Espanya es juga un segon estat d'alarma en tot el territori nacional
Els rebrots i l'incompliment de les mesures de seguretat en algunes zones fan veure l'ombra d'un segon estat d'alarma que el Govern ja no descarta
Els últims rebrots de Coronavirus a Espanya mantenen una elevada taxa de casos diaris arribant als 241 contagis en 24 hores. Hui dia, al país s'han diagnosticat per PCR un total de 253.056 casos de COVID-19, a més, el número de morts és de 28.401. Per sort, el nombre de persones que han superat la malaltia és ja de 150.000, segons les dades del Ministeri de Sanitat.
No obstant això, la situació dels últims dies fa que Espanya s'enfronte a un escenari incert, ja que són 73 els focus actius i dispersos per tot el territori. Des del Govern, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, deixava caure en una entrevista que ja “no es descarta l'aplicació d'un segon estat d'alarma”. I, la veritat és que davant aquest panorama apunta l'ombra d'un possible nou tancament, però què suposaria de nou un estat d'alarma?
Si es decretarà l'estat d'alarma, el president del Govern, Pedro Sánchez, podria plantejar una quarantena en tot el territori nacional, bé siga de forma generalitzada o una més restringida per zones. Això suposaria que els ciutadans no tindrien llibertat de moviment a ens ser que aquest comptara amb un certificat que el justifique. La llei diu que en aquest cas es podria limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les al compliment de certs requisits.
De la mateixa manera, el Govern tindria dret a confiscar temporalment béns, imposar prestacions personals obligatoris i podria ocupar indústries i granges, tallers o llocs de qualsevol naturalesa, excepte residències privades. La llei estipula el dret a compensar o indemnitzar als ciutadans pels danys o perjudicis per actes que no els siguen imputables a conseqüència de les decisions que s'adopten en el marc d'aquesta mesura excepcional.
També, l'Executiu pot obligar a metges o infermeres que presten els seus serveis en la sanitat privada a aportar el seu treball al que dicte l'autoritat tal com es recull en la llei orgànica 4/81. Igualment, aquesta normativa atorga potestat al Govern per a confiscar material sanitari o instal·lacions hospitalàries si fora necessari.
Amb l'estat d'alarma aplicat de nou totes les autoritats civils de l'Administració, inclosos els cossos policials, queden sota les ordres directes del Govern.
I, finalment, l'Executiu també estaria capacitat per a limitar o racionar l'ús de serveis o el consum d'articles de primera necessitat, així com donar les ordres oportunes per a assegurar el proveïment. Amb aquesta mesura, es pretén impedir que amb l'aïllament es produïsca un desproveïment dels mercats que provoque encara més incertesa entre els ciutadans.
De moment s'evite parlar d'un pròxim i nou estat d'alarma, però la veritat és que en qualsevol moment el Govern podria aplicar-lo mitjançant decret acordat en Consell de Ministres. Encara que en aquest decret ha de quedar fixat l'àmbit geogràfic d'aplicació, els efectes i la duració, que no podrà excedir de quinze dies. A partir d'ací, solament amb autorització expressa del Congrés l'estat d'alarma seria prorrogat i continuaria vigent.
