Un informe de la Universitat de València fixa les bases per a establir un salari mínim interprofessional (SMI) local i regional
Adrián Todolí i Paula López, investigador i investigadora del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, conclouen que l’establiment d’un salari mínim interprofessional (SMI) local o regional produeix uns efectes positius i negatius menors que quan l’establiment es produeix a nivell de tot l´Estat.
L’informe va ser encarregat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona i va ser presentat dimecres dia 5 de febrer en la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament, així com als membres del Consell.
L’estudi conclou que, quan es comparen els efectes econòmics entre la fixació del SMI a tot l’Estat o en àmbits territorials més reduïts, com municipis o regions, la possibilitat de mobilitat de treballadors, empreses i consumidors atenua tant els efectes positius com negatius del SMI. En paraules de Todolí, “els treballadors que veurien millorat el seu salari gràcies a l’augment del SMI poden acabar desplaçant-se a treballar en empreses situades en municipis o regions veïnes on el SMI és inferior, de manera que es limiten els efectes positius de l’increment del salari mínim”.
Com a aspectes positius d’aquesta regulació, Todolí i López destaquen que la majoria de la literatura conclou que l’augment de l’SMI millora el creixement econòmic del municipi on hi ha un SMI propi. “Les ciutats amb salari mínim generalment tenen una major proporció de treballadors amb educació superior, una major proporció de la força laboral en el sector de serveis professionals i, per tant, una base de consumidors amb més ingressos”, expliquen.
A més, l’increment del salari mínim augmenta el consum de les cases i redueix el deute de les persones. L’augment de l’SMI –tant local com regional– també baixa la diferència salarial entre categories professionals, dins de les empreses, és a dir, entre els qui més guanyen i els qui menys.
Com a aspectes negatius d’implementar aquesta nova situació, Adrián Todolí i Paula López apunten que la literatura científica mostra que en municipis i regions xicotets on el SMI augmenta, es veu reduïda la taxa de creixement d’empreses, les quals decideixen implantar-se en municipis amb menys costos. També, la proximitat entre municipis fa que als consumidors compren en aquells on els preus són més baixos, fet que repercuteix en la competitivitat de les empreses; o es destaca que l’increment del SMI local pot provocar un increment dels lloguers, cosa que perjudica fonamentalment les llars amb ingressos baixos (majoritàriament inquilins) i beneficia les persones propietàries, que són les que habitualment tenen ingressos més alts.
Per últim, l’estudi assenyala altres efectes no econòmics que poden produir-se quan el salari mínim és fixat per l'administració pública local o regional i no mitjançant la negociació col·lectiva, com ara la polarització de la regulació salarial o el debilitament de la mateixa negociació col·lectiva i sindical.
