Un estudi valencià descobrix que les ulleres de realitat virtual reduïxen la por dels xiquets quan es vacunen
Un assaig clínic realitzat per investigadores en Infermeria de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH), en col·laboració amb dos infermeres i una pediatra del centre de salut de Tres Forques, a València, ha demostrat l'eficàcia de l'ús de realitat virtual immersiva per a reduir la por i el dolor en els processos de vacunació infantil. Els resultats d'este treball, que també mostren l'augment en la satisfacció dels pares amb este procediment de vacunació, han sigut publicats en una de les millors revistes científiques d'Infermeria: Journal of Clinical Nursing.
Segons explica la investigadora principal de l'estudi, Laura García Garcés, directora del departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la CEU UCH, “diversos estudis previs havien mostrat que la realitat virtual pot reduir la percepció de dolor en els xiquets, però només tres havien analitzat el seu ús durant la vacunació, encara que amb mostres de població molt xicotetes i mancances en la seua metodologia que limitaven la validesa dels seus resultats. Per això, dissenyem un assaig clínic més ampli per a determinar l'efecte de la realitat virtual immersiva sobre el dolor i la por percebuts en els xiquets durant la vacunació i també la satisfacció dels pares amb el procediment, a fi de fomentar també l'adherència al calendari vacunal”.
En l'assaig clínic realitzat, les investigadores han avaluat a 162 participants en el Centre de Salut Tres Forques, abans Fuensanta, de València. La mitat dels xiquets van ser assignats aleatòriament al grup d'intervenció, en el qual es va utilitzar la distracció amb realitat virtual immersiva durant la vacunació, mentres que en el grup control es van utilitzar tècniques de distracció estàndard. Es van emprar escales validades per a avaluar el grau de dolor (Wong–Baker FAÇS) i el nivell de por (Children's Fear Scale).
Efectivitat i adherència a les vacunes
En comparació amb el grup de control, els xiquets que van usar les ulleres de realitat virtual mentres els van vacunar van referir significativament menys dolor i por, mentres que la satisfacció dels pares va ser significativament major, en veure l'eficàcia d'esta estratègia en els xiquets. Respecte al dolor, este va ser menor en els xiquets que van usar la realitat virtual que en el grup control (mitjanes de 67,3 enfront de 95,3 respectivament). Respecte a la por, este també va anar significativament menor quan es va usar la realitat virtual (mitjana de 73,9 en el grup de realitat virtual, enfront de 88,9 en grup control). I la satisfacció dels pares amb el procediment de vacunació va ser major en els xiquets que van usar realitat virtual que en els del grup control (mitjana de 87,4 enfront de 73,6, respectivament). L'estudi també ha detectat que el dolor i la por declarats no diferixen segons el sexe del pacient. I, quant a l'edat del xiquet, esta no està relacionada amb la por, però sí amb el dolor: com més jove és el pacient, major ha sigut el dolor que ha descrit.
La investigadora de la CEU UCH Laura García-Garcés destaca: “L'assaig clínic ens ha permés confirmar que la realitat virtual immersiva, que requerix una inversió molt xicoteta, com són les ulleres de realitat virtual, pot controlar eficaçment el dolor i la por en els xiquets durant la vacunació. La millora de les experiències de vacunació en els xiquets i també en els pares poden contribuir a augmentar l'adherència al calendari vacunal i, amb això, la immunitat de grup en les malalties per a les quals comptem amb vacunes efectives per a previndre la seua transmissió”.
Difusió entre les societats sanitàries
Amb l'objectiu que estos resultats puguen incorporar-se als protocols d'actuació en la vacunació pediàtrica, l'equip investigador ha compartit ja els seus resultats amb el Comité Assessor de Vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria (CAB-AEP), l'Associació Espanyola de Vacunología (AEV), l'Associació Nacional d'Infermeria i Vacunes (ANENVAC), l'Associació d'Infermeria Comunitària (AEC), la Federació d'Associacions d'Infermeria Familiar Comunitària (FAECAP) i l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap).
L'estudi publicat en Journal of Clinical Nursing és obra de les professores Laura García Garcés, investigadora principal del grup, María Inmaculada Sánchez López i Marta Lluesma Vidal, professores del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat CEU Cardenal Herrera, al costat de Cayetana Ruiz Zaldibar, de la Universitat Camilo José Cela de Madrid, i Inmaculada Tomás Saura, María Isabel Martínez Fleta i Gema Gutiérrez Alonso, membres del Centre de Salut Tres Forques on s'ha realitzat l'assaig clínic, que pertany al Departament de Salut de l'Hospital General de València.
