Poble que canta, és poble que bé sent

A l'agost de 1955, fa 65 anys, es va celebrar per primera vegada el Certamen Nacional d'Havaneres de Torrevella, amb l'actuació de Coral Crevillentina, una jornada triomfal per al nostre poble en la qual 50.000 persones van proclamar l’èxit dels nostres paisans. Aquest primer certamen va comptar amb la presència de l'ambaixador de Cuba, el Delegat nacional d'Educació i Descans, el Governador Civil i el president de la Diputació Provincial d'Alacant.

El certamen va transcórrer entre el 7 i el 14 d'agost, de diumenge a diumenge, en el qual van participar corals de Terrassa, Castelló, València, Alacant, Elx, Callosa, Cartagena, i la nostra Coral, entre altres, que per sorteig va actuar l'última nit. No obstant això, a aquesta brillantíssima actuació el jurat li va atorgar el segon premi, per darrere de l'Orfeó Fernández Caballero de Múrcia.

L'actuació es va desenvolupar de la següent manera:

En primer lloc va actuar Joaquín Fuentes, que va cantar l'havanera obligada “Julia y Adiós Mujer” de lliure elecció, seguit del tenor Alfonso Huesca, que va fer el propi amb “Mi dulce bien”.

El duet Sánchez-Diperí va cantar “Asunción i Cuba Hermosa”, al qual van seguir quinze veus greus, dirigits per Joaquín Fuentes i un xicotet grup de veus mixtes, dirigit per Ramón Mas.

Com a colofó, noranta veus mixtes sota la direcció de José Ruiz Gasch va cantar el “Ave María de Victoria”, en honor a la patrona de Torrevella, i les havaneres “Paloma Mensajera”, “Te vi en la playa” i “La esclava”. En acabar l'actuació, “el clam dels aplaudiments arribava fins al Pinet i l'ovació final […] es va sentir a Cuba”.

La Coral Crevillentina va repartir entre els assistents fullets dedicats a la vila marinera i amb la lletra de les havaneres dels certàmens celebrats a Crevillent des de 1949, deixant constància que els crevillentins van ser pioners en aquesta mena de concursos.

Així ho narraven els absents de Madrid aquest certamen en el seu butlletí número 50:

“La data del 14 d'agost de 1955 quedarà gravada en els anals crevillentins amb caràcters indelebles. […] “Mai cap esdeveniment, ni encara esportius […] van interessar més a Crevillent. La commoció va ser tremenda. A les sis del matí de l'endemà, la plaça major de Crevillent era un formiguer: acabaven de tornar a poc els expedicionaris del Certamen i els comentaris bullien d'emoció. Ningú dubtava de l'èxit aconseguit.”

Pocs dies després, el 20 d'agost, en la veïna localitat d'Elx va tindre lloc el Primer Concurs Internacional de Cors Mixtos, on de nou la Coral va obtindre el segon premi, no sense controvèrsia per ser de nou el guanyador l’Orfeó Fernández Caballero de Múrcia.

Finalment, l'1 d'octubre, el Teatre Iris va albergar un acte homenatge a la Coral Crevillentina en agraïment pels seus últims assoliments obtinguts, que van servir perquè el nom de Crevillent tinguera ressonància, no sols en el nostre sòl patri, sinó en tota Amèrica llatina a través de Ràdio Nacional d'Espanya.