Les Corts Valencianes aproven la Llei de funció social de l'habitatge
El Ple dels Corts Valencianes ha aprovat hui la que és la primera Llei pròpia del Consell del Botànic, la Llei de funció social de l'habitatge, i que porta com a autora a la consellera d'habitatge socialista María José Salvador. La norma ha comptat amb el vistiplau de quatre de les cinc formacions polítiques de la càmera autonòmica, és a dir, el PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans, per la seua banda el Partit Popular ha votat en contra d'esta norma.
La llei, nascuda per a desenvolupar el dret a l'habitatge que conté la Constitució Espanyola, conté com a punt més cridaner la possibilitat que es donen casos d'expropiació forçosa de l'usdefruit dels immobles buits, alguna cosa que, tal com va recordar la consellera d'habitatge, María José Salvador, durant una entrevista concedida recentment al Periòdic, el Govern central ja ha recorregut davant el Tribunal Constitucional quan altres comunitats han intentat regular en esta mateixa línia. La conselleria d'habitatge, el treball del qual és un dels pilars bàsics de l'acord del Botànic pel qual es va investir com President a Ximo Puig, pretén amb esta i altres actuacions tals com la rehabilitació de diversos habitatges de la xarxa pública que ofereix la Generalitat, posar a la disposició dels ciutadans que ho necessiten un nombre suficient d'habitatges de lloguer social.
En este sentit, Salvador va recordar que 'l'habitatge és un dret com l'educació o les pensions ', i és per açò que va anunciar que el govern valencià instarà al d'Espanya a crear una 'vertadera llei de segona oportunitat ', per a garantir, entre altres objectius, que cap persona es queda sense llar després d'haver passat per un episodi de desnonament. Sobre la regulació dels habitatges buits, un dels punts en els quals la Comunitat Valenciana se situa al capdavant, la conselleria pretén regular-ho jurídicament, i un primer pas per a açò serà crear registres conjunts de demandants i d'oferents d'habitatges buits per a poder facilitar l'accés dels primers a les mateixes i incentivar als segon en la seua oferta. Així mateix, un dels grans cavalls de Troia als quals haurà d'enfrontar-se el departament en matèria d'habitatge buit serà el sector bancari, qui actualment disposa d'un elevat nombre d'habitatges buits i al que el govern vol donar eixida i trobar-li un ús social mitjançant lloguers assequibles. Els grups que conformar el Consell, PSPV i Compromís, a més de Podem, van mostrar la seua satisfacció pel que van considerar 'un dia històric '. En paraules de la Vicepresidenta Mónica Oltra, 'ara l'habitatge serà un dret i no un bé per a especular com abans '. Per la seua banda, la consellera María José Salvador va afirmar que, 'és una llei per a protegir a les persones sense un sostre digne '.
Ciutadans a favor i PP en contra
La llei, que ha sigut aprovada per la majoria dels grups parlamentaris, a excepció del PP, 'naix ferida de mort perquè alguns articles tenen certs aspectes d'inconstitucionalitat ', segons la diputada de Ciutadans María José García, qui, malgrat recolzar al costat del seu grup la nova llei, va recordar esta qüestió en vistes a un possible recurs del Govern central. A més, García va destacar algunes de les mocions fetes per C's a esta norma, algunes d'elles centrades a ampliar les seues beneficiar-vos, com per exemple en els casos de persones que hagen sol·licitats préstecs per a sufragar tractaments mèdics. El PP, qui va qualificar la llei com 'Frankenstein' a través de la seua diputada Elisa Díaz, es va oposar a la norma argumentant que 'diuen que els pressupostos de la Generalitat contemplaran les dotacions apropiades per a assegurar l'efectivitat del dret a l'habitatge ', i preguntant-se al mateix temps a quins pressupostos fan referència. 'Ni als de 2016 ni als 2017, perquè fins ara els seus pressupostos no han posat per a habitatge el que diuen que es necessita, i el que hi ha, és gràcies al que ve de l'Estat, la qual cosa contemplen els plans d'habitatge del Govern del PP ', va afirmar la diputada popular.
