Cullera acull una exposició sobre la mort en la prehistòria
'Restes de vida, restes de mort' explica els diferents moments de la vida de persones que l’arqueologia recupera per al present
La Casa de l’Ensenyança de Cullera acull, a partir de demà i fins al 6 de gener, l’exposició ‘Restes de vida, restes de mort’. Una mostra que té la mort i la seua relació amb la vida com a fil argumental. Està produïda pel Museu de Prehistòria de València a través de la Unitat de de Difusió, Didàctica i Exposicions i amb l’assessorament científic del Servei d’Investigació Prehistòrica.
Són, per tant, restes de mort que parlen i expliquen els diferents moments de la vida de persones que l'arqueologia recupera per al present. A més, presenta les últimes investigacions sobre l’Arqueologia de la Mort en territori valencià, amb especial atenció en les aportacions de l’Antropologia Física i les Noves Tecnologies.
L'objectiu d'esta mostra és aportar una visió multidisciplinària sobre el concepte de la mort en la prehistòria, a través dels avanços en el camp de l'arqueologia funerària i de la osteoarquelogia, en l'àmbit de les nostres terres.
L’exposició està dividida en quatre àmbits, on el discurs expositiu pretén captivar als visitants des de la mort fins a la vida de les societats prehistòriques.
La primera d’elles és ‘Enfrontar-se a la mort’. Baix el paradigma de viure amb la consciència de la mort, l’exposició estudia els mètodes que han desenvolupat les societats per fer front a la mort: des dels primers rituals funeraris fins a les manifestacions funeràries actuals arreu del món. Esta primera part està ambientada en un soterrament paleolític.
Altre dels àmbits és ‘l’arqueologia funerària’ amb la qual els visitants poden assistir a la reconstrucció del procés de la mort que, com a fet cultural, proporciona dades sobre les característiques organitzatives, creences, percepcions i valors de les societats del passat. Amb una sèrie de continguts audiovisuals, la presentació explica com la recuperació de material ossi permet plantejar qüestions com: A qui es soterrava? Com? De quina manera? Per què? On? Amb què? Quan?
Des d’una perspectiva més interactiva, atractiva i a mode de joc, també s’explica de quin mode es poden reconéixer els ossos humans i com estos expliquen l’edat, el sexe i algunes malalties dels individus.
‘Morir a les nostres terres’ és un recorregut pels jaciments valencians més emblemàtics amb restes humanes enterrades com la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna), la Cova Negra (Xàtiva) o l’Abril del Salt (Alcoi). Un trajecte des dels últims grups de caçadors-recol·lectors fins a les societats metal·lúrgiques de fa 3.000 anys on s’observa com el món funerari s’ha diversificat a mesura que les societats evolucionen.
Per últim, en l’apartat de ‘Noves tècniques per a estudiar vells ossos’, les noves tecnologies plantegen noves vies d’interpretació de la complexitat del passat prehistòric a través de reconstruccions 3D i de l’aplicació de la biologia evolutiva a espècies ja extingides.
