Cullera restaura el mausoleu del lliurepensador laïcista Agustí Costa
L'Ajuntament de Cullera ha restaurat el mausoleu d'Agustí Costa Font, advocat, polític i lliurepensador laïcista cullerenc, la defunció del qual en 1900 impulsà el cementeri civil de Cullera. Els treballs s'han dut a terme per les regidories de Serveis Exteriors i Cementeri, dirigides per Salva Tortajada, en col·laboració amb l'àrea de Patrimoni, gestionada per Amparo Jover.
El consistori ha volgut reconéixer d'esta manera la memòria d'un prohom de la ciutat, figura que havia quedat en l'oblit per part de les autoritats locals. També l'associació Cullera Laica havia reclamat llargament una intervenció per a recuperar el mausoleu.
Així mateix, la regidoria de Cementeri ha habilitat una sala de cerimònies funeràries civils en el cementeri perquè es puguen celebrar soterraments. Es tractava d'una altra de les peticions que havia fet Cullera Laica, ja que fins ara mancava un espai propi per a acomiadar als no creients.
«Era necessari posar en valor la figura de Costa i que el cementeri de Cullera donara resposta a les necessitats d'una gran part de la nostra societat que no té creences religioses», ha manifestat Tortajada.
El regidor deixa clar que estes actuacions «tracten que tots els sectors socials tinguen el seu espai i se senten còmodes i integrats en el cementeri. Volem normalitzar el que hauria d'haver sigut normal ja fa molts anys en un Estat aconfessional com el nostre».
Delimitar el cementeri civil
Les pròximes actuacions que es duran a terme en el cementeri serà la delimitació i senyalització de l'antic cementeri civil, actualment integrat en un departament denominat 'Mare de Déu del Castell'.
Es pretén recuperar la memòria històrica d'este enclavament perquè els cullerencs puguen conéixer on s'emplaçava esta àrea laica impulsada per Costa i els motius que portaren a la seua creació.
Història
El cementeri civil de Cullera té el seu origen en la cessió gratuïta a l'Ajuntament de Cullera, per part d'Enrique Costa, d'un terreny que va comprar ex professo en la partida d'El Cabeçol, molt prop del cementeri religiós, per a albergar les restes mortals del seu germà Agustí Costa, tal com es reflectix en les Actes de les XII Jornades d'Estudis de Cullera.
L'Ajuntament de Cullera va aprovar la construcció del cementeri civil atenent a la llei, que des de feia ja temps, obligava als municipis a disposar d'un espai fitat per a donar sepultura a les persones que no professaren la religió catòlica. Així, l'octubre de 1900 el terreny donat pel germà d'Agustín Costa va ser fitat amb filferro. Dos anys després, en 1902, es donaven per acabades les obres de construcció de la paret de tancament del cementeri civil cullerenc. A més, Enrique Costa va reservar 16 metres quadrats en el centre de l'espai barrat per a construir un panteó per al seu germà Agustí, la qual cosa hui constituïx el seu mausoleu, construït poc temps després.
A poc a poc, el cementeri catòlic va ser 'absorbint' al civil fins al punt que durant la dictadura de Franco no hi havia, amb prou faenes, diferenciació entre l'un i l'altre. En esta època es va haver de delimitar una zona limítrofa entre tots dos cementeris, alçant-se uns murs de separació que va deixar l'antic cementeri molt reduït en dimensions. A dir de l'estudiós Emili Renard, «quedaria reduït a una mena de corral».
La Llei 49/1978, de 3 de novembre, de Soterraments en Cementeris Municipals, obligaria als ajuntaments a procedir, en aquells cementeris municipals on existiren cementeris civils, a restablir la comunicació amb la resta del cementeri, motiu pel qual es va eliminar el mur de tancament i es va produir la integració total amb el cementeri catòlic.
L'Ajuntament de Cullera va declarar en sessió plenària, el 28 de setembre de 2010, el mausoleu de Costa com a Bé de Rellevància Local i la Direcció general de Patrimoni Cultural va ratificar este acord i va instar al consistori a declarar «un entorn de protecció» d'este. Els tècnics municipals van determinar els límits fent-los coincidir amb la filera de xiprers que envolta la parcel·la i que —de forma molt reduïda, però testimonial— coincidix amb l'antic cementeri civil de Cullera donat per la família Costa Font.
