Denuncien que un Guàrdia Civil increpa a un ciutadà d'Elda per parlar-li en valencià
Segons la víctima, l'agent li va dir que se n'anara i li va negar el dret d'omplir un full de reclamacions
Plataforma per la Llengua ha rebut la queixa d’un ciutadà que denuncia que un guàrdia civil el va increpar al Registre Civil d’Elda per dirigir-s’hi en valencià i ja ha presentat una reclamació a la Subdelegació del Govern a Alacant. L’entitat vol que s’investiguen els fets i es depuren responsabilitats i també ha demanat a l’Oficina de Drets Lingüístics que intervinga en el cas. Els fets van passar el 18 de novembre, quan el ciutadà, que havia anat a inscriure el fill al Registre Civil, es va deixar la manteta del xiquet a dins i va voler tornar a entrar al registre. En aquell moment, l’agent de la porta li va dificultar l’entrada al·legant que no entenia el que li deia en valencià i acusant-lo de “maleducat”.
Tot i que finalment va poder accedir al registre, quan en va sortir, el mateix guàrdia civil el va continuar increpant i li va dir que li estava faltant al respecte. La víctima va defensar el seu dret legal d’expressar-se en valencià, però l’agent el va ignorar i li va exigir que se n’anés del Registre Civil. Davant d’aquests fets, el ciutadà va demanar el full de reclamacions i el policia el va fer esperar mentre feia telefonades dient-li, en castellà, “espera’t, que està de camí”. Després de demanar el full de reclamacions fins a tres vegades i de rebre la mateixa resposta per part de l’agent, la víctima va haver-se’n d’anar sense aconseguir-lo.
L’ONG del valencià ha presentat una reclamació a la Subdelegació del Govern d’Alacant perquè considera que el guàrdia civil va abusar de la seua autoritat i va limitar dos drets del ciutadà: el d’expressar-se en valencià i el de presentar una reclamació. Per l’entitat, l’actuació de l’agent contradiu l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que reconeixen l’ús normal i oficial de la llengua, i pot ser objecte de sanció tenint en compte la Llei Orgànica 12/2007, del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, i la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
Segons el règim disciplinari del cos, la discriminació o l’assetjament per raó de llengua, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social suposa una infracció molt greu. El mandat de la Constitució demana a les forces i cossos de seguretat de l’Estat protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats dels ciutadans, i l’article 5.1 de la Llei orgànica 2/1986 estableix que els agents han de respectar la llei i han d’actuar “amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió”.
Pel que fa a la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, text refós al Reial decret legislatiu 5/2015, preveu que els funcionaris garantisquen “l’atenció al ciutadà en la llengua que aquest sol·licite sempre que siga oficial en el territori”. Per bé que l’article no obliga individualment els funcionaris estatals a saber valencià, sí que imposa a l’administració el deure d’organitzar-se per tal que l’atenció en aquesta llengua estiga disponible. A més, en qualsevol cas, cap treballador públic no té dret d’exigir a un ciutadà que no parle en una llengua oficial ni pot privar-lo d’un servei per aquesta raó.
Els policies, responsables de la meitat de les discriminacions lingüístiques de les administracions
Plataforma per la Llengua elabora anualment un informe sobre les discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions a l’Estat espanyol. En la darrera edició, la del 2020, l’informe va registrar fins a 52 discriminacions, de les quals 25 van ser perpetrades per cossos policials. Això suposa el 48,1% del total dels casos i inclou discriminacions per part d’agents de la Guàrdia Civil i el “Cuerpo Nacional de Policía”, però també dels Mossos d’Esquadra i de les policies locals. Per l’ONG del valencià això és preocupant perquè indica que el supremacisme lingüístic castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d’intimidar els ciutadans.