El Consell aprova el decret que regula l’estructura i el funcionament de les agrupacions sanitàries interdepartamentals
Arreplega les línies d’actuació i coordinació entre els centres sanitaris i servicis de les ASI que permetrà l’ús compartit dels recursos
El Consell ha aprovat el decret que regula l’estructura, el funcionament i la coordinació entre els centres sanitaris i servicis assistencials integrats en les huit agrupacions sanitàries interdepartamentals (ASI) que conformen l’actual sistema valencià de salut i entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
A través d’este decret, la Conselleria de Sanitat establix les línies d’actuació i de coordinació entre els diferents centres sanitaris i servicis assistencials que integren les ASI. A més, definix la cartera de servicis, establix itineraris i nivells assistencials, i regula l’estructura directiva i els òrgans d’assessorament.
L’objectiu principal és garantir l’accés equitatiu a totes les prestacions assistencials incloses en la cartera de servicis del sistema públic sanitari, independentment del departament de salut al qual pertanga la persona usuària.
Per a fer-ho, esta nova estructura assistencial formada per huit agrupacions sanitàries interdepartamentals permetrà un ús compartit dels recursos sanitaris existents i establir sinergies entre els diferents centres del sistema sanitari. Cada ASI reagrupa diversos departaments de salut amb els seus hospitals i centres d’Atenció Primària.
Quatre nivells assistencials en atenció hospitalària
Quant a l’atenció hospitalària, amb la finalitat d’assegurar l’accés i ús eficient de tots els recursos, el decret reagrupa els servicis assistencials en quatre nivells. En este sentit, els nivells 1 i 2 arrepleguen els servicis hospitalaris que estan disponibles en els hospitals de totes les agrupacions sanitàries interdepartamentals, com són anatomia patològica, anestèsia, aparell digestiu, cardiologia, entre altres.
D’altra banda, el nivell 3 consta de servicis assistencials disponibles en les ASI, però, a més, preveu la possibilitat d’instaurar servicis assistencials amb professionals de distintes ASI i, per a això, s’han creat les agrupacions sanitàries interdepartamentals complementàries. Es tracta de garantir prestacions com angiologia i cirurgia vascular, cirurgia plàstica, genètica, hemodinàmica, entre altres.
I quant al nivell 4, l’àmbit d’actuació comprén totes les ASI, ja que reagrupa servicis dedicats a l’atenció de malalties d’alta complexitat. D’esta manera, es pretén aproximar i organitzar de manera eficient servicis com cirurgia cardíaca, cirurgia toràcica, cirurgia pediàtrica, cirurgia maxil·lofacial, vigilància intensiva neonatal, hemodinàmica avançada, entre altres, amb l’objectiu de garantir els millors resultats de la manera més eficient.
Tres tipus d’itineraris clínics
Amb la finalitat d’assegurar l’accés equitatiu a tota la cartera de servicis i garantir la continuïtat assistencial del pacient, la normativa preveu la implantació d’itineraris clínics entre els diferents centres sanitaris que formen part de l’ASI.
De fet, la nova normativa establix tres tipus d’itineraris clínics: els que es fan en el marc de la mateixa agrupació sanitària; els que es duen a terme en els centres o servicis d’una ASI i de les agrupacions sanitàries interdepartamentals complementàries, que són les que reagrupen professionals de diferents centres; i, finalment, preveu els itineraris clínics per a l’atenció hospitalària d’alta complexitat.
En este últim cas, es tracta de les prestacions que es caracteritzen per una especial dificultat, l’ús de tecnologia sanitària o les tècniques que requerixen una àmplia experiència professional. A més, inclou l’assistència a malalties rares o aquelles que, a causa de la seua baixa prevalença, precisen la concentració de casos per a oferir una atenció de qualitat.
En els itineraris assistencials per a casos d’alta complexitat, s’inclouen les unitats de referència del sistema sanitari, així com els centres, servicis i unitats del Sistema Nacional de Salut que figuren en la seu electrònica del Ministeri de Sanitat.
Estructura directiva de les ASI
El decret establix que cada agrupació sanitària interdepartamental tindrà una direcció gerència, que recau en qui ocupe la gerència del departament de salut amb l’hospital de referència. A més, de manera excepcional i en cas de necessitat, es podrà crear una adjuntia de suport a la gerència.
D’altra banda, les ASI comptaran amb un comité directiu la presidència del qual l’exercirà la gerència de l’ASI i les vicepresidències, les gerències de la resta de departaments que formen part de l’agrupació.
Així mateix, cada agrupació sanitària comptarà amb òrgans d’assessorament al comité directiu. Es tracta d’àrees funcionals centrades en informació sanitària, tecnologies de la informació, assegurament i acreditació, qualitat en atenció al pacient, personal i gestió del talent, eficiència del gasto, productes farmacèutics, investigació i innovació, docència i comunicació.
Finalment, la normativa regula la creació d’òrgans consultius. D’esta manera, cada agrupació sanitària tindrà un consell clínic assistencial format per la direcció mèdica, d’infermeria i especialistes de diferents àrees per a oferir una visió integral.
