Emili Villaescusa (CONCOVAL): “La nova normalitat hauria de portar una vertadera transformació del model econòmic”

La Comunitat Valenciana alberga un gran esperit cooperatiu. El nombre d'empreses que opten per aquest model creix a un ritme constant i prenen força en l'economia valenciana. Ara, en ple procés de desescalada i reconstrucció, des de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana es reivindiquen com una veu clau a tindre en compte.

Des d'elperiodic.com parlem sobre com estan vivint aquesta situació inèdita les cooperatives en una entrevista amb el seu president, Emili Villaescusa, qui es mostra optimista sobre el seu futur.

Pots llegir l'entrevista al complet, a continuació

Pregunta: La primera pregunta és pràcticament obligatòria. Ara que els escenaris comencen a estabilitzar-se i es poden veure amb més perspectiva Com ha afectat el COVID-19 a la realitat de les cooperatives valencianes?

Resposta: Aquesta pandèmia ha canviat moltes coses, començant perquè les cooperatives han sigut una part important en la lluita contra la COVID-19 en la Comunitat. De fet, moltes de les nostres empreses treballen en sectors que han sigut essencials durant l'estat d'alarma: agroalimentació, distribució comercial, serveis socials, transport, neteja...

Les cooperatives han fet una gran faena, amb un enorme esforç d'adaptació a la realitat que hem viscut, i en molts casos amb un important nivell d'exposició a la malaltia, sempre amb l'objectiu de facilitar el confinament a la majoria de la població.

Han demostrat amb escreix el seu compromís amb el territori i amb la societat valenciana. Hi ha molts exemples: s'han mantingut els supermercats oberts i amb gratificacions per al personal més exposat; el camp i els magatzems no han parat la producció de fruites i verdures per a mantindre el proveïment; la maquinària agrícola s'ha posat a la disposició dels ajuntaments per a la desinfecció de carrers; les màquines de cosir s'han reinventat per a fabricar màscares; els camioners, sempre a punt per a proveir a famílies i empreses; s'han donat crèdits blans i anticipat prestacions socials; no ha cessat l'atenció a majors i persones dependents, en condicions que ens podem imaginar; els professionals de la neteja han treballat en una especial desinfecció de supermercats, hospitals i centres de treball; s'ha continuat subministrant a les farmàcies; l'educació ha hagut d'adaptar-se a l'àmbit virtual a distància; i també s'han fabricat arques fúnebres en empreses cooperatives, amb dobles torns de treball per a complir amb la demanda.

En definitiva, en aquests temps del #QuédateEnCasa les cooperatives no han deixat de sorprendre.

P: Moltes vegades es diu que les cooperatives són més resistents a l'efecte de les crisis ha sigut així en aquesta ocasió?

Encara és prompte per a fer pronòstics, perquè la crisi econòmica derivada de la pandèmia no ha fet més que començar. No obstant això, les dades que ha facilitat Labora sobre els *ERTE tramitats durant l'estat d'alarma mostren un menor impacte de la pandèmia sobre l'ocupació cooperativa del qual ha tingut en altres fórmules jurídiques. Probablement, perquè -com déiem abans- moltes cooperatives actuen en sectors madurs i essencials el caràcter estratègic dels quals es veurà reforçat en els pròxims mesos.

Però la història i les xifres ens avalen: el cooperativisme no és una moda. Per això, esperem que, igual que en crisis anteriors, també d'aquesta el cooperativisme isca a la llarga reforçat. Si mirem arrere, en els períodes més durs de l'anterior crisi, del 2009 al 2013, les dades de la EPA i del Ministeri de Treball i Economia Social van revelar que, mentre en el conjunt del sector privat l'ocupació va caure un 18,5% en les cooperatives ho va fer un 8%, deu punts menys. Això vol dir que, si totes les empreses d'Espanya hagueren sigut cooperatives, s'hagueren salvat un milió de llocs de treball.

P: Els obstacles, hagen afectat en major o menor mesura, han sigut ací Considera que s'han pres suficients mesures –a nivell nacional i autonòmic– per a salvaguardar el futur de les cooperatives?

R: L'estat d'alarma, en el qual encara estem, respon a una situació d'emergència, en la qual el poder normatiu es concentra fonamentalment en l'Administració central. És un temps per a acostar el muscle i fer causa comuna enfront de la prioritat de salvaguardar la salut de les persones. Les mesures adoptades, com és normal, han sigut sobretot sanitàries. I l'economia s'ha ressentit, també les cooperatives, clar que sí.

Però s'han adoptat mesures correctores i compensatòries, que han vingut bé encara que no són suficients. Ara s'obri un nou període, ja amb un major protagonisme dels governs autonòmics, en el qual hauran de completar-se aqueixes mesures i desenvolupar-se els programes de reconstrucció. La sensació que tenim és que se'ns està escoltant, per la qual cosa som raonablement optimistes respecte al futur i confiem que s'adoptaran les mesures que estem proposant.

P: Mirant feia la nova normalitat, com està sent aqueixa adaptació?

R: Com per a tothom: complicada. Però ens adaptem i fem tot el que cal fer: treballem amb les mesures higienicosanitàries que convinga, mantenim la distància interpersonal, fomentem el teletreball....

No obstant això, més enllà d'una societat amb màscara, la “nova normalitat” hauria de portar una vertadera transformació del model econòmic que ens ha portat fins ací. Si continuem fent les coses de la mateixa manera, obtindrem els mateixos resultats. Aquesta crisi és una oportunitat per a repensar algunes coses i canviar un model de desenvolupament que està esgotat en molts aspectes.

És el moment d'apostar de veritat pel desenvolupament sostenible: l'Agenda 2030 ha de ser el nostre llibre de capçalera, hem de tindre sempre presentes els ODS; és el moment d'Europa, del New Green *Deal i dels reptes globals davant els quals cal elevar la mirada i l'acció; i és el moment de la cooperació: públic-privada, públic-públic, privada-privada. Tota unió ens farà més fortes, més competents i més eficaces. Just el que necessitem.

P: En la seua compareixença en Les Corts va reclamar mesures per a facilitar el trànsit a la nova normalitat Quins serien necessàries?

Ho vam fer primer en Les Corts i després en una reunió amb el President de la Generalitat: hem presentat una proposta que comprén més de cent mesures per a ajudar les cooperatives a recuperar-se de l'impacte de la crisi. Precisament ara estem treballant en el segon pla Fent Cooperatives, que és la guia que dirigeix les polítiques públiques de la Generalitat en matèria de cooperativisme per als exercicis 2020 i 2021. Serà un pla ambiciós, amb moltes mesures que òbviament estaran orientades a pal·liar els efectes de la COVID-19. Entre altres coses, busquem impulsar la reconversió productiva del teixit empresarial, la innovació tecnològica i social, l'adaptació digital, la transformació mediambiental, la incorporació de la RSE i els ODS, el desenvolupament del capital humà i la *intercooperación.

No obstant això, en el terreny de les urgències, esperem veure en breu publicat un decret llei de la Generalitat amb mesures excepcionals que faciliten el funcionament ordinari de les cooperatives en els pròxims mesos, en els quals no hi haurà alarma però sí pandèmia. També hem demanat la posada en marxa de mesures financeres per a incrementar la liquiditat de les cooperatives, amb un programa de col·laboració entre l'Institut Valencià de Finances (IVF) i les cooperatives de crèdit; la revisió de les condicions per a accedir a les ajudes del programa de suport a l'economia social, així com dels seus criteris de baremació i règim de compatibilitat; la convocatòria d'una línia especial d'ajudes per a ajudar a l'adaptació d'espais i mètodes de treball; i algunes mesures fiscals, entre les quals destaca una deducció en el tram autonòmic de l'IRPF per aportació de capital a cooperatives.

En un altre ordre de coses, hem reclamat mesures per a assegurar la rendibilitat de l'activitat agrària, imprescindible per a aconseguir el necessari relleu generacional en el camp; el manteniment de la xarxa de centres cooperatius d'educació infantil, que tenen davant sí un panorama certament preocupant; el foment de l'habitatge social i sostenible, que anomenem coophousing; l'impuls del cooperativisme de serveis empresarials i professionals, com a fórmula per a millorar la capacitat competitiva d'autònoms i emprenedors; la promoció del cooperativisme de despatxos i locals per a afavorir el coworking cooperatiu; l'impuls de les cooperatives de plataforma com a fórmula idònia per a promoure l'emprenedoria digital; la incorporació de les cooperatives, especialment les agroalimentàries, com a agents prioritaris en les estratègies antidespoblamiento i per a la recuperació del medi rural; i l'actualització del Registre de Cooperatives.

P: En aqueixa mateixa compareixença reclamava un paper més protagonista de les cooperatives en la reconstrucció econòmica de la Comunitat Què poden aportar en aqueix procés de reconstrucció?

R: Ho vam dir als membres de la comissió parlamentària i ho vam dir a Ximo Puig: les cooperatives serem part de la reconstrucció, perquè és la nostra responsabilitat i el nostre compromís amb la Comunitat Valenciana, que té més de la meitat de la seua població cooperativista.

Les cooperatives són un pilar important en l'economia de la Comunitat i per això hem de ser part de la reconstrucció econòmica en l'escenari pospandemia. Som el soci idoni per a dur a terme polítiques de recuperació mitjançant l'impuls de la col·laboració públic-privada, perquè el cooperativisme és la forma més genuïna d'integrar els interessos econòmics i socials en aquests moments, una cosa absolutament imprescindible quan parlem d'aliances en les quals participen les Administracions Públiques.

Cal entendre bé el que suposa el cooperativisme en la Comunitat. Hi ha unes 2.500 empreses en actiu, que proporcionen ocupació estable i de qualitat: un 85% dels llocs de treball són indefinits i a jornada completa; al voltant del 50% estan ocupats per dones i el per 40% joves. Dos de les cinc majors empreses valencianes són cooperatives. València és la província d'Espanya amb més persones treballant en cooperatives. Les vendes cooperatives ascendeixen a 7.000 milions d'euros i representen el 6’5% del PIB autonòmic. A més, som un referent per al conjunt d'Espanya: estem en condicions de parlar de “tu a tu” a qualsevol moviment cooperatiu regional a Espanya i a Europa. Hi ha un estudi recent que revela que la Comunitat Valenciana destaca molt significativament dins del conjunt de l'Estat com la comunitat autònoma en la qual major pes específic té el cooperativisme dins del conjunt de l'economia.

De manera que no seria intel·ligent deixar a les cooperatives fora de les estratègies de recuperació: el potencial de les cooperatives per a la reconstrucció és innegable. I la nostra voluntat, com sempre, és sumar. Esperem que el Consell entenga que impulsar el cooperativisme és una carrera de fons i que invertir en cooperativisme és invertir en futur, perquè assegura equitat econòmica i justícia social.

P: Considera que aqueixa nova normalitat afavorirà la consolidació i creació d'aquest tipus d'empreses?

R: Com en tots els sectors, ens enfrontem a una etapa d'ajustos, de canvis i d'adaptació. Però -com hem dit anteriorment- la història confirma la major resiliència del cooperativisme. Les cooperatives naixen allí on hi ha una necessitat social, per això és freqüent que es desenvolupen en entorns hostils i de crisis. Per tant, sí: és possible que el cooperativisme es convertisca en una eina de recuperació per a empreses en crisis i en un refugi per a persones desocupades. De fet, estem treballant en el desenvolupament d'algunes propostes que apuntarien en aqueixa direcció.

P: Amb tot això, quins són els reptes del cooperativisme valencià per al que resta d'any?

R: A part de retrocedir el menys possible, que no és poc, volem que s'aprove el segon pla biennal d'impuls i foment del cooperativisme, que s'entre en Les Corts el projecte de modificació de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana i que es posen en marxa les mesures que hem citat anteriorment.

Però, sobretot, aspirem a fer un salt de protagonisme en l'agenda política: com Concoval, el nostre principal desafiament és incrementar la nostra quota de participació institucional. Perquè si no estem en el diàleg social, les nostres empreses es ressenten.