Creix el nombre de víctimes i de denúncies per violència de gènere en la Comunitat Valenciana

Els jutjats amb competències en violència sobre la dona (JVM) de la Comunitat Valenciana van rebre durant el primer trimestre d'enguany un total de 7.212 denúncies, un 17,3% més que les 6.149 registrades en el mateix període de 2021. Igualment, la xifra de víctimes, 6.795, va patir un increment interanual del 18,4%, en relació a les 5.737 d'un any abans.

Aquests són alguns de les dades més destacades de l'informe estadístic trimestral publicat aquest dilluns per l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

La Comunitat Valenciana té la tercera taxa de violència de gènere per cada 10.000 dones més alta d'Espanya, amb 25,6, enfront del 22,2 registrada entre gener i març del passat any. Només la superen en aquest índex Murcia (26,4) i Balears (26). La taxa mitjana de l'Estat es va situar mentrestant en 18,4.

Procedència de les perjudicades

De les 6.795 víctimes comptabilitzades en la nostra autonomia en aquests primers tres mesos de 2023, 4.118, el 60,6%, són espanyoles, un 16,7% més que en el mateix període de 2022, i 2.677, el 39,4% restant, són estrangeres, col·lectiu que ha crescut en aquesta estadística un 21,2%.

El nombre de renúncies, com es denomina a aquells casos en els quals les perjudicades s'acullen a la dispensa de declarar com a testimonis contra els seus presumptes maltractadors, ha crescut un 21,2%. En el primer trimestre del passat any va haver-hi 684 i en el present, 829.

Del total de les 7.212 denúncies registrades en el període analitzat, 4.654 van ser presentades per les pròpies víctimes bé davant les forces de seguretat bé en els jutjats, 116 pels seus familiars i 963 derivaven de la intervenció directa dels cossos policials. Altres 798 es deuen a informes de lesions registrats en els òrgans judicials i 681 van ser interposades per serveis d'assistència i tercers en general.

D'altra banda, les ordres de protecció adoptades pels jutjats de violència sobre la dona, 1.011, han disminuït un 9,2% en relació a les 1.114 de fa un any. En aquesta línia, van baixar un 3,9% les ordres incoades, al mateix temps que van pujar un 250% les inadmeses (de 4 a 14) i un 18,2% les denegades, que van passar de 220 a 260. En els jutjats de guàrdia, les ordres de protecció adoptades també van baixar, de 170 fa un any a 159.

La xifra de persones jutjades per aquests delictes en els Jutjats de Violència sobre la Dona de la Comunitat Valenciana també va créixer, en concret un 18,4%, perquè de les 951 comptabilitzades entre gener i març de 2022 es va passar a 1.126 en el mateix període de 2023. D'aqueixes 1.126 persones, tan sols tres eren dones i un 90,6% del total van resultar condemnades, un 1,8% més que un any abans.

Per contra, el nombre de persones jutjades per violència de gènere en els Jutjats penals, 792, va baixar un 14,9% respecte a les 931 del primer trimestre del passat any. En les Audiències Provincials aqueixa xifra també es va reduir considerablement, un 45,5%, de 22 a 12.

Les estadístiques reflecteixen un increment del 27% en el nombre de sentències condemnatòries dictades pels jutjats de Violència (1.017 en el primer trimestre d'enguany enfront de 801 en el de 2022), del 1,9% en les fallades absolutòries (105 per 103), mentre que el nombre de sobreseïments provisionals, 1.730, va augmentar un 8,8% i el de sobreseïments lliures, 142, ho va fer un 4,4%.

És de destacar l'important increment de la mesura consistent en la suspensió del règim de visites amb fills menors en l'àmbit de la violència de gènere. Els jutjats de la Comunitat Valenciana ho van acordar en aquest primer trimestre en 152 casos, enfront de les 119 acordades un any abans, d'un total de 989 en tota Espanya.

Aquesta circumstància és conseqüència de l'aplicació de la Llei orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència, que va modificar l'article 544 ter de la Llei d'Enjudiciament Criminal, establint la suspensió del règim de visites “quan es dicte una ordre de protecció amb mesures de contingut penal i existiren indicis fundats que els fills i filles menors d'edat hagueren presenciat, patit o conviscut” amb la violència de gènere.

Dades per províncies

Per províncies, Alacant va comptabilitzar 2.509 denúncies i 2.472 dones víctimes de violència de gènere entre gener i març de 2023, enfront de les 2.276 denúncies i 2.251 el mateix trimestre de 2022, Castelló, 1.119 i 865 (per 801 i 475 d'un any abans) i València, 3.584 denúncies i 3.458 víctimes dones, enfront de les 3.072 i 3.011, respectivament, del primer trimestre del passat any.

Les tres províncies superen la mitjana nacional quant a la taxa de víctimes per violència de gènere per cada 10.000 dones. A Alacant aqueixa taxa és del 25, a Castelló del 28,4 i a València del 25,4.

Els Jutjats amb competència en violència sobre la dona alacantins van enjudiciar en aqueix període a 455, els castellonencs van fer el propi amb 116 i els de València van jutjar a 552 persones.

Agrupacions de partits judicials

L'1 de gener de 2023 va entrar en funcionament huit agrupacions de partits judicials de la Comunitat Valenciana per al coneixement de les causes de violència de gènere, en virtut del que s'estableix en el Reial decret 954/2022, de 15 de novembre. Aqueixa modificació de planta comportava la creació de cinc nous jutjats exclusius de violència sobre la dona a les províncies de València i Alacant.

Les dades estadístiques del CGPJ reflecteixen que en el primer trimestre de 2023 el nombre de denúncies en aqueixes agrupacions de partits judicials ha augmentat un 17,39% respecte al primer trimestre de 2022. És a dir, l'increment és igual que el registrat de mitjana en tota la Comunitat Valenciana. En xifres concretes, de 3.675 denúncies entre gener i març del passat any s'ha passat a 4.314 en el mateix període d'enguany.

En les agrupacions judicials València/Quart de Poblet les denúncies han pujat de 1.296 a 1.513; a Paterna/Montcada de 231 a 273; a Alzira/Carlet/Xàtiva s'ha registrat el major increment, d'un 125%, perquè les denúncies han passat de 142 a 320. A Torrent/Picassent, han pujat de 286 a 340, mentre que l'agrupació Sueca/Catarroja és l'única que ha registrat una disminució de denúncies, del 8,15%, des de les 319 a les 293.

A la província d'Alacant, en l'agrupació judicial Alacant/Sant Vicent del Raspeig les denúncies han pujat de 764 a 792, mentre que a Benidorm/la Vila Joiosa ho han fet de 267 a 298 i a Elx/Novelda de 369 a 485.

Declaracions d'Ángeles Carmona

La presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, Ángeles Carmona, observa com les dades del primer trimestre de l'any mostren una vegada més un increment, molt similar en termes percentuals al registrat en el tancament del passat any, tant en el nombre de dones víctimes com en el de denúncies presentades.

Ángeles Carmona assenyala la importància que el percentatge de dones que denuncien als seus agressors davant les Forces i Cossos de Seguretat o davant la Justícia es mantinga de forma sostinguda entorn del 70 per cent i planteja que un dels reptes als quals s'enfronta la lluita contra la violència masclista és el de continuar mereixent la confiança de totes aqueixes dones, unit al de guanyar-se la confiança de la resta de víctimes. “Hem de ser capaços d'aconseguir que totes elles senten que fent aqueix difícil pas que és denunciar a la seua parella o exparella, estan obrint la porta a un futur millor per a elles i per a les seues filles i fills. Quan travessen la porta del jutjat o de la comissaria, han de sentir-se segures”, afirma la presidenta de l'Observatori.

L'augment del nombre de víctimes i de denúncies té, com va ocórrer a la fi de 2022, una doble lectura: d'un costat és una dada positiva perquè mostra que les víctimes no callen, denuncien, però, per un altre, significa que la violència de gènere a Espanya continua fent molt mal a moltes dones. Per aquesta raó, la presidenta de l'Observatori insisteix en l'enorme importància de la denúncia, que és també l'única forma de no deixar impune la comissió d'aquests delictes.

“La denúncia posa en marxa la maquinària de la Justícia, que actua amb absolut respecte de les garanties processals de totes les parts i que és l'única via de castigar l'agressor quan, després de la celebració d'un judici just, es demostra la veracitat dels fets denunciats”, assegura Carmona, qui afig que no denunciar equival a impunitat i llança un missatge molt negatiu, dona la idea que els agressors queden exempts de responsabilitat.

Finalment, la presidenta de l'Observatori considera molt rellevant l'augment de les ordres de protecció concedides (6,6% més), que és molt parell a l'increment de les sol·licituds rebudes en els òrgans judicials (un 7%). Els jutges i jutgesses van adoptar la mesura d'allunyament en set de cada deu sol·licituds, la qual cosa mostra sens dubte no sols la preparació de lis integrants de la Carrera Judicial en aquesta matèria, sinó també la seua sensibilitat en relació amb la situació que viuen les dones víctimes.

La mateixa valoració positiva mereix l'augment que, dos anys després de l'entrada en vigor de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i a l'adolescència enfront de la violència, continua experimentant la mesura civil consistent en la suspensió del règim de visites. Lògicament, no aconsegueix els percentatges dels primers trimestres que van seguir a l'entrada en vigor de la llei, afirma Carmona, però és pròxim al vint per cent (18,72%), dada que ens torna a mostrar la gran professionalitat dels nostres jutges i jutgesses.

L'informe i les dades estadístiques estan disponibles en la pàgina web: https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/temas/estadistica-judicial/estudios-e-informes/violencia-sobre-la-mujer/