Educació apostarà per la salut mental en el curs escolar 2021-2022

Aquest matí, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, al costat del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, ha presentat i concretat les noves mesures per a aquest curs escolar 2021-2022. Les claus per a aquest nou cicle educatiu es basaran principalment en el reforç del professorat i en les inversions en matèries de seguretat i neteja per a la lluita contra el covid-19.

Per això, el conseller ha anunciat que hi haurà un increment extra en la plantilla del professorat de 5.042 persones més per a fer front de manera efectiva l'aprenentatge dels alumnes. "Volem un bon acompanyament d'aprenentatge educatiu, però també emocional, pel fet que la pandèmia també ha afectat els xiquets i a la part més jove de la població i no es pot passar per alt”, ha declarat Marzà.

El conseller d'Educació ha recalcat que per a aquest curs hi haurà un augment del professorat respecte a l'any passat, a pesar que hi ha menys alumnes en el territori valencià, un 0,35%. Per primera vegada, les escoles comptaran amb personal d'orientació que formarà part de l'equip de professorat de cada centre d'Infantil i Primària, seguint el model ja establit en els instituts. Hi ha 1.452 orientadors i orientadores en els centres educatius per a atendre l'alumnat, un 37, 2% més que el curs passat.

També s'han creat noves unitats d'atenció: unitats especialitzades d'orientació. Són 6 i tenen més de 100 especialistes que assessoren els equips i departaments d'orientació dels centres.

S'ha creat un nou protocol de prevenció de suïcidis que aclareix les pautes d'ajuda i intervenció. A més, la Conselleria està treballant en un programa específic de salut mental i emocional per a l'alumnat per a abordar de ple els efectes psicològics i emocionals de la pandèmia en l'alumnat.

“El nostre alumnat presenta situacions complexes quant a la salut mental a causa de tot o que han viscut amb la pandèmia, per això, reforcem la plantilla de professorat perquè els alumnes continuen estudiant en un espai segur no sols d'aprenentatge, sinó també de salut mental per a ells”, ha especificat el conseller Marzà.

A més, Educació ha apostat per la totalitat de la presencialitat de l'alumnat en totes les etapes educatives. “El curs passat va ser tot un èxit i ja tenim experiència en aquest tema, de totes maneres, l'eixida i entrada continuarà sent de manera escalonada i la màscara serà obligatòria a partir de 1r de Primària”, ha detallat el conseller Marzà. “Iniciem un curs amb la màxima prudència perquè la pandèmia continua sent ací”, dictamina Marzà.

Més professorat per a menys alumnes

Hi ha un 2,4% de professorat més que el curs passat i un 0,35% menys d'alumnes en el territori valencià. Fonamentalment el descens d'alumnat s'aprecia en les etapes d'Infantil i Primària, amb 13.088 alumnes menys. A més, la ràtio mitjana d'alumnes per grup en els centres és de 20,7, un punt menys que el curs passat.

“Enguany tenim 24.852 alumnes menys en Infantil i Primària que en l'últim curs prepandémico per la baixada de la natalitat, però tenim 2.484 mestres i mestres més, que en aquell moment, per a una atenció educativa millor i superar la de l'any passat.”, ha explicat el conseller d'Educació.

L'educació: part de la solució a la pandèmia

S'ha exposat que la solució per als moments prepandémicos i els pandèmics és l'educació, perquè si s'inverteix en educació, es millora l'aprenentatge de l'alumnat futur i es reactiva l'economia per la creació de més llocs de treball.

Les línies d'actuació educatives són: la construcció de centres educatius; el foment del FP; la digitalització educativa; i la reducció de la despesa de les famílies i la promoció de la igualtat d'oportunitats.

Pel que respecta a la construcció de centres educatius, el conseller d'Educació ha constatat que “és un dels nostres eixos centrals d'actuació, per això durant aquest curs tindrem acabats 16 centres educatius nous” i ha continuat: “Estem constatant que també és molt positiu per a generar llocs de treball en el sector de la construcció: de les 136 obres que portem en marxa ara mateix, estem donant treball a més de 6.600 persones i 273 empreses; mentre que de les 275 obres que ja hem acabat hem generat més de 5.800 llocs de treball en 765 empreses vinculades al sector de la construcció”.

Miguel Soler ha anunciat que s'ha produït un creixement en la Formació Professional. “L'FP va ser una aposta d'inici d'aquest govern amb diferents implicacions educatives i canvis en el seu model educatiu per a donar resposta a la demanda dels alumnes”, ha explicat el secretari autonòmic d'Educació i FP.

Aquest curs s'ha augmentat l'oferta educativa en FP amb 6.526 noves places gràcies a l'obertura de 197 cicles formatius i 23 cursos d'especialització nous al llarg del territori. Segons Miguel Soler: “La previsió és de 106.419 alumnes d'FP, un 6% més que el curs passat i un 26% més que fa sis cursos. Això es deu a dos factors: l'increment que estem fent de l'oferta formativa ajustada a les necessitats del teixit productiu i a les grans oportunitats d'ocupabilitat futura que tenen aquests estudis”.

La implantació de cicles formatius amb una alta ocupabilitat és especialment important en cicles formatius vinculats a les famílies d'Informàtica i Comunicacions, i en Serveis Socioculturals i a la Comunitat. També són importants els nous cursos d'especialització d'FP com són els vinculats a la sostenibilitat mediambiental.

També s'aposta per la digitalització com a “eina de treball i, per a això, el professorat realitzarà formació per a poder formar a l'alumnat i tindran més material informàtic disponible”.

En la línia de continuar reduint les despeses de les famílies i generar més igualtat d'oportunitats en l'alumnat independentment de la seua situació socioeconòmica, el secretari autonòmic ha destacat que “la nostra previsió és que hi haja 140.000 xiquets i xiquetes beneficiaris de la beca menjador; el 88% de les famílies opten pels bancs de llibres gratuïts de Xarxa Llibres; i ja oferim més de 18.000 places gratuïtes en aules de 2 anys”.

Enguany també augmenta la inversió en el Bo Infantil, que ascendeix a 61 milions d'euros, un 10% més que el curs passat “perquè les famílies no tinguen problemes econòmics per a accedir a la xarxa 0-3 anys d'escoles infantils privades i les mateixes escoles tinguen més alumnat”, ha explicat Miguel Soler.

Cal recordar que aquest curs augmenten els màxims d'ajuda del Bo Infantil en el tram 2-3 anys i es passa d'un màxim de 180 euros al mes a un màxim de 220 euros al mes.

Encara queden per definir diversos matisos com el protocol de quarantena de l'aula però que eixirà tot definit en la Guia de Gestió de Casos que tindran a disposició tots els centres educatius i que es farà la seua aprovació definitiva segurament aquesta setmana.

Aquest nou curs 2021-2022 començarà el 8 de setembre i finalitzarà el 17 de juny per a Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional i el 21 de juny per a Infantil i Primària.