En una dècada l'alimentació dels espanyols dependrà del Marroc: estos són els motius

Els espanyols dependran de tercers per a poder alimentar-se en deu anys. Esta és una de les principals conclusions a les quals s'han arribat durant una trobada de debat celebrat a Madrid i en el qual també s'ha advertit del desastre al qual està assistint el sector primari espanyol, resumit en menys hectàrees de cultiu, menys collites i per això una conseqüència directa per a tots els espanyols: pujades constants dels preus dels aliments i descens del consum de fruites i hortalisses.

Va ser Natalia Corbalán, portaveu de SOS Rural, qui va compartir amb els assistents una bateria de dades que acrediten un quadre descoratjador: el preu dels aliments va pujar el 11,7 per cent a Espanya en 2023, que s'acumula al 15,3 de 2022. És a dir, en dos anys, la cistella de la compra els costa als espanyols el 27 per cent més, “una barbaritat inassumible per a moltes famílies”. “Una de les causes principals d'este gran problema és el desmantellament accelerat de la producció d'aliments a Espanya, tant agrícoles com ramaders”, va apuntar Corbalán.

Per a apuntalar estes afirmacions, la portaveu del moviment ciutadà del món rural va deixar un exemple “que tothom entén a Espanya”. La pròpia Comissió Europea augura una caiguda del 21,5 per cent de la superfície dedicada al cultiu de tomaca, un dels productes estrela, icònic i de consum massiu a Espanya, i del 22 per cent de la seua producció al nostre país en els pròxims anys. Les dades de comerç exterior de la UE demostren com les importacions de tomaca marroquina al mercat europeu estan matant el seu propi camp. En total, s'han incrementat en el 52 per cent des de 2013 fins a 2022 (de 365.695 a 557.225 tones). “L'exemple palmari de la tomaca, que és un cas entre molts altres de la nostra horta, acredita que estem abocats al fet que la nostra alimentació bàsica i diària depenga de tercers i dels seus capritxos polítics. I que Espanya, un país que ha sigut una potència mundial, no serà capaç de produir aliments per a cobrir les necessitats de la seua pròpia gent, la qual cosa anomenem la sobirania alimentària, un concepte d'elemental interés estratègic per a qualsevol Estat”, va afegir Corbalán.

“Les polítiques europees estan provocant el seu propi suïcidi, ja que el cas de la tomaca es pot aplicar a qualsevol producte, com la carn. Les condicions de producció desiguals, per disposar de productes fitosanitaris que a la UE estan prohibits o per permetre condicions laborals semi-esclavistes, provoquen que els productes del Marroc o Egipte, amb mà d'obra subsahariana, rebenten el mercat europeu i afigen un factor abans superat d'inseguretat alimentària”, va apuntar la portaveu de SOS Rural. “El que és realment frustrant és que siga la mateixa UE qui finance la creació de noves terres de cultiu al Marroc per a externalitzar la producció”, mentre “el món rural espanyol i europeu agonitzen”, va afegir.

“Els productes frescos seran articles de luxe”

Per part seua, Adolfo García Albaladejo, director general de Camposeven, empresa agrícola de producte ecològic i president de la Fundació Enginy, va exhibir més dades. L'exportació espanyola de fruites i hortalisses fresques s'esfondra. En 2022, va caure un altre 10 per cent més (ni més ni menys que 12 milions de tones). “I així cada any. Una tendència mortal”, va assenyalar. Per Comunitats Autònomes, Andalusia va exportar el 9 per cent menys; Comunitat Valenciana, l'11%, la Regió de Múrcia, l'anomenada horta d'Europa, ni més ni menys que el 16 per cent, dades que confirmen la invasió de productes d'altres països i l'abandó de terres de cultiu a Espanya.

Per a Adolfo García, les conseqüències són palmàries per a tots els espanyols: l'alarmant pujada dels preus dels productes frescos en els supermercats, que “s'estan convertint en articles de luxe. De fet, el seu consum a Espanya està disminuint a gran velocitat i estan sent substituïts per ultraprocesados. És el principi de la fi de la dieta mediterrània: cada espanyol ha eliminat de la seua cistella de la compra 2,45 quilos d'eixos aliments”, segons dades del Ministeri d'Agricultura d'agost de 2023.

García va assenyalar un exemple concret d'una altra mena de conseqüències que provoca la política anti agricultura a Espanya, exemple extensible a altres regions. La Llei de la Mar Menor ha provocat en tot just tres anys la caiguda brutal del preu de les terres de cultiu entorn a la Mar Menor, en el Camp de Cartagena, l'anomenada horta d'Europa. Un estudi pericial encarregat per la Fundació Enginy, que presidix, conclou que existix una pèrdua patrimonial de 10 euros per m² en de terres de regadiu, la qual cosa suposa un total de 3.500 milions d'euros de pèrdues només en el Camp de Cartagena. Pèrdues que “són conseqüència directa de la incompetència, ignorància, o ambdues, dels polítics”.

La relació sindicats agraris tradicionals-Estat: “El que paga, mana”
Per part seua, Jorge Jordana, director de l'Àrea Agroalimentària de la Fundació Lafer, va subratllar que el problema del sector primari espanyol és “la seua falta d'unió i que les organitzacions agràries estan totes subvencionades per l'Estat, I el que paga, mana”. D'esta manera va tractar d'explicar el silenci del camp espanyol, en contrast amb l'europeu, fins i tot en situacions crítiques com l'actual. “Hi ha un medioambientalismo sociològic a Europa i les polítiques són asfixiants. Es busca produir menys, i això fa impossible que hi haja productes assequibles”, va explicar. “En

Espanya, la vicepresidenta Teresa Ribera prioritza eliminar regadius per a instal·lar horts solars. És a dir, es produiran menys aliments, i després plorarem”, va afegir.

Jordana va ser taxatiu en afirmar que “la UE comet un delicte quan no empara la competència lleial, és a dir, la igualtat de les regles comercials per a tots, com està escrit en els Tractats”, en donar entrada sense control a productes procedents, per exemple, del Marroc. “Com és que ningú encara ha portat a les institucions de la UE davant el Tribunal Europeu per vulneració de la competència?”, es va preguntar. Sobre la representació política d'agricultors, ramaders i pescadors, Jordana també va ser contundent: “No hi ha ni a Espanya ni a Europa una representació política vàlida que defense al sector primari, per això suport a SOS Rural”.

Tant Corbalán com Adolfo García van voler subratllar que “les zones rurals estan morint i amb elles desapareix una part essencial del teixit de la nostra societat i una part fonamental de la nostra identitat. La crisi de despoblació és un fet en desenes de milers de municipis rurals d'Europa. Ja no es tracta de polítiques de desenvolupament, sinó de protecció del món rural. La producció agrícola i la terra rural patixen moviments especulatius que obliguen els agricultors a veure com els seus terrenys són reemplaçats per indústries que no contribuïxen a l'objectiu de la seguretat alimentària, com la instal·lació massiva de plaques solars en terres de cultiu, una expropiació de facto de la terra”.

Per tot això, SOS Rural vaticina una “resposta política contundent i unitària del camp espanyol” per a evitar el seu col·lapse, com ja està ocorrent a Alemanya, França o Itàlia. Espanya patix problemes molt similars als d'estos països. Els ramaders del nostre país es veuen abocats a sacrificar la seua cabanya per una regulació de protecció animal que fa impossible mantindre les explotacions; les irracionals exigències ambientalistes liquiden l'agricultura; es criminalitza l'activitat agrària, i, al mateix temps, s'obrin de bat a bat les portes a l'arribada massiva de productes sobretot del Marroc. Estes polítiques acaben amb la totalitat de l'economia i la vida en el món rural. Per este motiu, SOS Rural augura que el món rural espanyol, però també bona part de l'urbà, donarà una “resposta contundent”. “Serà una resposta política i unitària, que SOS Rural tractarà de canalitzar per a evitar el col·lapse” de la forma de vida de milions d'espanyols.