El Consell recusa a tres magistrats en la seua batalla contra la llei d'amnistia

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assenyalat que “hui complim amb la defensa d'una Espanya de ciutadans lliures i iguals”, al mateix temps que ha incidit en què el govern valencià no donarà “ni un pas #arrere” en la protecció de la Comunitat Valenciana i de les seues senyes d'identitat.

Així ho ha manifestat després de la celebració del ple extraordinari del Consell en el qual s'ha acordat la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra els articles 1 a 16 i disposicions finals primera, segona i tercera de la Llei la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya i que ha sigut presentat amb posterioritat davant el Tribunal Constitucional.

Carlos Mazón ha explicat que amb la presentació d'este recurs davant el Tribunal Constitucional el Consell complix amb el compromís adquirit amb tots els alacantins, valencians i castellonencs per a respondre “amb fermesa, serenitat i amb la llei a la mà” davant qualsevol decisió que qüestione la igualtat dels valencians i transforme Espanya en un país de ciutadans de primera i de segona.

En este sentit, ha assegurat que no permetrà que la ruptura del principi de legalitat que valguda la Llei d'Amnistia “pose en perill la igualtat de tracte que mereixen els valencians i les oportunitats que han de continuar tenint”.

Així, ha mostrat el rebuig del Consell a “una norma escrita al dictat dels delinqüents, una aberració legislativa que trenca la garantia de seguretat jurídica i la protecció dels drets de tots els espanyols” inclosos els més de cinc milions de valencians. “Una llei antidemocràtica que en última instància premia la deslleialtat, l'egoisme i la insolidaritat”, ha continuat el president.

Igualment, ha sol·licitat la recusació dels magistrats Cándido Conde-Pumpido, Juan Carlos Campo i Laura Díez “per la seua notòria i vergonyosa vinculació amb el partit socialista”.

“Ni un pas #arrere”
Durant la seua intervenció, Carlos Mazón ha recordat que esta llei “fa seu el relat sobiranista d'aconseguir la independència de Catalunya” i “fer realitat l'ensomni dels Païssos Catalans”.

Sobre aquest tema, ha subratllat la determinació del Consell per a “no donar ni un pas #arrere” en la defensa de la Comunitat Valenciana “davant els quals des d'allí encoratgen eixa entelèquia supremacista i als quals des de #ací, van regar l'ideari del procés amb centenars de milers d'euros en subvencions els últims huit anys”.

El president ha fet referència al “moviment plural de rebuig” a la Llei d'Amnistia per a defendre que la igualtat “no és d'esquerres o de dretes”, sinó “fonament d'unitat i consens”.

En eixe sentit, ha lamentat que “l'Espanya reconciliada segons el president del Govern Pedro Sánchez” siga un país “on prevalga la conveniència enfront de la convivència del conjunt” i “on l'interés d'un val més que la igualtat de tots”.

Enfront d'això, ha advocat per un model de convivència en llibertat i igualtat, assenyat, equilibrat amb respecte per la llei i les institucions “i sense privilegis en Sanitat, finançament, dependència, infraestructures o aigua”.

Recurs de la Generalitat contra la Llei d'Amnistia
El ple del Consell ha acordat autoritzar l'Advocacia General de la Generalitat perquè interpose en nom i representació del Consell de la Generalitat un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei d'Amnistia en considerar que infringix diversos preceptes de la Constitució Espanyola i de l'Estatut d’Autonomia, entre els quals es troben el principi de legalitat, el dret a la igualtat de tots els espanyols davant la llei o la divisió de poders.

El recurs d'inconstitucionalitat es fonamenta en què es tracta d'una Llei que no té cabuda en el nostre ordenament jurídic, ja que la figura de l'amnistia no sols no s'arreplega en la Constitució (a diferència de l'indult individual de l'article 62.i), sinó que les esmenes amb les quals es va pretendre expressament la inclusió de l'amnistia en el text constitucional van ser rebutjades.

A més, en el cas de la Comunitat Valenciana es pot afirmar que existix una especial i reforçada legitimació per l'efecte que la Llei d'amnistia produïx en la impunitat dels qui van participar en el “proces”, i això perquè existix una demanda històrica, integrada en l'ideari de l'independentisme català, i banderera precisament pels qui són amnistiats, que consistix en el reconeixement dels anomenats “Països Catalans”, territori del qual, afirmen, forma part la Comunitat Valenciana.

La presentació d'este recurs compta amb el suport del Consell Juridic Consultiu (CJC) que assenyala en el seu informe que hi ha argumentacions suficients per a poder interposar el recurs d'anticonstitucionalitat.

El Consell argumenta que la Llei d'Amnistia infringix el que es disposa en els articles 1, 2 i 9 de la Constitució Espanyola, vulnerant les previsions que conceben Espanya com un Estat social i democràtic de dret, amb uns valors superiors que inspiren el seu ordenament jurídic, com són la justícia i la igualtat; atempta contra la indissoluble unitat de la Nació espanyola i contra el principi constitucional d'autonomia; vulnera previsions essencials que establixen la subjecció de tots els ciutadans i poders públics en la Constitució i a l'ordenament jurídic; queda lluny de promoure la igualtat, i òbvia els principis de legalitat, seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat.

Una altra de les infraccions del text normatiu és pel tracte desigual que dispensa als qui beneficia, i per la discriminació injustificada i arbitrària que introduïx respecte a la resta dels ciutadans, infringix el dret a la igualtat, consagrat en l'article 14 Constitució Espanyola, i infringix així mateix el que es disposa en el seu article 139.1, ja que propícia un tracte discriminatori, contrari a la igualtat de drets i obligacions de tots els espanyols.

De la mateixa manera, el govern valencià considera que la Llei d'amnistia contravé el que es disposa en els articles 117.1 i 118 de la Constitució Espanyola, i això perquè, sense el manteniment de cap previsió constitucional concreta, altera el sistema de separació de poders que inspira la nostra Constitució i sobre el que es fonamenta l'Estat de Dret, s'oposa al normal exercici de la potestat jurisdiccional i propícia que sentències i resolucions judicials hagen de ser considerades nul·les, quedant sense efectes i sense executar, amb el qual greus fets delictius, o constitutius d'una altra mena d'infracció, queden sense sanció.