Un estudi revela com és el mapa de la corrupció en la Comunitat Valenciana

Un estudi revela que Alacant ha sigut la ciutat més afectada per la corrupció, seguida per València i Castelló. A més, la majoria de casos han sigut protagonitzats pel Partit Popular, representant el 65% i pel PSPV- PSOE”, sent un 25%. Este dimecres 23 d'octubre es va celebrar en el Centre de Cultura Contemporània de València la presentació d'este estudi de corrupció realitzat per l'observatori Ciutadà contra la corrupció. Els ponents van ser Consuelo Vidal Hernándis i Jorge Correcher Mira, sent aquest últim l'encarregat de realitzar la investigació.

La investigació té com a objectiu impulsar una participació de tots els ciutadans en “la lluita contra la corrupció” especialment “la de la societat civil organitzada” per a així “animar i impulsar l'acció participativa democràtica, ciutadana, de control i denúncia”, afirma Consuelo Vidal.

Un projecte ”molt ampli”

Consuelo va ser l'encarregada de presentar el projecte, el qual consta de dues parts: el primer és un “mapa de la corrupció” en aquest apareixen els 32 casos de corrupció-30 d'elles condemnatòries i 2 absolventes- sobre els quals ja s'ha dictat sentència, això és, els que el jutjat ha decretat ja com a culpables des de l'any 1995 fins a 2018. A més, segons afirma Consuelo “aquest mapa no està conclòs, ja que està obert a ampliar-se a mesura que es vagen coneixent més casos de corrupció i es dicten les sentències corresponents”.

En aquest apareixen tots els casos de corrupció distribuïts per comarques, fent una distinció entre aquelles que no han tingut casos de corrupció o que “no s'ha dictat sentència en ells”, entre les quals tenen un cas i fins i tot en les quals s'han donat des de dos fins a cinc casos”, estableix.

No obstant això, el més “esperat” d'aquest estudi va ser el “quadern pedagògic” est encara no està publicat, ja que per a això “caldrà esperar uns dies”, segons ha pogut saber elperiodic.com.

Aquest quadern es divideix en 4 capítols, cadascun d'ells parla sobre diferents estudis i anàlisis sobre casos de corrupció per part de partits polítics, així com delictes comesos per part de les administracions públiques i el seu impacte en la Comunitat Valenciana. No obstant això, el més “sorprenent i nou” d'aquest document és que en el podem trobar un protocol d'actuació per a la millora de la transparència de les associacions i altres entitats ciutadanes, així com un capítol sencer que estarà dedicat a respondre la qüestió “que tanta gent es fa”: es pot previndre la corrupció?

El mapa i el quadern pedagògic “Radiografia de la corrupció 1995-2018” han sigut publicats pel Observatori *Ciutadà contra la *Corrupció, amb la col·laboració de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.

Un altre aspecte que va voler destacar Consuelo va ser els diversos “delictes i sentències” que apareixen en aquest informe així com els càrrecs que tenien els autors d'aquests “greus casos de corrupció”. En primer lloc “Jorge va esbrinar que la majoria de casos procedeixen d'homes de l'administració pública”, d'aquesta es coneixen 5 casos (16,7%), a aquest li segueixen una sèrie de negociacions que estan “completament prohibides” de dur a terme per als funcionaris, aquestes són 4 (13,3%). No obstant això i “com era d'esperar” les xifres més altes li corresponen als delictes per “suborn, malversació de cabals públics i prevaricació” al primer li corresponen 6 casos (20,0%), al segon 7 (25,3%) i, al tercer (sent el delicte més comés) 8 casos (26,7%).

El ventall d'autors que van cometre aquests delictes “es redueix considerablement” ja que tan sols existeixen tres tipus: funcionaris, concessionaris de l'Administració, així com càrrecs públics o gestors d'entitats o empreses del sector públic.

Quant a l'origen dels delictes, Consuelo va afirmar que la investigació ha decretat que la majoria són d'Alacant, seguits de València i Castelló, sumant un total de 32 casos de corrupció.

Una extensa i complexa investigació

Jorge Correcher Mira, professor de Dret Penal de la Universitat de València i encarregat de dur a terme aquest projecte estableix que les dades plasmades en aquest estudi han sigut resultat d'una “extensa i complexa investigació que abasta des de 1995 fins a 2018”, afirma.

Un altre aspecte de la investigació que va voler destacar l'encarregat de l'estudi és que de les 20 sentències condemnatòries per part dels càrrecs públics “el 25% d'aquestes es refereixen a persones que estaven vinculades al PSPV- PSOE”, mentre que “un 65% al Partit Popular”, entre les quals destaca com a major impacte el cas del “auditori de Paterna” i el de “fems Torrevieja”, tots dos vinculats al Partit Popular de la Comunitat Valenciana.