Mor el destacat científic valencià Santiago Grisolía
El Premi Príncep d'Astúries d'investigació que va defensar el patrimoni de la Comunitat ha mort als 99 anys
El destacat científic valencià, Santiago Grisolía, ha mort als 99 anys. Santiago Grisolía va nàixer a València l'any 1923 i va estudiar medicina en les Facultats de Madrid i València, sent un dels deixebles més brillants del seu temps.
El pròxim 6 de gener el bioquímic hauria complit 100 anys, centenari per al qual la Fundació Premis Rei Jaume I i la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats estaven preparant una celebració commemorativa.
En 1990 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la seua labor científica en l'àrea de la bioquímica en camps molt diversos, principalment en la enzimología del metabolisme del nitrogen relacionat amb el cicle de la urea i la degradació de les pirimidina.
L'any 2010 li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit en la Investigació i en l'Educació Universitària.1
L'obra científica del professor Grisolía s'inscriu en l'època d'or de la Enzimología i del descobriment dels cicles metabòlics; en tots dos aspectes, la seua contribució en la primera línia del desenvolupament "de la Bioquímica, ha sigut transcendent per a l'avanç d'aquesta Ciència".
En 1945, va guanyar per concurs una de les deu beques convocades pel Ministeri d'Educació i Ciència per a estudis a l'estranger i, al gener de 1946, va començar a col·laborar amb el professor Severo Ochoa, als EUA, en els estudis sobre l'enzim màlic. Posteriorment, va passar a la Universitat de Chicago on va iniciar l'ús dels isòtops marcadors per a l'estudi de pautes metabòliques, amb la tècnica de les quals va aconseguir demostrar la fixació del CO₂ en teixits animals.
L'any 1948 va ser contractat per la Universitat de Wisconsin, on va realitzar una contribució decisiva al coneixement del cicle metabòlic de la urea.
En 1954, va treballar en la Universitat de Kansas com a Professor Associat i Director de l'Institut d'Investigació Mèdica -una fundació privada, unida a la Universitat-.
En 1959, és nomenat catedràtic a Kansas i, en 1962, coincidint amb la seua constitució, Director del Departament de Bioquímica. Allí va realitzar una labor admirable com a mestre i com a investigador sobre el cicle de la urea, degradació de les bases pirimidínicas, glicolisis, etc, aïllant els enzims implicats, aclarint reaccions i asseient nous criteris sobre la naturalesa de l'acció enzimàtica.
En 1974 és nomenat Professor Distingit de la Universitat de Kansas. L'any 1976 Grisolía es va fer càrrec de la Direcció de l'Institut d'Investigacions Citològiques, fundat per la Caixa d'Estalvis de València, on ha realitzat una extraordinària labor.
Una vegada establit de nou a València des de 1976, on va dirigir l'Institut Valencià d'Investigacions Citològiques, creara, al costat d'una àmplia representació d'empresaris valencians, la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats. Va ser aquesta fundació l'espai on es van celebrar nombroses reunions internacionals d'ampli prestigi internacional, com el Projecte Genoma Humà (1988-2000) i també la que donaria peu a la creació de la Fundació dels Premis Rei Jaume I.
Aquests premis, de gran prestigi nacional i internacional, reuneixen en els seus jurats, fins a una vintena de Premis Nobel que deliberen entorn dels millors científics, investigadors i emprenedors d'Espanya.
Grisolía era actualment president del Consell Valenciá de Cultura i va rebre al llarg de la seua llarga vida nombrosos reconeixements, però potser el Marquesat de Grisolía va ser un dels quals més il·lusió li van fer, així com el donar nom a nombrosos carrers i instituts a Espanya i en la Comunitat Valenciana.
La seua íntegra dedicació al desenvolupament de la ciència, així com a la seua necessària promoció a Espanya li van convertir en una figura irrepetible que conjuminava el reconeixement científic amb una alta popularitat entre nombrosos col·lectius socials. Fa a penes una setmana clausurava telemàticament des del seu domicili una jornada sobre Bioeconomía Forestal, organitzada en la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats. “Si no pedales caus” era la seua frase favorita per a indicar la seua necessitat de continuar una vida activa, el seu interés per eixir tots els dies de casa a complir amb els compromisos de la seua agenda.
Institucions i polítics mostren les seues condolences
Des de la Ciutat de les Arts i les Ciències, en el Museu de la qual de les Ciències es custodia i exhibeix una bona part del seu llegat científic i personal, han mostrat les seues condolences, recordant que “l'auditori principal d'aquest Museu porta el nom de Santiago Grisolía i la seua figura romandrà vinculada per sempre a aquest recinte que va contribuir a crear i a convertir en un referent internacional de la ciència, la investigació i la cultura”.
Per part seua, l'Ajuntament de València també ha traslladat el seu condol per la defunció del científic, fill predilecte de la ciutat des de l'any 1976, quan l'Ajuntament va reconéixer la trajectòria del professor, dedicada a l'estudi i la investigació, per contribuir a l'avanç i enriquiment científic de la societat.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha transmés les seues condolences per la mort de “un científic brillant, ànima dels premis Rei Jaume I i president del Consell Valencià de Cultura. El nostre far científic”. Puig ha subratllat que “cuidarem el teu llegat etern”.
Ha fallecido el profesor Santiago Grisolía a los 99 años.
— Ximo Puig (@ximopuig) August 4, 2022
Científico brillante, alma de los premios Rei Jaume I y presidente del Consell Valencià de Cultura.
Nuestro faro científico.
Gracias por todo, Santiago.
Cuidaremos tu legado eterno.
DEP pic.twitter.com/Ja9x7h4B0z
La ministra de Ciència, Diana Morant, ha posat en valor el paper de Grisolía com a “deixeble de Severo Ochoa, impulsor dels premis Rei Jaume I i president del Consell Valencià de Cultura”. Morant ha destacat que “la bioquímica a Espanya et deu molt. Gràcies pel teu exemple i lliurament a la ciència, professor”.
