Daniel Antón, el professor d'Aspe que va revolucionar el motociclisme espanyol i va coronar a Joan Mir

La història de Daniel Antón és una de les quals es queden impregnades per sempre en un esport com el motociclisme.

Des que impartia classes d'Educació Física a Elx, Antón mai ha deixat de costat la seua passió per innovar amb una moto a les seues mans.

Des d'una xicoteta nau industrial de la ciutat alacantina d'Aspe, el nostre protagonista començava a crear unes peces i unes idees sense saber que, a penes uns anys després, aconseguirien revolucionar per complet el món del motociclisme espanyol i fins i tot ajudar estreles com Joan Mir a aconseguir tot un campionat del món.

Qui és Daniel Antón?

Sempre he sigut un apassionat de l'esport i de les motos. Vaig estudiar Educació Física i vaig estar dedicant-me diversos anys a la docència, encara que la mecànica i les motos sempre han estat acompanyant-me en tots aquests processos de la meua vida.

Jo corria amb escúters i mini motos, i un dia vaig decidir portar aquestes mini motos de la Xina, fins que en 2003 vaig crear la marca Impormotor.

Quan comença la teua vinculació amb el món del motociclisme?

En la meua família no hi ha cap amant de les motos, és més, la meua primera moto me la vaig muntar jo amb una que vaig traure d'una subhasta i que usava per a anar pel carrer.

Amb 16 anys em vaig muntar una Derbi Sport Copa i amb 18, al mateix temps que començava a estudiar Educació Física, vaig començar a fer jo les meues fuites, vaig començar a vendre'ls i ací és quan ja vaig començar a poder tindre diners per a competir amb mini motos.

Amb 23 anys vaig començar a treballar de professor, encara que sempre estava inventant, sempre he sigut molt inquiet emprenedor.

Vaig fer lliteres plegables per a massatges, solariums verticals per a gimnasos (quan encara ningú havia començat a fer-los a Espanya), vaig obrir botigues de telefonia, i entorn a l'any 2000 vaig començar a importar motos sense marca des de xinesa.

Quan i com naix la seua empresa Impormotor?

Tres anys després de portar la primera moto de la Xina vaig crear IMR (Impormotor Racing).

Tenia molt clar que l'èxit d'aquesta idea passava per organitzar carreres. Amb elles era amb el que aconseguiria moure a una massa d'amants de les motos que no s'havien pogut plantejar córrer mai pels costos tan elevats que suposava llavors.

Per això, en 2004 i gràcies a l'auge que estaven començant a tindre les Pitbikes IMR que importava, vaig pensar a fer una carrera de resistència amb aquestes motos: “El mundialito Impormotor”, al qual va vindre gent de tota Espanya.

En aquells dies era un concepte totalment nou, ja que fins a aqueix moment no existia ni tan sols una categoria de Pitbikes.

En 2007 vaig crear un nou campionat al costat de la Federació Valenciana de Motociclisme i vam introduir una nova categoria que no havia existit fins llavors.

I, en 3 anys, aconseguim més de 130 inscrits, amb gent que tampoc s'havia plantejat córrer mai.

Vam ser precursors del boom del motociclisme a Espanya. Va ser una època en la qual els contenidors que importàvem arribaven amb totes les motos venudes a terres espanyoles.

Va haver-hi un dia en què vam vendre 300 motos en poques hores. I gràcies a això, el motociclisme espanyol gaudeix, hui dia, d'una salut d'or en el mundial de MotoGP.

Com vas aconseguir moure tot això a nivell publicitari i comunicatiu en aqueixa època?

Ho feia jo tot, quan encara no existien xarxes socials, ni les eines per a comunicar de hui dia, vaig obrir el primer fòrum de mini motos d'Espanya (teníem més d'1.000.000 de visites). També vaig muntar un blog que utilitzava per a moure tota la informació referent als campionats.

M'encarregava de moderar i respondre a tothom, posava els resultats, les cròniques de les carreres… Jo pensava “si a mi m'agraden les motos, com soc una persona bastant normal, la qual cosa m'agrade a mi li agradarà a la resta de gent, i així feia".

Vas ser el primer a crear llandes d'aliatge per a Pitikes.

En 2009, quan vaig conéixer a Julián Miralles, va ser quan vaig començar a introduir I+D en Impormotor.

Fins llavors, les llandes eren de radis, de fet, en 2008 ja vaig provar amb crear una llanda de 3,5 de radis, a les quals poder posar-li pneumàtics amples. A l'any següent creem el primer motle de llandes d'alumini del mercat.

Quina relació tens amb el Bressol de Campions?

La meua vinculació amb el Bressol de Campions i sobretot amb Julián Miralles va començar en 2008. El Bressol i el sector en general estava passant moments difícils, ja que estàvem en plena crisi, però aconseguim fer la primera carrera de Minigp. Vam posar 15 motos en la graella del Bressol de Campions i aconseguim fer-la ressorgir. En 2009 es va córrer ja amb les primeres llandes d'aliatge i un any després creem una altra categoria que es va dir Minigp 90.

A partir d'ací hem continuat aportant la nostra innovació, a l'hora de crear noves motos que ens han permés crear noves categories, fins a donar amb la fórmula correcta.

Ací el més important ha sigut centrar-se en que aquestes innovacions ajuden els pilots a tindre, des dels seus inicis en el motociclisme, la progressió correcta per a arribar pel cap alt alt.

Quin és l'objectiu d’Impormotor?

Vaig començar acostant el motociclisme a l'aficionat amb motos de qualitat a un preu ajustat. Després d'això vaig seguir amb l'objectiu d'enfortir el motociclisme base i fer que la promoció esportiva s'ampliara a nivells mai vistos.

La veritat és que no sé fer res sense estar recolzat per la meua consciència. És clar que m'interessa que el meu negoci funcione, però necessite que els projectes en els quals estic involucrat em motiven i ajude al món del motociclisme.

És per això que, enguany, hem decidit crear un equip que competeix en la HETC (FINETWORK HAWKERS JÚNIOR TEAM), per a fer costat directament als esportistes amb els quals hem estat des de la base.

S'ha convertit en una moda el món de les Pitbikes?

Amb les Pitbikes IMR vam ser els primers a Espanya, vam saber veure un buit lliure en el mercat i vam posar el motociclisme a l'abast de totes les butxaques.

Gràcies a crear aquest nou nínxol, vam poder ficar-nos de ple a desenvolupar tota la part purament esportiva, de campionats, competicions, etc. I gràcies a l'aprés en el món de la competició (amb totes les innovacions que hem anat creant i tot el coneixement adquirit), estem llestos per a reconquerir el terreny perdut en aquest últim temps.

En quin punt es troba Impormotor?

Després d'aquests últims anys fent evolucionar els nostres productes i aprenent molt de la competició, ha arribat el moment d'aplicar tot aquest know-how al món de les Pitbikes.

Al final nosaltres tenim una relació molt estreta amb els nostres fabricants, gràcies als anys que portem treballant amb ells. Això ens permet poder dir-li al fabricador com ha de fer les coses i amb això, la rapidesa a l'hora d'aplicar innovacions o millores és moltíssim major.

És el moment de donar-li als pilots amateurs, motos, amb les quals gaudir de les mateixes sensacions que aporten les motos grans, a preus realment competitius.

Quin és el repte que encara et queda per aconseguir?

Després de tot aquest temps invertit en el món de la competició a Espanya i veure que tot aquest treball està donant els seus fruits, em fa pensar que podem exportar aquesta fórmula d'aprenentatge a la resta del món.

Com a amant de les motos, el meu objectiu sempre ha sigut aconseguir que aquest esport fora accessible per a tothom i crec que ací l'hem aconseguit. Per què no provar en altres països?