.

“L’estudi és un exemple de com les terres rares es poden fer servir per ressaltar i mapejar rastres de patrons invisibles que podrien interpretar la complexitat del registre arqueològic”, destaca Agustín Pastor, catedràtic del Departament de Química Analítica de la UV. Aquest estudi ha confirmat que el lloc era el principal empori cultural i econòmic del sud de l’actual Índia.

La investigació forma part d’un ampli projecte italoindi destinat a reconstruir els centres comercials, culturals i de producció de Tamil Nadu, un estat de l’Índia situat al sud-est del país, i que limita amb Sri Lanka.