Descobreixen sis cartes inèdites de Joaquín Sorolla, amb nous esbossos de retrats
El pintor valencià va deixar escrites confidències sobre la seua obra i la seua opinió sobre la reina
L'Arxiu Històric de la Noblesa, arxiu estatal dependent del Ministeri de Cultura i Esport, ha trobat sis cartes inèdites escrites pel pintor Joaquín Sorolla, de qui enguany es commemora el primer centenari de la seua mort (1863-1923). Els manuscrits inclouen esbossos i notes sobre retrats que l'artista estava pintant en aqueix moment i completen la documentació custodiada en el Museu Sorolla, on es conserven les respostes enviades pel VII comte de Villagonzalo.
La troballa ha tingut lloc durant els treballs tècnics previs a la digitalització del fons dels comtes de Villagonzalo, al qual pertanyen les cartes i els seus respectius sobres. El descobriment ha sigut totalment inesperat perquè les missives es trobaven entre justificants i rebuts domèstics, com a impostos i factures d'aigua, telèfon, alimentació i perruqueria, entre altres.
El públic podrà veure per primera vegada algunes d'aquestes cartes a partir del pròxim 8 d'octubre en el propi Arxiu Històric de la Noblesa, amb motiu de l'exposició ‘Dona, Noblesa i Poder’, que es presenta demà a Toledo. En aquesta mostra, que estudia la vida quotidiana d'importants dones de la història d'Espanya, les cartes de Sorolla s'exposaran en el context del mecenatge, del qual es van beneficiar altres mestres de la pintura com Francisco de Goya.
Traços, negocis i confidències
En una de les cartes, datada el 5 de juliol de 1907, s'aprecien els croquis de la parella de retrats que Sorolla va realitzar aqueix mateix any als reis Alfons XIII, amb uniforme d'hússars; i Victoria Eugenia de Battemberg, amb mantilla, tots dos als jardins de La Granja. L'autor va acompanyar cada esbós amb notes sobre la dificultat del procés –“per la brillantor fina de la llum solar reflectida”- i la personalitat de la reina, que li va semblar “un encant” i culta.
Un altre dels documents descoberts conté referències al retrat a María Luisa Maldonado, filla del comte de Villagonzalo. Per a Sorolla va ser un encàrrec important: va portar el quadre a la seua exposició de 1908 a Londres i el va ajudar a acréixer la seua reputació internacional. En la seua correspondència amb el comte va deixar per escrit com van transcórrer les cites de posat amb la seua filla i va confirmar el preu de l'obra, per la qual va cobrar 20.000 pessetes.
Però el contingut d'aquests papers transcendeix el purament comercial. El valencià explicitava les mostres d'afecte i compartia confidències, en to jocós, entorn de les crítiques que uns certs clients feien del seu treball. Gràcies a les cartes de resposta que conserva el Museu Sorolla se sap que el seu interlocutor li aconsellava que no fera cas i que pintara com li semblara “just i correcte”, no deixant-se influir per res.
En aquest sentit, les cartes permeten aprofundir en l'amistat que Sorolla va tindre amb l'elit social de la seua època. El VII comte de Villagonzalo, Mariano Miguel Maldonado Dávalos (1851-1921), era col·leccionista i va ser senador per dret propi i ambaixador d'Espanya a Rússia. Es va casar amb Fernanda de Salabert Arteaga, marquesa de Valdeolmos. El domicili familiar estava en un palauet del carrer Sant Mateu de Madrid, edifici encara existent.
Una nova font per a la investigació
Els materials trobats en l'Arxiu Històric de la Noblesa representen una valuosa font per a la investigació entorn del procés creatiu de Sorolla i entorn dels seus retrats, considerats un capítol essencial de la seua evolució pictòrica i de la seua relació amb els mestres de la pintura espanyola. Cronològicament, la documentació es correspon amb una etapa de consolidat reconeixement internacional per a l'artista, després d'haver desenvolupat amb èxit nombrosos gèneres pictòrics.
El descobriment ha sigut possible gràcies als treballs preparatoris empresos per l'Arxiu Històric de la Noblesa per a la digitalització sistemàtica del fons dels comtes de Villagonzalo, que el propi arxiu custòdia com a comodat. El fons està compost per 491 caixes, cadascuna amb una mitjana de 1.700 documents, recopilats al llarg de cinc segles, entre 1417 i 1917.
En aquest mateix fons documental, l'arxiu va trobar en 2019 el que probablement és el primer document oficial que testimonia l'arribada de Cristòfor Colom a les costes peninsulars després de la travessia oceànica que va suposar l'arribada a Amèrica, i que està datat el 3 de maig de 1493.
