elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El document del mes d´agost de l´Arxiu Municipal «Clara Campoamor» homenajta el centenari del naixement d´Álvaro Magro Magro

El document del mes d´agost de l´Arxiu Municipal «Clara Campoamor» homenajta el centenari del naixement d´Álvaro Magro Magro
  • A través d´aquest document es difon la trajectòria i el llegat d´aquest il·lustre crevillentí per la seua contribució artística a l´hora d´aconseguir peces de Mariano Benlliurse, al mateix temps que va impulsar la creació del Museu Municipal dedicat a a

MÉS FOTOS
El document del mes d´agost de l´Arxiu Municipal «Clara Campoamor» homenajta el centenari del naixement d´Álvaro Magro Magro - (foto 2)
El document del mes d´agost de l´Arxiu Municipal «Clara Campoamor» homenajta el centenari del naixement d´Álvaro Magro Magro - (foto 3)

El document número 85, corresponent al mes d'agost, de l´Arxiu Municipal “Clara Campoamor” ret homenatge a la figura d'Álvaro Magro Magro amb motiu del centenari del seu naixement. Tal dia com hui fa 100 anys, un 25 d'agost de 1923, a les deu i mitja de la nit, va nàixer a Crevillent, Álvaro Francesc d'Assís Magre Magre, fill de José Magro Espinosa, industrial, i María Magro Mas, sent el quart de cinc germans: Mercedes, Luisa, Carlos, Álvaro i María dels Àngels. Com a curiositat, en el seu baptisme van actuar com a padrins el doctor Francisco Mas Magro (candidat al Premi Nobel de Medicina) i la seua esposa, Encarnación Magro Mas.

Álvaro Magro Magre va estudiar batxillerat, Peritatge Mercantil i Turisme i va treballar com a guia turístic de la província d'Alacant. La Cap del Servei de l'Arxiu Municipal, Bibiana Candela Oliver, sosté que va ser una persona molt culta i aficionada a l'art en les seues diferents manifestacions: pintura, escultura, etc.

La seua afició pel món artístic li va portar a tindre la seua pròpia col·lecció personal de llibres, quadres o escultures, sempre amb l'objectiu últim que poguera servir per al seu poble natal com a element d'ampliació cultural.

Des de 1946 va treballar per reunir, encara a costa del seu pecunio personal, les obres de Mariano Benlliure a fi de crear un futur museu dedicat a l'escultor del Cabanyal, la qual cosa li va portar a poder aglutinar més de dues-centes peces com a talles, ceràmiques, bronzes, esbossos, models, dibuixos i manuscrits de l'escultor.

La seua obstinació i amor per Benlliure li va portar a contactar amb amics, deixebles i familiars, afavorint el tracte amb l'Ajuntament de Crevillent que va començar a adquirir aquestes peces gràcies a la seua gestió.

L'Arxiu Municipal conserva l'expedient de nomenament d'Álvaro Magro Magro com a Director Honorífic del Museu Municipal Marià Benlliure, el 26 de març de 1969, en el qual s'inclou el seu currículum i una relació de les moltes activitats desenvolupades amb les seues aficions col·leccionistes, entre 1945 i 1968, per a això va comptar sempre amb el suport econòmic dels seus quatre germans.

A tall d'exemple, en 1947, sent president de la confraria Jesús Triunfante, va animar als membres de la seua junta directiva a encarregar tan magna obra a Mariano Benlliure, la qual constitueix la seua obra pòstuma que ha complit el 75 aniversari de la seua arribada a Crevillent, i sempre va estar molt vinculat a la confraria del Crist del Perdó i de la Bona Mort, donant la seua imatge a la parròquia de la Santíssima Trinidad.

Per tot això, l'Ajuntament de Crevillent, a instàncies de la Federació de Confraries i Germanors de Setmana Santa, ha projectat una sèrie d'activitats per a celebrar el centenari del naixement d'Álvaro Magro, a manera de reconeixement oficial per tot el poble de Crevillent a la seua figura per la seua trajectòria i gestions, sobretot, encaminades a aconseguir reunir el màxim nombre d'obres de l'escultor valencià i que Crevillent comptara amb un museu, l'únic en tota Espanya, dedicat a Mariano Benlliure Gil.

Aquest Museu va obrir les seues portes de manera provisional en 1961, a la seua casa natal, al carrer Cor de Jesús, si bé aquesta institució va nàixer oficialment mitjançant ordre ministerial de 20 d'abril de 1967, amb titularitat municipal, el qual es va traslladar a la cripta de la parròquia de La nostra Senyora de Betlem en 1970.

Pujar