Èpica remuntada de la vallera Sara Sorribes, que està a un pas de la medalla d'or a París 2024

EFA. La vallera Sara Sorribes i la càntabra Cristina Bucsa van ampliar les expectatives de l'equip espanyol de tenis a París 2024 i es van convertir en una altra opció clara de medalla, al costat de Carlos Alcaraz, en situar-se en les semifinals del dobles femení després de batre, en un dol amb tints èpics, a les germanes bessones ucraïneses Lyudmyla i Nadila Kichenovk per 6-3, 2-6 i 12-10.

Va ser dramàtic en part perquè després de perdre el segon set van tindre el 'super tie break' molt costa amunt. Lyudmila, sobretot, la més prestigiosa en el circuit WTA, i Nadila, es van col·locar amb 7-3 que els acostava al triomf final.

Si alguna cosa té el dueto espanyol és l'esperit de lluita. S'aferren a la pista. Ho fan habitualment en els seus compromisos individuals i també en dobles. Més en els Jocs.

Van esmenar amb rotunditat la situació i es van posar per davant després d'executar un parcial de 6-0 que els va situar amb dos punts de partit. Van ressuscitar les ucraïneses, que van empatar. Un altre 'match point' d'Espanya. Un altre punt de les Kichenkov. I al quart, van sentenciar.

Un triomf després d'una hora i 43 minuts que els porta a les semifinals, que jugaran davant les russes Mirra Andreeva i Diana Schnaider, que van guanyar a les txeques Barbora Krejcikova i Kateryna Siniakova, primeres favorites, per 6-1 i 7-5.

És un nou èxit de la castellonenca i la càntabra d'origen moldau que han superat el mal glop de la primerenca eliminació en individuals. No competixen habitualment com a parella. De fet, és un experiment que va nàixer en el WTA 1000 de Madrid i va tindre èxit. Sense pensar-ho, van guanyar el trofeu. Però acumulen juntes només set partits com a parella i fins ara no coneixen la derrota.

Bucsa, de 26 anys, que ocupa el lloc 60 individual i 20 en dobles, compta amb quatre èxits com doblista. A més del reeixit a Madrid amb Sara Sorribes, va triomfar a Estrasburg esta campanya amb Monica Niculescu de companya, a Bogotà al costat de Kamila Rakhimova i, l'any passat a Lió, amb Bibiane Schoofs. Cada torneig amb una companya diferent.

Sara Sorribes, per part seua, està més assentada amb Marie Bouzkova, amb la qual ha aconseguit els trofeus de Pequín l'any passat i Istanbul en 2022. Abans, amb María Jose Martínez Sánchez es va emportar el trofeu a Rabat i en 2018 amb Naomi Broady es va estrenar en Monterrey. En total, cinc trofeus en dobles.

Van tirar avant un dol complicat que va començar de manera irresistible davant un equip en el qual sobreïx Lyudmiyla Kichenok, finalista en dobles este 2024 amb la letona Letona Ostapenko, la seua companya en els últims temps. Una col·laboració no exitosa. Van guanyar a Cincinnati en 2022.

Al costat de la seua germana Yudmyla, amb la qual no juga habitualment, ha arribat fins a habitacions a París.

Sara i Cristina poden ser les quintes espanyoles a pujar a un podi olímpic en dobles. A Barcelona 1992 ho van fer Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez (plata), que van repetir en Atalanta 1996 amb un bronze. Després, a Atenes 2004 Conchita Martínez i Virginia Ruano van aconseguir també plata, igual que Anabel Medina, actual seleccionadora, i Virginia Ruano a Pequín 2008.