Diumenge de Rams 2023: Aquesta és la ciutat de la C. Valenciana on es fabriquen les palmes blanques
La Processó de les Palmes d'aquesta ciutat alacantina és considerada com a Festa d'Interés Turístic Internacional des de 1997
No queda res per a la celebració de Diumenge de Rams. Aquest 2 d'abril veurem els carrers de multitud de localitats i ciutats plenes de palmes blanques que acompanyaran la processó que commemora l'entrada triomfal de Crist a Jerusalem i suposa l'inici de la Setmana Santa.
El la ciutat d'Elx, l'anomenada Processó de les Palmes va ser declarada Festa d'Interés Turístic Internacional en 1997 i destaca per la quantitat de palmes blanques que porten els fidels, palmes provenen dels horts de palmeres il·licitans.
En aquesta processó participen totes les confraries portant els seus rams, però també tot el poble d'Elx. Es calcula que unes 35.000 persones ixen al carrer per a rebre a Jesús Triunfante amb les seues palmes.
La primera dada documental que existeix relatiu al Diumenge de Rams, es remunta a l'any 1371, perquè es conserva en l'Arxiu Municipal d'Elx, una acta del Consell Municipal on s'acorda destinar a la caritat una quantitat el Diumenge de Rams i la celebració de processons el Dilluns, Dimarts i Dimecres següents.
El Papa, la reina Letizia i Pedro Sánchez ja tenen la seua
L'Ajuntament d'Elx ha complit amb la tradició en els dies previs a l'inici de la Setmana Santa i ha enviat les palmes blanques que regala a diferents personalitats del món per a la celebració del Diumenge de Rams que tindrà lloc diumenge que ve 2 d'abril. Rebran les palmes il·licitanes el Papa Francesc, la Reina Letizia i els presidents del Govern i de la Generalitat, Pedro Sánchez i Ximo Puig, a més de l'alcalde de Jaca i els bisbes d'Oriola-Alacant i de Solsona, José Ignacio Munilla i Francisco Conesa, respectivament.
Així es produeix la Palma Blanca d'Elx pas a pas
La producció de la palma blanca és un procés molt laboriós i totalment artesanal les tècniques ancestrals del qual han passat de pares a fills durant segles. L'hortolà vivia durant tot l'any a la casa de l'hort, coneguda popularment com “faeneta” i dedicava la major part del dia a cura de la palmera i al d'altres productes associats, seguint les tècniques de cultiu i regadiu heretades de la cultura àrab.
El primer pas per a l'elaboració de la Palma Blanca és el procés de lligat, que s'inicia a principis de desembre i que consisteix a tancar l'ull de la palmera amb cordes artesanes formant un con, aconseguint que les palmes noves que nasquen no realitzen la fotosíntesi. En rebre poca llum, queden d'un color blanc groguenc.
Després d'uns mesos, a partir de la festivitat de Diumenge de Rams i fins al mes d'agost, els experts palmereros pugen de nou a les palmeres i les cobreixen amb fulles o amb un plàstic fosc especial. Les palmes queden encaperuzadas, protegides del sol, però rebent encara una mica de llum a través d'una obertura, per a continuar creixent, fins a 4 metres com a màxim.
La recol·lecció es realitza des de setembre fins a la vespra del Diumenge de Rams. Les palmes que han crescut a l'interior del encaperuzado es tallen, i es deixen les necessàries per a no causar mal a la palmera ni alterar el seu creixement.
A continuació ve un procés de selecció per mesures i qualitats, i un altre de neteja. Per a acabar de donar-los aqueix to clar, es raspallen una a una i s'introdueixen en piscines especials per a blanquejar-les; es depositen en cambres condicionades per a acabar el seu emblanquiment i mantindre-les en condicions òptimes de conservació fins al seu enviament com a palma blanca llisa, o fins que s'inicie el treball d'arrissat o trenat.
El trenat de la palma blanca és realitzat habitualment per les dones de la família, conegudes popularment com rizadoras. És un treball que necessita molta dedicació, en ser molt difícil d'ensenyar i considerablement laboriós.
Les mans i l'enginy de les mestres artesanes hauran d'unir-se per a donar vida a variadíssims models, d'entre 5 cm i 3,70 metres, que s'emportaran a la mà o en la solapa. Les palmes treballades s'envasen en bosses individuals, i es guarden en les cambres frigorífiques amb sofre fins al seu ús.
La varietat dels dissenys ornamentals és fruit de la inspiració creativa de les artistes, les fulles són trenades, unides i cosides per a formar motius com a estreles, cadenetes, creus, verges, boles, flors, etc., que es van afegint a la palma central i aconsegueixen un bell i impactant resultat.
Les famílies de palmereros, artesans i artesanes han transmés el saber de l'ofici durant segles. Hi ha algunes famílies a Elx que porten més de 60 anys elaborant palma blanca.
Un museu per a conéixer de prop l'artesania de la palma blanca
En l'Hort Sant Plàcid, es troba el Taller Municipal d'Artesania de la Palma Blanca i el Museu del Palmerar. En ell, a més de poder gaudir d'un hort tradicional de palmeres, podràs conéixer de prop el treball de les artesanes de la palma blanca i dels palmereros, incloent-hi una exhibició de pujada tradicional a la palmera, recollida del dàtil, encaperuzado, poda i pol·linització manual, etc. Tots i cadascun dels processos que segueix el cultiu de la palmera i que encara hui romanen en els costums dels il·licitans.
