Sabies que una anàlisi de sang et diria en quina fase de la infecció per covid estàs?

Podria saber-se la fase de malaltia per covid en la qual es troba una persona contagiada? Es podria calcular amb exactitud quant de temps més podria contagiar? Científics valencians han participat en un important estudi que demostra que sí que és possible. A més, per a la investigació s'ha comptat amb pacients valencians que es van encomanar durant la primera onada.

Així, una anàlisi de sang que quantifique la proteïna cel·lular ACE2 -la que permet l'entrada del coronavirus en les cèl·lules- així com els fragments de ACE2 que es produeixen com a conseqüència de la interacció amb el virus podria ser un mètode senzill i eficaç per a dur a terme el seguiment de la infecció per SARS COV-2. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi que lidera el professor i investigador de l'Institut de Neurociències, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández (UMH) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Javier Sáez Valero.

Aquest estudi, publicat a FASEB Journal, s'ha dut a terme durant la primera onada de la pandèmia. Durant la investigació es va comprovar que els pacients amb Covid-19 en fase aguda de la infecció tenen nivells significativament reduïts en la sang de la proteïna completa ACE2, a la qual s'uneix la SARS-CoV-2 per entrar a les cèl·lules, en comparació amb els controls sans. A més, estan augmentats en la seua sang els nivells d'un fragment de la proteïna ACE2 d'un pes molecular menor (70 kDa), que es forma com a resultat de la interacció amb el virus.

Aquests nivells anòmals de la ACE2 i la ACE2 truncada (fragment de 70 kDa) tornen a la normalitat després de la recuperació dels pacients, en un període que oscil·la entre els 58 i 70 dies. Això suggereix que les dues formes de ACE2 presents en el plasma podrien utilitzar-se com una bona biomarcador de l'evolució de la infecció per coronavirus. A més, els nivells de l'ACE2 truncada van servir per discriminar entre els pacients infectats pel SARS-CoV-2 i els infectats pel virus de la grip A.

Tot i que la línia habitual de treball del grup de Sáez Valero és l'Alzheimer, el "semblant" de la ACE2 amb proteïnes característiques de la malaltia d'Alzheimer com la proteïna precursora de la beta amiloide (APP), ambdues travessant la membrana cel·lular, va fer pensar a l'investigador de la UMH que ACE2 podria estar present en el plasma i proporcionar informació de la seua interacció amb el coronavirus.

Les mostres i les dades dels pacients inclosos en aquest estudi van ser proporcionats pel Biobanc ISABIAL, integrat a la Xarxa Nacional de Biobancs d'Espanya i a la Xarxa Valenciana de Biobancs. Es van incloure 59 pacients amb una prova de reacció en cadena de la polimerasa de transcripció inversa (RT-PCR) positiva per al SARS-CoV-2 a hisops nasofaringis, d'ells 24 eren dones i 35 homes, amb una edat mitjana de 64 anys . Tots van ser hospitalitzats entre 7 i 9 dies després de l'aparició dels símptomes. D'ells, 48 ​​pacients infectats pel SARS-CoV-2 van patir una presentació moderada de COVID-19 i 11 es van considerar greus, ja que van patir insuficiència respiratòria que va requerir ventilació mecànica invasiva i / o tractament en la unitat de cures intensives.

També, es van analitzar dos grups addicionals: un de 17 participants (9 dones i 8 homes), que incloïen persones de 34 a 85 anys amb pneumònia per virus de la grip A. L'altre grup estava format per 26 controls sense malaltia (14 dones i 12 homes) amb edats entre 34-85 anys. Per al "grup de la grip A", les mostres es van prendre també en la fase aguda, abans del tractament hospitalari específic. Les espècies de ACE2 en plasma humà es van identificar mitjançant immunoprecipitació i western blot, una tècnica que permet detectar una proteïna específica en una mostra de sang o teixit on hi ha una barreja complexa de proteïnes. Fins ara, les anàlisis de plasma duts a terme per al coronavirus havien utilitzat majoritàriament altra tècnica anomenada ELISA, que no permet determinar les diferents formes de les proteïnes.

Els primers autors d'aquest estudi multicèntric, liderat per Javier Sáez Valero, són María Salut García Ayllón, de l'Institut de Neurociències UMH-CSIC, i Óscar Moreno Pérez, de l'Hospital General Universitari d'Alacant (HGUA) i de l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL). Així mateix, en la investigació han participat Esperança Merino, José Manuel Ramos Racó, Mariano Andrés, José Manuel León Ramírez, Vicente Boix i Joan Gil de l'HGUA-ISABIAL; i María Ángeles Cortés Gómez de l'Institut de Neurociències UMH-CSIC. L'estudi compta amb la col·laboració de grups nacionals com Mariano Esteban i Juan García Arriaza, del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC; i internacionals, Henrik Zetterberg i Gunnar Brinkmalm, de l'Hospital Universitari de Sahlgrenska, a Suècia.