Mayor xifra en 6,8 milions l'infrafinançament de Cullera

L'acte institucional de lliurament dels Distintius 9 d'Octubre a Cullera, celebrat esta vesprada-nit en l'Auditori Municipal del Mercat, ha servit perquè l'alcalde de la localitat, Jordi Mayor, haja posat xifra al «greuge» de l'actual sistema de finançament que ha de suportar la ciutat costanera. El dirigent local ha quantificat en 6,8 milions els diners que perd anualment el municipi per la «discriminació» a la qual l'Estat sotmet a la Comunitat Valenciana a l'hora de repartir els diners que recapta.

La quantia cobra més importància si cap en una població que patix actualment un pla d'ajust fins a l'any 2032 i que està intervinguda pel Ministeri d'Hisenda amb la impossibilitat de realitzar inversions amb recursos propis.

Mayor, que ha mantingut un to reivindicatiu en tot moment, ha emplaçat al Govern central a escoltar les reivindicacions de la Comunitat Valenciana per a posar fi a una situació que s'ha mantingut al llarg de tota la democràcia. «Senyor Rajoy, senyor Montoro, enderroquen el mur de l'infrafinançament que ens impedix progressar com a poble», ha exigit.

La màxima autoritat local ha apel·lat a la «fidelitat» de la Comunitat al projecte comú d'Espanya, però ha reclamat que eixa lleialtat no es confonga amb «conformisme i submissió».

L'alcalde s'ha referit a la necessitat d'avançar cap a un Estat «igualitari» en el tracte als seus diferents territoris i ha al·ludit a la situació preocupant a Catalunya pel desenllaç que puga tindre i les conseqüències per als valencians i valencianes «que no podem ser moneda de canvi en este assumpte».

Així, l'alcalde ha cridat a defensar el respecte a la legalitat i ha exposat la necessitat de diàleg. «La llei no agrada a tots, però ens obliga a tots. El respecte a la llei en un Estat democràtic i de dret és bàsic per a la convivència. I és inqüestionable: no es pot anar contra la llei ni es pot governar contra la llei. Però no és menys cert que no tots els problemes es poden resoldre únicament amb la llei, amb els mandats judicials o amb la potestat de la força de l'Estat», ha argumentat.

No obstant això, ha apel·lat al «diàleg, l'altura de mires, l'enteniment, el respecte i el fet d'escoltar-nos els uns als altres tractant d'entendre'ns». Eixes, ha dit, «han de ser les úniques armes en una democràcia com la nostra».

Premiats

L'acte institucional ha servit per al lliurament de la cinquena edició dels Distintius 9 d'Octubre que atorga el consistori a personalitats o col·lectius locals que destaquen per les seues trajectòries. Enguany, la modalitat individual ha recaigut en el mediàtic magistrat cullerenc Joaquim Bosch, de qui l'alcalde ha destacat el seu perfil de líder «crític i transgressor» en defensa dels drets socials i la igualtat.

En la modalitat col·lectiva, el reconeixement ha anat a parar enguany a l'Associació de Mestresses de casa Tyrius de Cullera, fundada en 1973 i de la qual el primer edil ha destacat la seua contribució a la creació d'un teixit associatiu amb caràcter femení i la lluita per la igualtat entre hòmens i dones.

Precisament, el treball per la igualtat són els nexes d'unió entre els mereixedors dels Distintius 9 d'Octubre d'enguany, concepte en el qual Mayor ha perseverat per a defensar la justícia social que consagra la Constitució i la solidaritat entre tots els territoris de l'Estat.

Més sobre Bosch i Tyrius

Joaquim Bosch (Cullera, 1965), Ximo Bosch com se li coneix popularment en la localitat, és llicenciat en dret per la Universitat de València. Degà dels jutges a Montcada, va ingressar per oposició en la judicatura en 2002 i després d'una etapa inicial en els jutjats de Barcelona va ser destinat a Dénia, Vinaròs i Massamagrell.

Bosch va ser designat el maig de 2012 portaveu nacional de Jutges per a la Democràcia, mandat que va ocupar fins a 2016. Actualment és el portaveu territorial d'esta organització a la Comunitat Valenciana.

El magistrat és habitual dels mitjans de comunicació i participa com a expert i representant associatiu judicial en programes com Al rojo vivo, El intermedio o Más vale tarde de La Sexta o Espejo público (Antena 3).

L'Associació de Mestresses de Casa Tyrius es va crear en 1973 en un moment en el qual el país començava a plantejar-se nous horitzons de futur en els quals l'associacionisme anava a cobrar un nou protagonisme.

Fundada per Mercedes Marí Domínguez, va aconseguir reunir a un grup d'amigues a les quals va contagiar de la seua il·lusió pel projecte d'esta incipient associació deslligada de qualsevol ideologia, independent i sense ànim de lucre.

Després d'anys en els quals no tenien ni un lloc on reunir-se, finalment van aconseguir obrir el seu actual local en el carrer Del Riu en 1979. Des de llavors van començar a organitzar-se tot tipus d'activitats com a excursions, conferències i col·laboracions amb altres entitats locals com la de lluita contra el càncer.

En els 80 l'associació es consolida, s'incrementen les seues activitats sempre enfocades a millorar la formació de les dones i contribuint al fet que este col·lectiu cada vegada tinga un major protagonisme social. En estos moments la seua presidenta és Adela Albero.