Les Corts rescaten les actes de l’època foral amb les reivindicacions d’un finançament just i unes inversions adequades

L’hemicicle de les Corts Valencianes han estat el lloc triat per a la presentació d’un treball molt important i que rescata de l’oblit les actes de les Corts forals Valencianes, les creades al 1261 a l’antic Regne de València. Tal i com ha recordat el president del parlament, Enric Morera, “les actuals democràcies parlamentàries tenen els fonaments en el parlamentarisme medieval, en institucions com ara les Corts forals. Venim de lluny. Som una nacionalitat històrica. El nostre model d’autogovern no és cosa de fa 40 anys, sinó, com vostès bé saben, és el resultat d’un llarg procés que es remunta huit segles”.

En la presentació de la col·lecció “Acta Curiarum Regni Valentiae” han intervingut el professor Antoni Furió, qui presideix el comitè científic encarregat de les edicions. També ha parlat l’autor del primer volum de les actes, l’historiador Vicent Baydal. La ronda d’intervencions acadèmiques ha continuat amb Carmen Lázaro, vicerectora de Cultura de la Universitat Jaume I de Castelló; Josep Ochoa, vicesecretari general de la Universitat d’Alacant i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre.

El president de les Corts ha reconegut que les actes de les nostres corts forals, “tal com s’ha dit, són la tipologia documental clau per conèixer el sistema polític i les relacions entre els actors, entre els poders, d’un període llarg i fecund, fonamental en la història del nostre poble. A diferència de la resta dels parlaments de l’antiga Corona d’Aragó, les Corts Valencianes no teníem editades i publicades les actes de les seues sessions forals, excepció feta d’un període molt breu”.

En eixe sentit, el president Morera ha destacat que hui, “hem presentat un projecte, molt ambiciós i alhora fonamental per al nostre poble, tal com s’ha vist. Era una obligació i és un repte enorme, pel que fa a l’abast temporal i la complexitat documental, que s’ha pogut bastir gràcies a la col·laboració de les universitats públiques valencianes”.

En la seua intervenció, el president Morera ha volgut recordar reivindicacions del present, fent un símil amb personatges de la història foral valenciana. En paraules del president de la cambra autonòmica, “igual que li tocà denunciar Francesc de Vinatea i plantar-se davant el poder central, les Corts en l’anterior legislatura i també en esta que acaba, hem acordat per una àmplia majoria una sèrie de resolucions ben contundents i clares pel que fa a denunciar el greuge de l’infrafinançament, causa primera del nostre empobriment relatiu, la qual cosa s’afegeix al greuge d’una secular infrainversió territorial en els pressuposts de l’estat, i encara més, darrerament, un altre greuge: l’anul·lació del nostre dret civil”.

Segons el president Morera, “la vulneració del principi d’igualtat i de la suficiència financera que consagra l’article 156 de la Constitució, ha significat assumir un deute il·legítim que supera els 42.000 milions d’euros. L’infrainversió arriba als 20.000 milions d’euros comptant només des de l’any 2000, segons acrediten els informes de la Cambra de Contractistes”.

Malgrat el recordatori dels assumptes pendents i que tant preocupen al parlamentarisme valencià actual, el president Morera ha celebrat la publicació del primer exemplar de la sèrie Acta Curiarum Regni Valentiae perquè “és la primera baula d’un projecte monumental, del qual hi ha una desena més en curs, en preparació, que aniran publicant-se a poc a poc. Amb l’edició de les nostres actes posem fi a una l’anomalia documental, el desconeixement de l’activitat institucional històrica, i donem llum al període més ampli i substanciós del nostre poble, perquè cal conèixer la nostra herència institucional, el nostre llegat, per saber d’on venim, qui som i per què”.