El 5,4% dels valencians es considera de classe alta o mitjana-alta i només un 12% creu que és pobre
Els joves tendixen a pensar que són d'una classe més rica
El 5,4% dels valencians creu pertànyer a una classe alta o mitjana-alta, mentres que el 47,8% es percep de classe mitjana, el 26,9% de classe mitjana-baixa, però només el 12,2% diu trobar-se en la classe baixa o pobra.
A més, el 5,2% dels valencians enquestats ha assegurat que no cree en el concepte de ‘classes’ o que pertany a una classe diferent de les anteriorment descrites i el 2,5% no vol o no sap especificar a quina classe pertany.
Així es desprén de l'anàlisi independent realitzada per ‘apablo’ sobre la base de les microdades de tots els baròmetres del CIS de l'últim any.
Per què els valencians es definixen rics o pobres?
Evidentment les llars amb majors ingressos són els que més s'autoperceben de classe ‘alta o mitjana-alta’. No obstant això, les classes se solapen en molts rangs d'ingressos.
Per exemple, el 21,5% de les persones en llars amb menys de 1.100 euros nets al mes es considera de classe mitjana. També ho fa el 55,6% en llars amb uns ingressos superiors a 5.000 euros nets al mes.
El consultor Pablo García indica que “segons a qui preguntem, el concepte del que és una classe té una àmplia varietat d'interpretacions que van més enllà dels ingressos. Algunes persones en llars per davall dels 1.100 euros al mes es consideren de classe mitjana-alta, encara que és un cas excepcional”.
Una altra variable interessant és la relacionada amb l'edat: les persones més joves tendixen lleugerament a pensar que pertanyen a una classe social superior.
El 9,2% de les persones entre 20 i 29 anys creu ser de classe alta i mitjana alta, xifra que descendix paral·lelament a l'edat fins al 4,5% de les persones majors de 70 anys.
No obstant això, este descens no es tracta d'una devaluació de classe, ja que les respostes ‘altres’ i ‘NS/NC’ també augmenten amb l'edat.
Finalment, les persones que viuen en una capital tendixen a sentir-se de classe alta o mitjana alta: el 9,1% dels habitants d'una capital autonòmica es considera almenys de classe mitjana-alta. En el cas dels municipis sense capitalitat, esta dada és del 5%.
Paral·lelament, les persones que viuen en altres municipis sense capitalitat se senten de classe mitjana-baixa o baixa de forma més habitual.
Dins de la Comunitat Valenciana, les províncies d'Alacant i València pràcticament empaten amb un 5’5 i un 5’6% de veïns que creuen que són de classe alta i mitjana-alta, mentres que a Castelló baixen al 4’2%.
Les tres províncies coincidixen amb aproximadament un 47% de residents que es consideren de classe mitjana i sí que hi ha una xicoteta diferència entre els qui es veuen de classe mitjana-baixa: Un 26% d'Alacant enfront d'un 27% de València i quasi un 28% de Castelló, on la gent es percep una cosa més pobra.
En quines autonomies es creuen més rics?
La Comunitat de Madrid (10,5%) és l'autonomia en la qual més població es percep com a part d'una classe ‘alta’ o ‘mitjana-alta’. Li seguixen el País Basc (8,3%) i Catalunya (7,3%).
Les comunitats autònomes on més persones creuen ser de classe mitjana-baixa són Principat d'Astúries (29,6%), Catalunya (27,9%), Comunitat Valenciana (26,9%), Aragó (26,9%) i Cantàbria (26%).
Algunes d'estes comunitats repetixen en els primers llocs de la mateixa classificació, ordenada per població que es considera de classe ‘baixa’ o ‘pobra’, liderada per Galícia, (15,7%), Castella-la Manxa (14,1%), Canàries (13,8%), Principat d'Astúries (13,6%) i Cantàbria (12,9%).
