El Consell elabora uns comptes de rècord per a 2023 malgrat la incertesa i la pujada de preus

Els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2023 llancen als valencians un missatge de “tranquil·litat” pese al context de “incertesa, en el qual ens estem recuperant de la pandèmia, amb conseqüències que encara es deixen veure en autònoms, pimes, negocis i empreses”, segons el conseller d'Hisenda, Arcadi España, que ha comparegut al costat de la vicepresidenta Aitana Mas després del ple extraordinari del Consell on s'han aprovat els comptes per a 2023, on han presentat les línies estratègiques dels comptes per a 2023.

Així mateix, el conseller ha assenyalat la pujada de preus “a conseqüència de la guerra contra Ucraïna que ha provocat la pujada del preu de la cistella de la compra”, però també en un context en el qual encara no s'ha solucionat l'infrafinançament per part del Govern d'Espanya.

Malgrat això, els comptes del Consell per a 2023 suposen la xifra més alta de la història en despesa real, un 6,8% més que en 2022 fins a aconseguir els 22.116 milions d'euros.

Comparativa respecte 2015

Respecte a l'any 2015, en què el Botànic va assumir el govern valencià, la despesa no financera del pressupost creix en més de 10.000 milions, en passar de 13.001 milions a 22.116, la qual cosa suposa un augment del 70%, i reflecteix l'aposta decidida del Consell durant els últims 8 pressupostos per millorar la vida de les persones i impulsar el desenvolupament del teixit productiu en la Comunitat Valenciana.

En els comptes per a 2023 la Generalitat superarà per primera vegada en la història la barrera dels 6.000 milions d'euros en ajudes, transferències i subvencions directes a empreses i ciutadania, la qual cosa suposa quasi el 30% del pressupost no financer (6.410 milions), amb la intenció de recolzar a l'economia i les famílies valencianes davant el procés inflacionari i l'increment del cost de l'energia.

Escut social

De la mateixa forma, el Consell eleva un any més i centra el seu esforç en la defensa i protecció de l'escut social, en el que s'ha convertit ja en un segell de les seues polítiques públiques. De fet, els pressupostos de 2023 tornen a ser els més socials de la sèrie històrica, amb un increment de la despesa social en l'últim ejercico en Sanitat, Educació, Igualtat, Habitatge i Ús de 1.560 milions, fins a aconseguir els 22.044.

En concret, des de 2015 el Consell ha més que duplicat la despesa destinada a polítiques socials, en passar de 10.482 milions a 22.044.

D'aquesta manera, en 2023, la Generalitat destinarà cada 24h un total de 50,2 milions a despesa social, la qual cosa suposa 3,7 milions més que en 2022. D'aquesta quantitat global, 22,6 milions s'inverteixen en Sanitat, 18,3 milions en Educació, 6,3 milions en Igualtat i Polítiques Inclusives, 1,9 milions en Ocupació i 1,1 milions per a Habitatge fins a aconseguir el 83,13% de la despesa no financera, sense comptar el capítol de despeses financeres.

Impuls als sectors productius

Així mateix, es potencien les conselleries d'impuls als sectors productius per a reforçar el creixement econòmic i generar ocupació. D'aquesta manera, els departaments d'Economia Sostenible, Política Territorial, Innovació, Hisenda i Agricultura aconsegueixen els 3.859 milions de pressupost, un 8,5% més que en 2022).

En total, el pressupost de la Generalitat per a 2023 aconseguirà els 28.438 milions, un 1,7% més que el de l'exercici anterior, que se situe en 27.967 milions.

Sanitat: Pla Valencià de Salut Mental

El pressupost de Sanitat és el major del conjunt de conselleries, superant ja els 8.200 milions (xifra que representa el 29% del total del pressupost de la Generalitat i un augment de 419 milions respecte al de l'any anterior). Cal destacar que, de manera pionera, apareix plasmat en aquests comptes el Pla Valencià de Salut Mental, dotat amb 40 milions d'euros i en el qual els joves seran una de les prioritats. A més, continuen les inversions en infraestructures sanitàries (413 milions).

Educació: creix en 317 milions d'euros

A continuació, se situa Educació amb un pressupost de 5.520 milions, que representa el 19,4% del total i un augment respecte al pressupost anterior de 317 milions. Amb aquesta decisió, plasmada en els comptes, el Consell, conscient de la importància del paper dels centres d'educació superior, aposta per dotar-los d'estabilitat financera que puga garantir el seu funcionament futur al marge dels vaivens de l'economia.

Igualtat: foment de l'autonomia personal

Així mateix, la vicepresidència primera i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives aconsegueix un pressupost de 2.308 milions (el que suposa una dotació de 111 milions més que en 2022). Destaca la línia destinada al foment de l'autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència dotada amb 462 milions.

Mesures enfront de la crisi

Per part seua, les conselleries que més creixen són les lligades a l'impuls del teixit productiu (Economia, Territori i Habitatge), amb l'objectiu de fer front a la crisi econòmica i energètica i a l'increment de preus. De fet, el departament que més augmenta la seua dotació en valors relatius és Economia (+22,9%) fins als 702 milions d'euros, reforçant les ajudes a sectors econòmics, instituts tecnològics i la competitivitat empresarial a través de l'IVACE.

Destaquen també els recursos destinats a inversions i mobilitat sostenible de la conselleria de Política Territorial, el pressupost de la qual creix un 17,2% fins als 693 milions. Per part seua, Habitatge, amb un creixement del 12,5% respecte a l'any anterior, se situa com la tercera Conselleria que més creix en termes relatius fins als 402 milions, en el que suposa una posada clara per ampliar el parc públic d'habitatge i augmentar les ajudes al lloguer per a fer front a l'emergència residencial.