De Cullera a França: La història d'un pintor valencià en l'exili
La Comunitat Valenciana és bressol de centenars d'artistes, des d'escriptors a escultors, músics, arquitectes o poetes. També pintors, com és el cas de Manuel Matoses, un cullerano que va ser contemporani de dos dels artistes valencians més reconeguts: Sorolla i Benlliure.
“La meua àvia va heretar una part de la col·lecció pictòrica de la família i des que va tornar a Espanya, va participar en subhastes per a recopilar més obres del pintor i la seua família. El meu pare va continuar amb aquesta tasca, que ara recau en mi”, explica Francesc Cholvi, que relata la trajectòria del seu antecessor, al mateix temps que destaca la necessitat que un artistes d'aquesta importància siga conegut per la societat.
De fet, la família ha donat recentment dues obres del pintor: una al Museu Naval de Sant Ferran de Cadis (Evasió del Vaixell Presó Castella Vella) i una altra a la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Jordi (Paisatge amb avet), on Matoses va ser estudiant entre 1886 i 1887.
Manuel Matoses Vicent es va matricular en 1882 en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles, en la qual va ser company de Joaquín Sorolla o Mariano Benlliure. Després de deixar València, estudia en les Reials Acadèmies de Belles arts de Sant Ferran (Madrid) i Sant Jordi (Barcelona). Tant a Madrid com a Barcelona, es va dedicar a realitzar retrats per encàrrec, una tècnica en la qual sempre va destacar.
Posteriorment, va viatjar a París (segurament entre 1888 i 1890), on va realitzar còpies de les obres de grans mestres al Louvre i on va conéixer a la seua esposa, Margarita Dumas. Aquesta també pintora, va ser alumna dels grans mestres Bonnat i Bouguereau. En 1892, van tindre la seua única filla Maria Rafaela Matoses, que va adoptar, com a nom artístic Pastora Matoses.
A causa de la inestabilitat política abans de la Gran Guerra, la família es va traslladar a un poble de la Dordonya francesa, *Comberanche, on continuen treballant. Gran part de la seua obra és el viu reflex de la societat rural francesa de principis del Segle XX.
Sense perjudici de viure allunyats de la capital, Matoses va mantindre contacte i encàrrecs amb la societat parisenca (fonamentalment retrats) i amb els editors amb els quals havia treballat en la seua època de París. Participa en grans exposicions en el Gran *Palais des de 1910 fins a 1940.
La seua filla no va tardar a aprendre dels seus pares artistes. Llorejada i societària del Saló d'artistes francesos, Pastora Matoses va tindre un gran reconeixement en la seua època. Majoritàriament, va dedicar gran part de la seua obra a l'art de la miniatura.
Més endavant, en 1927, els Matoses es van establir en Angoulême, capital de la Charanta, des d'on van continuar participant en exposicions i salons d'art de Bordeus o Madrid. Van aconseguir fundar en 1946 el Saló de Belles arts de *Angoulême.No obstant això, Matoses mor el 24 de març de 1956, i la seua esposa, el 4 d'abril del mateix any.
Actualment les seues obres es reparteixen entre les col·leccions privades fonamentalment d'Alemanya, França i Espanya. No sol eixir molta obra a subhasta, encara que han eixit obres seues en grans cases de subhasta com Christie’s o Sotheby's. Tenen obra exposada en el Museu de Belles arts de Angoulême i altres museus de la zona. A Espanya, tenen una obra del torero Vicente Pastor en el Museu Taurí de València, i les obres una a Evasió del Vaixell Presó Castella Vella i Paisatge amb avet han sigut donades per la família al Museu Naval de Sant Ferran de Cadis i en la Reial Acadèmia Catalana de Belles arts de Sant Jordi respectivament.
