La fatiga pandèmica també té diferències de gènere

Les dones es veuen menys capaces que els homes per a suportar un confinament de més de sis mesos. Aquesta és una de les conclusions de la macro enquesta covid19impactsurvey.org en la qual participen investigadors del Centre d'Investigació Operativa de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx. L'estudi avalua la resistència al confinament dels espanyols i quina relació té amb el gènere, l'edat, la situació social i econòmica, així com l'impacte psicològic que va tindre en les persones. En el cas de les dones, han identificat diferents factors com la cura dels fills, el treball domèstic, la violència de gènere i la càrrega laboral com a factors clau en l'impacte psicològic i el rebuig a ser confinades de les dones.

Durant 5 mesos van recaptar més de 100.000 respostes d'espanyols majors d'edat sobre la seua experiència durant el confinament, des de l'època de tancament absolut fins a la nova normalitat. Mitjançant tècniques d'aprenentatge automàtic o machine learning, han pogut estudiar la relació de tres factors simultàniament (com, per exemple, el gènere, l'edat i el nivell econòmic) i el seu impacte en la percepció del confinament.

Amb l'ajuda d'aquest model matemàtic, els investigadors poden concloure que l'experiència del confinament i la predisposició a sotmetre's de nou a un període de tancament és molt diferent per a les persones que han patit psicològicament i les que no. En concret, les persones més reticents a un confinament llarg són les dones que declaren haver patit un impacte psicològic i, a més, econòmic a conseqüència de la pandèmia.

Segons les conclusions de l'enquesta, publicades en la revista Scientific Reports, l'impacte psicològic va començar sent la variable més important per a determinar la resistència al confinament, però, finalment, els ciutadans donaven més importància al factor econòmic durant la nova normalitat. Així mateix, l'espai de convivència té molt a veure amb l'actitud enfront del tancament. Les persones que viuen en pisos es van mostrar més reticents al confinament que les que tenien habitatges unifamiliars, un factor que els investigadors atribueixen a la grandària dels habitatges: més de la meitat dels pisos a Espanya tenen menys de 90 metres quadrats. A més, han identificat diversos factors socioeconòmics que agreugen la situació de la dona enfront d'un confinament domèstic com el treball domèstic, la cura de familiars o la violència de gènere.

En l'estudi han col·laborat els investigadors del CIO Álex Rabasa, Xavier Barber i Kristina Polotskaya, juntament amb la directora de la Fundació ELLIS, Nuria Oliver, i altres científics de la Universitat Jaume I i Microsoft.

Els autors apunten que, davant la possible necessitat d'un nou confinament, seria necessari dissenyar polítiques públiques que tinguen en compte el gènere i l'edat, de manera que els programes de suport psicològic i econòmic atenguen els factors de fatiga pandèmica més adequats.