Cultura de la Generalitat projecta a la Filmoteca de València ‘Dripping’ amb motiu del 20 aniversari de la seua estrena
L’òpera prima del director valencià Vicent Monsonís es projecta divendres 19 i dissabte 20 de novembre a les 22.30 hores
Les dues projeccions seran presentades al públic de la Filmoteca pel seu director i guionista
Cultura de la Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, projecta a la Filmoteca de València el llargmetratge valencià ‘Dripping’ (2001), dirigit i escrit per Vicent Monsonís, amb motiu del 20 aniversari de la seua estrena.
La pel·lícula de Vicent Monsonís es projecta el divendres 19 en versió castellana i el dissabte 20 de novembre en versió bilingüe castellana i valenciana. Les dues projeccions són a les 22.30 hores i seran presentades al públic de la Filmoteca per Vicent Monsonís. La Filmoteca projecta una versió restaurada en 4K d’aquesta comèdia àcida sobre la indústria que envolta la creació artística.
‘Dripping’ té com a personatge principal Sento (Pep Munné), un artista genial, però sense sort, que viu en un entorn mercantilitzat. El seu amic Domingo (Albert Forner) és un ‘artista en fase teòrica’, que viu esplèndidament gràcies a les rendes familiars. Els dos es veuran embolicats en una sèrie de peripècies quan una galerista d’art (Gretel Stuyck) oferisca a Sento participar en el concurs de pintura més important del món. En la pel·lícula també intervenen dos grans actors de comèdia: Juan Luis Galiardo i el castellonenc Willy Montesinos.
Quan l’òpera prima de Vicent Monsonís es va presentar en la Secció Oficial de la XII Mostra de Cinema del Mediterrani de València, Juan Luis Galiardo la va definir com una “pel·lícula àcrata”, per aquesta mirada sense prejudicis que no es talla i no interromp el seu to crític, fins i tot quan transcorre en llocs emblemàtics de la cultura d’avantguarda de la València de l’època com la desapareguda sala d’exposicions La Gallera, l’IVAM o el Centre del Carme.
Produïda per Terra a la Vista, ‘Dripping’ va ser una pel·lícula íntegrament valenciana en un moment en el qual la majoria de productores no tenien cap altra alternativa que la d’invertir els seus recursos en produccions nacionals a causa de la poca repercussió del cinema valencià.
