La Fira de Sant Gaietà, protagonista del Document del mes d'agost de l'Arxiu Municipal

Una de les festes amb major arrelament i tradició crevillentina des del segle XVIII és, sens dubte, la celebrada en honor a Sant Gaietà, importada per la senyora duquessa de Aveiro, consort del duc d'Arcs, després de la seua estada a Roma coincidint amb la canonització del sant en 1671.

Per part seua, el cronista de la vila Anselmo Mas Espinosa afirma que aquesta festa es va instituir l'any 1696, amb motiu d'haver-se lliurat el poble d'una gran epidèmia de cucs.

Sufragant totes les despeses el senyor territorial, es va construir una ermita en la serra a la fi del segle XVII amb la seua corresponent imatge per a la veneració, on va romandre -no sense moltes vicissituds-, fins a 1826, quan va baixar per a quedar-se definitivament en la parròquia de La nostra Senyora de Betlem.

En l'antiga parròquia tenim constància d'una capella en honor al sant, almenys des de 1778, coincidint amb la donació del Calvari pel senyor territorial que quedava com a patrimoni de l'església, amb la condició de celebrar, entre altres coses, els focs artificials amb motiu de les festes en honor al sant de Thienne.

Prompte l'Ajuntament va assumir les despeses del sermó i missa celebrats el 7 d'agost, a més d'instal·lar la fira en el Calvari. Tot es preparava amb cura i el Consistori contractava els serveis d'un fuster, encarregat de construir els llocs per als firaires i un tablat per a tocar els músics que amenitzaven les vetlades, celebrant aquesta festa amb gran pompa i solemnitat, excepte en comptades ocasions, com en l'estiu de 1885, amb motiu de l'epidèmia de còlera.

Aquesta tradició estival es va mantindre fins a 1935, tal com reflecteix aquest fragment del crevillentí Joaquín Galiano:

“Se abandona el veraneo para venir a la feria de San Cayetano. Muchas sandías y la mejor horchata del mundo. ‘Ella’ se ofende porque ‘él’ le ha eludido en la feria la compra de una chuchería.”

Amb l'arribada del conflicte civil (1936-1939), la festa va ser suprimida, reprenent-se de nou en 1940, al costat d'altres com el Corpus, la Immaculada o el Cor de Jesús.

La correspondència d'entrada de l'Ajuntament conserva moltes de les sol·licituds dels firaires, demanant autorització per a col·locar els seus llocs i casetes “com a anys anteriors al 36” i en les quals comprovem que aquests procedien de localitats com Vinaròs, Villena, Rojales, Alacant, Torrevella, Granja de Rocamora, Cox, Albaida o fins i tot, Badajoz.

En la fira podíem trobar una gran varietat de productes, inclosos llocs de menjar, com ametla, cigrons, així com dolços i confitura. A més, hi havia bijuteria, articles de pell, quincalla, paraigües, ventalls, ganivets, perfums i per descomptat, joguets, a més d'instal·lar-se la fira de cavallets, tir al blanc, roda de bicicletes, “bolados” de cadenes, gronxadors i la tómbola.

Com a curiositat, una de les sol·licituds de José Carbonell, des de Novelda, demana expressament:

“que tenga la bondad de decirme si hacen feria este año y si acen feria, me dirá usted si puede ser, ponerme 12 metros de caseta, pero en la plaza de abajo, pues este año no habrán muchos feriantes, si usted quiere, sí que podrá ser, pues sabe usted que arriba no se puede del aire que hace”.

Cal tindre en compte que el Calvari era una planícia elevada i a penes hi havia res urbanitzat. La fira arrancava des de la Plaça Chapí fins al Passeig del Calvari, la qual cosa ens permet fer-nos la idea de l'envergadura que tenia aquesta festa a Crevillent durant el mes d'estiu, amb gran ambient i bullícia durant els dies de festa, convertint-se en lloc de trobada social i d'oci de tots els crevillentins.

El canvi del període vacacional al mes d'agost va ser una de les principals causes de la desaparició de la Fira de Sant Gaietà, atés que la gent es trasllada a les seues residències en el camp o a les platges pròximes, entre elles El Pinet. La correspondència d'entrada de l'Ajuntament és una sèrie que ens ofereix dades de molt diversa índole, aquest cas, de caràcter festiu, relacionada amb la devoció crevillentina a Sant Gaietà.