El pessebre monumental de Cullera complix 40 anys
Cullera compta amb un dels pessebres monumentals i artesanals més emblemàtics de la Comunitat Valenciana que, a més a més, enguany complix 40 anys. El seu impulsor és el pessebrista local Miguel Ángel Falcó, expert en la representació plàstica del naixement de Crist.
Des de diumenge passat ja es pot visitar esta obra d'art amb una llarga tradició en el municipi. Des de mitjan anys 70 el pessebre monumental es munta cada Nadal i rep nombroses visites recollint un gran èxit de públic. El pessebre compta enguany amb al voltant de 1.700 figures artesanals de l'escola d'Olot i del prestigiós escultor català Martín Castells, segons ha explicat Falcó.
L'estructura del naixement canvia tots els anys, però sempre manté la seua idiosincràsia clàssica. Precisament el classicisme és el principal senyal d'identitat d'esta obra d'art.
Treball durant tot l'any
Per a muntar este ingent pessebre, s'han emprat al voltant de quatre mesos encara que els preparatius s'allarguen durant tot l'any. En eixa tasca, Falcó compta amb un grup de col·laboradors sense els quals seria impossible fer-ho realitat.
Esta joia es pot visitar en el carrer València, 68 amb el següent horari: dissabte de 18 a 21 hores, diumenge d'11.30 a 14 i de 18 a 21. Entre setmana de 20 a 21.
Prova del seu prestigi és que al llarg dels seus 40 anys d'història ha aconseguit importants premis autonòmics, alçant-se en moltes ocasions com el millor de la Comunitat Valenciana.
L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, acompanyat de membres de la Corporació municipal va assistir el diumenge a la seua inauguració. L'arqueòleg municipal, Kike Gandia, fou el mantenidor de l'acte. També va assistir l'abat de Xàtiva, José Canet.
El pessebre arreplega totes les escenes del Nou Testament, distribuïdes en tres plantes, amb més de 1.700 figures —la majoria elaborades en fang o pasta de fusta- ocupant un espai d'aproximadament 50 metres quadrats.
Les escenes bíbliques es distribuïxen per este espai de forma cronològica. Cada any la configuració canvia. Mai es repetix la seua estructura i açò ho convertix en una sorpresa. D'altra banda, impressiona la profunditat de les escenes, en un joc de perspectives que li aporten un volum quasi tridimensional.
