Mayor exigix acabar amb el doble infrafinançament dels municipis turístics

To reivindicatiu alhora que d'autoreivindicació a Cullera per a celebrar el dia de la Comunitat Valenciana. La ciutat ha lliurat esta vesprada-nit la sisena edició dels Distintius 9 d'Octubre en un acte institucional celebrat en l'Auditori Municipal; cerimònia en la qual l'alcalde de la ciutat, Jordi Mayor, ha pronunciat un discurs que ha basculat entre l'exigència d'un millor finançament per als municipis turístics i la posada en valor dels assoliments del municipi en estos últims tres anys.

«Cullera viu un bon moment» ha sigut la idea central que ha fonamentat el discurs d'uns Distintius que enguany s'han lliurat als jóvens investigadors locals Antoni Sapiña Grau, Begoña Pineda Merlo i Lucía Osa Melero en la modalitat individual així com a les quinze comissions falleres en la col·lectiva.

Mayor ha atribuït la millorança de la ciutat a l'esforç de la gent. «El treball col·lectiu», ha dit, «és el que fa possible el progrés d'esta ciutat». Sobre això, el primer edil ha posat com a exemple als guardonats d'enguany, dels qui ha destacat «reben el premi no perquè fan ben el seu treball o complisquen una funció social, sinó perquè aspiren cada dia a canviar el món». Valors, estos últims, els de transformar i fomentar el progrés social, amb els quals l'ajuntament es troba «plenament identificat», ha remarcat.

L'alcalde de la capital turística de la Ribera ha fet referència al «doble infrafinançament» que patixen les poblacions que viuen del turisme, la que sofrix la Comunitat Valenciana i la de les ciutats costaneres que «hem d'atendre a més població de la censada però rebent menys diners».

En eixe sentit, ha recordat que Cullera lidera, des de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la redacció de l'Estatut dels Municipis Turístics, iniciativa que reivindica més diners per a estes poblacions, i ha afegit, «que no hauríem d'oblidar-nos mai que la defensa dels interessos de Cullera ha d'estar per sobre dels interessos partidistes».

Millorances

No obstant això, el forat de l'infrafinançament o el pou del deute no han impedit, d'altra banda, que la ciutat haja millorat pràcticament tots els seus indicadors en els últims tres anys gràcies als principis d'austeritat i eficiència aplicats pel govern municipal, ha sostingut Mayor.

Així doncs, l'alcalde s'ha mostrat convençut que «Cullera és un poble millor que fa tres anys» i ha destacat la reducció a la meitat del deute, la major inversió de la història del municipi en polítiques socials, l'aposta per les polítiques actives d'ocupació o la reactivació de les infraestructures com a exemples d'avanç. Segons el parer de Mayor, la ciutat «ha aprés dels errors del passat i els ha esmenat i ara treballa per a esmenar aquells que encara queden».

Premiats

L'alcalde cullerenc també ha tingut paraules d'elogi per als guardonats. Respecte als investigadors, ha reivindicat que el seu talent «també forma part de la marca Cullera» i encara que ha lamentat que moltes vegades és silenciós i desconegut ha reclamat que este suposa una aportació al progrés mundial en camps tan diversos com la lluita contra el canvi climàtic, la investigació oncològica o l'aprenentatge de llengües. «Per açò hui ho estem visibilitzant», ha subratllat.

Pel que fa a les falles, ha defensat la seua aportació a la cohesió social i la seua vocació universal amb la declaració per la Unesco de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. «Era just que els reconeguérem d'esta forma el seu paper», ha mantingut, «com també ho era que millorarem el seu finançament després de les retallades del passat».

Més sobre els guardonats

Les comissions Bulevar, Xúquer, Rei En Jaume I, la Plaça Alboraia, El Raconet, Port, l'Avinguda País Valencià, Plaça Mongrell, El Canet, Taüt, Raval de Sant Agustí, Plaça d'Espanya, Passeig-Mercat, Sant Antoni i la Bega han rebut el distintiu en la modalitat col·lectiva. A Cullera es té constància de la celebració de les festes falleres ja al segle XIX tot i que la primera documentació escrita data del 1928.

Pel que fa a la modalitat individual, enguany ha estat tres investigadors els qui han obtingut el Distintiu 9 d'Octubre. D'una banda, Antoni Sapiña veu reconeguda la seua projecció professional que, començant des dels estudis universitaris de Grau d'Arquitectura Tècnica a València i continuant-los a l'estranger, l'han dut a obtindre importants premis i nominacions com ara el Premi 'Jove enginyer de l'any 2016', atorgat per la Chartered Institution of Building Services Engineers i l'American Society of Heating, Refrigerating and Air-Conditioning Engineers.

A més a més, ha aconseguit ser el projecte guanyador del premi Ken Dale 2018 per l'anàlisi d'instal·lacions, sostenibilitat i energia a la Xina, Austràlia i els Estats Units. Sapiña també ha estat guanyador de la competició 'Teambuild UK 2016' i fou nominat al 'Brunel Alumnus of the Year 2017' per la Brunel London University.

Antoni Sapiña és enginyer especialista en sistemes d'estalvi energètic aplicant criteris de sostenibilitat per a frenar el canvi climàtic i treballa en el disseny de sistemes de climatització per a ús residencial, comercial i públic.

Dos dones també han sigut protagonistes enguany amb motiu de la diada valenciana. Lucía Osa Melero, actualment resident als Estats Units, ha vist reconeguda la seua brillant trajectòria en el món de la pedagogia innovadora, en especial en l'aprenentatge de les segones llengües en l'àmbit universitari.

Eixe treball s'ha plasmat en l'obtenció de diverses distincions d'alt nivell educatiu a Nord-amèrica per la docència i la investigació com són, entre altres, la 'Junior Faculty Excellence in Teaching Award' i el 'Community–Engaged Teaching and Research Seed Grant' este 2018. També en 2017 aconseguí el 'Faculty Programmer of the Year' i el 'Summer Wimmer Family Foundation Award'.

L'altra fèmina reconeguda ha estat una investigadora en el camp de l'oncologia. Begoña Pineda Merlo ha obtingut el reconeixement de la seua ciutat per la seua excel·lent trajectòria professional en el camp de la investigació científica centrada en el càncer de mama que ha dut a terme amb la concessió d'importants beques d'investigació com són: la Beca Jóvenes Investigadores de la Fundación Dexeus, la Beca Jóvenes Investigadores FHOEMO i la Beca Bancaixa.

També obté contractes como el de 'Red HERACLES RD 06/0009/005' i en 2012 l'ajuda postgrau 'Juan de la Cierva' del Ministeri de Ciència i Innovació. Des d'aleshores, desenvolupa el seu treball en la Unitat d'Investigació en Biologia del Càncer de Mama de l'Incliva. En 2014 guanya una beca de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana per a continuar els seus treballs d'investigació en els Estats Units en el prestigiós MD Anderson Cancer Center de Houston (Texas), i a més en 2006 i 2014 el 'Premi Italfármaco' atorgat per la Societat Espanyola d'Investigació Òssia i Metabolisme Mineral (SEIOMM).