La crisi de la COVID-19 colpeja als més vulnerables
Les conseqüències de l'estat d'alarma derivat de la COVID-19 i la incerta “nova normalitat” estan deslligant una emergència sociolaboral sense precedents. L'economia espanyola, en el llindar de la recessió, dispara la incertesa i deixa en situació d'extrema vulnerabilitat a les persones que tradicionalment han trobat més dificultats d'accés al mercat laboral: amb discapacitat, majors de 55 anys desocupats de llarga duració, dones amb responsabilitats familiars no compartides i/o víctimes de la violència de gènere i altres persones en risc d'exclusió social).
“Si no s'escometen mesures urgents, es deslligarà una hecatombe laboral que cronificará l'exclusió social dels més vulnerables. L'enfonsament del turisme anticipa un impacte de dimensions desconegudes sobre l'ocupació, sent un sector transversal que arrossega en la seua caiguda a altres àrees estratègiques com l'hostaleria, el transport o l'oci, i que deixa en una situació crítica a les persones que ja es trobaven en risc d'exclusió abans de la pandèmia. Frenar la destrucció d'ocupacions i generar noves oportunitats laborals per a ells és l'única clau per a evitar l'expansió de la pobresa i esmorteir els efectes de la crisi en el marc de l'Agenda 2030”- destaca Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.
Així mateix, “resulta fonamental buidar el futur dels ERTEs a través de mesures adaptades a cada sector, evitant que culminen en acomiadament i que originen, al seu torn, noves bosses de pobresa i exclusió a Espanya”- assenyala el directiu.
El VIII Informe sobre exclusió social presentat per la Fundació Foessa l'any passat xifrava en 6 milions les persones en condicions de vulnerabilitat que podrien fer el pas definitiu a l'exclusió social, en cas de produir-se un empitjorament de l'economia. I encara que les dimensions de l'onada de pobresa que es ve són encara difícils de calcular, sembla que aquest fatal pronòstic podria complir-se. En altres paraules, aqueixos 6 milions de persones podrien sumar-se als 8,5 milions ciutadans en situació d'exclusió que ja es comptabilitzaven en l'era pre COVID-19. Amb tot això, el nombre de residents a Espanya en situació d'exclusió social s'elevaria als 14,5 milions o, cosa que és el mateix, aconseguiria al 31% de la població, enfront del 18,4% actual.
Les persones amb discapacitat, en el centre de la vulnerabilitat Cau la seua contractació un 34,7%
Les persones amb discapacitat són una de les fitxes més vulnerables en el tauler de l'ocupació i així ho avalen els principals indicadors laborals.
Queda patent la situació de desigualtat de la qual parteixen les persones amb discapacitat, que es veu agreujada davant conjuntures difícils com la que hui travessem. No en va, les conseqüències del coronavirus no s'han fet esperar i en el primer semestre de l'any s'ha produït el primer descens en la contractació de persones amb discapacitat des de l'any 2012: entre gener i juny han signat 38.176 contractes, un 34,7% menys que en el mateix període de 2019. Aquesta caiguda és, a més, superior a la registrada en la contractació de la població a nivell general, que ha sigut del 33,6%.
“Ens preocupa que la pandèmia marque un punt d'inflexió i es perpetue aquesta tendència negativa, produint-se una reculada en la igualtat d'oportunitats i en la inclusió social i laboral que les persones amb discapacitat havien anat aconseguint durant els últims anys. Ara és el moment de ser conseqüents amb l'Agenda 2030 i no deixar-los arrere en la superació d'aquesta crisi, sent l'ocupació l'única alternativa”- destaca Mesonero.
