Un equip de la Universitat de València troba similituds en la dieta del megalodó i del gran tauró blanc
Un estudi liderat per un equip d'investigació de la Universitat de València revela que l'extint megalodó i el tauró blanc podrien haver arribat a competir per recursos tròfics. Amb l'anàlisi del microdesgast dental, l'equip científic va trobar similituds en la dieta dels dos depredadors. L'estudi s'ha publicat en la revista Spanish Journal of Palaeontology.
Un equip d'investigació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, format per María Victoria Paredes-Aliaga i José L. Herraiz, ha dut a terme un estudi sobre les interaccions tròfiques entre el gegant extint megalodó (Otodus megalodon) i el gran tauró blanc (Carcharodon carcharias).
Publicat en la revista de la Societat Espanyola de Paleontologia, Spanish Journal of Palaeontology, la investigació proporciona noves dades sobre la possible competència per recursos tròfics en el passat entre les dos espècies. L'estudi se centra en l'anàlisi del microdesgast dental, és a dir, les marques microscòpiques que es generen en la superfície de les dents durant la ingesta dels aliments. Aquesta eina permet inferir en les propietats físiques i mecàniques de les preses ingerides. Amb això, s'han comparat les marques de desgast presents en la superfície de les dents del megalodó i del gran tauró blanc. Les dents fòssils analitzades, i dipositades en el Museu Paleontològic d'Elx (MUPE), provenen de jaciments del Neogen (23,3–2,58 milions d'anys) de la regió d'Alacant.
Els resultats revelen que, tot i que el megalodó mostrava una lleugera preferència per dietes menys abrasives, en comparació amb el tauró blanc, no es van trobar diferències significatives en els patrons de microdesgast dental de les dos espècies. Això ha dut l'equip investigador a suggerir que el megalodó i el gran tauró blanc podrien haver tingut dietes similars, almenys en la conca del mar Mediterrani durant el Neogen.
L' estudi aporta evidències addicionals al debat sobre l'extinció del megalodó, que ha estat atribuïda tant a canvis climàtics com a l'emergència de nous competidors, en especial a l'aparició del gran tauró blanc. Tot i que els resultats del treball donen suport a una possible competència directa entre els dos taurons, Paredes-Aliaga i Herraiz destaquen la necessitat de futurs estudis que estimen els tamanys dels exemplars i que incorporen dades d'altres regions geogràfiques per a una comprensió més completa.
