La Comunitat Valenciana segueix sense recuperar les ocupacions destruïdes per la crisi del covid

Després d'un nefast 2020 en matèria d'ocupació (la pandèmia va portar a més de 3,7 milions de persones a estar en ERTO al nostre país, es van destruir totes les ocupacions creades en els dos anys anteriors a ella, es va aconseguir una taxa d'atur juvenil superior al 40% tant a Espanya com a la Comunitat Valenciana, etc.), aquesta anàlisi ens permet analitzar l'evolució de l'ocupació, des de tots els angles possibles, en el primer any de recuperació econòmica després de la COVID-19. En aquest context, l'Adecco Group Institute, el centre d'estudis i divulgació del Grup Adecco, ha elaborat l'IX Monitor Anual Adecco d'Ocupació: una detallada anàlisi de l'evolució de l'ocupació a la Comunitat Valenciana[1].

La fi d'aquest Monitor Adecco és analitzar els llocs de treball que s'estan creant o destruint a la regió des de diferents angles sociodemogràfics i econòmics. En aquest primer lliurament s'analitza el perfil demogràfic de l'ocupació en l'autonomia valenciana: sexe, edat, nacionalitat i nivell de formació aconseguit.

A més, en aquells punts en els quals siga rellevant la informació s'ha establit una comparativa entre les dades de 2021 amb els de 2008 –any en què va començar l'anterior crisi econòmica al nostre país- per a comprendre millor l'impacte que totes dues recessions han deixat en l'ocupació espanyola i valenciana i si les conseqüències d'ambdues han sigut molt diferents.

La primera conclusió d'aquesta anàlisi és que no s'han recuperat encara totes les ocupacions destruïdes per la crisi del coronavirus. La segona conclusió és que les dones, els joves, els treballadors de nacionalitat espanyola i les persones amb fins a educació primària són els més beneficiats per la creació d'ocupació en l'autonomia valenciana, segons mostren els seus increments interanuals. Si bé en el cas dels joves, els treballadors nacionals i les persones amb estudis primaris, la destrucció d'ocupació fruit de la COVID-19 havia sigut especialment intensa, no ho va ser en el cas de les dones, els qui ara veuen millorar la seua situació relativa després de la recuperació de l'ocupació perquè fa un any eren els homes valencians els qui patien la major destrucció d'ocupació.

En paraules de Javier Blasco, director de l'Adecco Group Institute: “Encara que la recuperació de l'ocupació continua avançant a bon ritme i estem ja en nivells d'ocupació superiors als d'abans de la pandèmia, no podem parlar d'una recuperació econòmica completa. Els riscos continuen sent elevats i esbiaixats a la baixa. A més, no podem llevar l'ull d'un nou actor que està irrompent amb força: la inflació, els efectes de la qual comencen ja a fer-se notar en les butxaques de treballadors, autònoms i ocupadors”.

Queda ocupació per recuperar en l'autonomia valenciana

En l'últim any[2], el número d'ocupats a la Comunitat Valenciana ha aconseguit la xifra de 2,08 milions de persones, ja que, en els últims dotze mesos, el número d'ocupats s'ha incrementat en 56.000 persones (+2,8% interanual), un increment menor al registrat en el conjunt d'Espanya (+4,5%). Això significa que encara no s'han recuperat totes les ocupacions perdudes per la pandèmia, cosa que sí ha ocorregut a nivell nacional.

L'ocupació ha crescut en totes les comunitats autònomes. Les autonomies que proporcionalment més han augmentat els seus respectius col·lectius d'ocupats són Castella-la Manxa (+8,2% interanual), Canàries (+7,2%) i Extremadura (+6,9%).

Comparant la distribució geogràfica de l'ocupació ara amb la de 2008 (un període de 13 anys), s'observen millores en cinc autonomies, caigudes en altres cinc i la resta es manté en els mateixos valors, més o menys.

Andalusia i Balears són les regions que més espai guanyen en l'ocupació total, amb un increment de 4 dècimes en tots dos casos, fins a, respectivament, el 15,7% i 3,1% de l'ocupació nacional. La Comunitat de Madrid, Canàries i la Regió de Múrcia són les altres tres “guanyadores”, cadascuna amb un increment de 3 dècimes en la seua participació en l'ocupació total, que ara és, respectivament, d'un 15,6%, 4,4% i 3,3%.

Entre les regions que perden participació, Galícia exhibeix el pitjor resultat, amb una reducció de 4 dècimes fins al 5,6% de l'ocupació total. Darrere de l'autonomia gallega hi ha altres quatre que perden, cadascuna, 3 dècimes en la seua participació en l'ocupació total en comparació amb 2008. Són Astúries (ara amb el 2% de tota l'ocupació d'Espanya), Castella i Lleó (5%), la Comunitat Valenciana (10,4%) i el País Basc (4,7%).

En tot cas, Catalunya continua sent l'autonomia on hi ha més gent treballant, amb poc més de 3,48 milions d'ocupats (17,4% del conjunt d'Espanya). Li segueixen Andalusia (3,15 milions d'ocupats, 15,7%) i la Comunitat de Madrid (3,13 milions; 15,6%), que intercanvien posicions respecte a fa un any.

Continua sent interessant comparar les dades amb 2008, ja que encara no s'ha recuperat el nivell d'ocupació que hi havia llavors. Des del tercer trimestre de 2008 fins a l'actual es troba una pèrdua acumulada d'ús del 5,1% a la Comunitat Valenciana, més profunda que la d'un 2,6% patida en el conjunt espanyol.

Són 13 les autonomies, incloent a la valenciana, que exhibeixen un menor número d'ocupats ara que els que tenien fa tretze anys. Balears, Canàries i la Regió de Múrcia són les úniques autonomies que presenten ara un nivell d'ocupació superior al de 2008 (+13,7% en el cas balear, +4,4% en el canari i +5,7% en el de Múrcia). A més, està el cas de Castella-la Manxa, amb un guany de tot just 200 ocupacions (+0,02%). En la situació oposada, Astúries (-16,1%), Galícia (-8,5%) i el País Basc (-8,4%), són les regions que estan més lluny de recuperar el nivell d'ocupació total de 2008.

L'ocupació per sexe: més ocupació femenina a la regió

Dels 2,08 milions d'ocupats que hi ha en la Comunitat valenciana actualment, 1,14 milions són homes i 943.400 són dones. En l'últim any, 7 de cada 10 noves ocupacions han beneficiat a dones. Mentre ells han aconseguit 17.800 ocupacions (+1,6% interanual -el tercer resultat autonòmic més feble- i un 31,8% de totes les ocupacions creades), elles s'han fet amb 38.200 llocs (+4,2% i un 68,2% del total).

Aquesta situació és similar, encara que més accentuada, a la qual es produeix de mitjana a Espanya on 6 de cada 10 nous llocs de treball han sigut ocupats per dones. Encara que en proporcions variables, 16 autonomies imiten el patró general, amb creació d'ocupació per a tots dos sexes. L'excepció és Navarresa, on s'han perdut ocupacions masculines (3.000 ocupats menys; -2% interanual), que han sigut més que compensats per la contractació de 8.800 dones (+6,8%).

La distribució dels llocs de treball entre sexes en l'autonomia valenciana és una mica menys equilibrada que la del total del país. A la Comunitat Valenciana, un 54,7% de totes les ocupacions estan ocupats per homes, enfront d'una mitjana nacional d'un 53,8%. En totes les comunitats els homes ocupen més de la meitat dels llocs de treball.

Com hem vist en l'anterior apartat, quan es comparen les dades amb 2008 es troba una pèrdua acumulada d'ús del 5,1% per a la Comunitat Valenciana. Però l'anàlisi és diferent quan es desagrega la informació per sexe, ja que el saldo és molt més favorable per a les dones. Mentre en el cas masculí hi ha una pèrdua d'ocupació acumulada d'un 11,1% des de 2008 (resultat que és encara pitjor que la pèrdua d'un 8,9% nacional), en el cas de les dones hi ha un increment d'un 3,2% (quasi la meitat que l'increment nacional d'un 6,1%).

Ocupació per sexe i edat

Un 45% de les ocupacions creades en els últims dotze mesos a la Comunitat Valenciana ha beneficiat a persones de 16 a 24 anys d'edat. El número d'ocupats d'aquesta franja ha crescut en 25.200 persones (+23,1%), mentre que el d'aquells de 25 anys i més edat ho ha fet en 30.800 (+1,6%, el tercer resultat més feble del conjunt autonòmic). Tots dos increments són més moderats que la mitjana nacional, que ha augmentat un 26,4% en el cas dels joves i un 3,4% en el dels adults.

Aquesta situació és similar, encara que més accentuada, a la qual es produeix de mitjana a Espanya on 6 de cada 10 nous llocs de treball han sigut ocupats per dones. Encara que en proporcions variables, 16 autonomies imiten el patró general, amb creació d'ocupació per a tots dos sexes. L'excepció és Navarresa, on s'han perdut ocupacions masculines (3.000 ocupats menys; -2% interanual), que han sigut més que compensats per la contractació de 8.800 dones (+6,8%).

La distribució dels llocs de treball entre sexes en l'autonomia valenciana és una mica menys equilibrada que la del total del país. A la Comunitat Valenciana, un 54,7% de totes les ocupacions estan ocupats per homes, enfront d'una mitjana nacional d'un 53,8%. En totes les comunitats els homes ocupen més de la meitat dels llocs de treball.

Com hem vist en l'anterior apartat, quan es comparen les dades amb 2008 es troba una pèrdua acumulada d'ús del 5,1% per a la Comunitat Valenciana. Però l'anàlisi és diferent quan es desagrega la informació per sexe, ja que el saldo és molt més favorable per a les dones. Mentre en el cas masculí hi ha una pèrdua d'ocupació acumulada d'un 11,1% des de 2008 (resultat que és encara pitjor que la pèrdua d'un 8,9% nacional), en el cas de les dones hi ha un increment d'un 3,2% (quasi la meitat que l'increment nacional d'un 6,1%).

Ocupació per sexe i edat

Un 45% de les ocupacions creades en els últims dotze mesos a la Comunitat Valenciana ha beneficiat a persones de 16 a 24 anys d'edat. El número d'ocupats d'aquesta franja ha crescut en 25.200 persones (+23,1%), mentre que el d'aquells de 25 anys i més edat ho ha fet en 30.800 (+1,6%, el tercer resultat més feble del conjunt autonòmic). Tots dos increments són més moderats que la mitjana nacional, que ha augmentat un 26,4% en el cas dels joves i un 3,4% en el dels adults.

El cas general, en el qual s'inclouen deu autonomies (Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, la Comunitat de Madrid i la Regió de Múrcia), és l'augment simultani del número d'ocupats espanyols i immigrants. En les set regions restants (Cantàbria, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana, Galícia, Navarra, el País Basc i La Rioja) hi ha una caiguda en el nombre d'immigrants ocupats, que és més que compensada per la contractació neta d'espanyols.

És a dir que l'evolució de l'ús d'espanyols ha oscil·lat entre un increment d'un 2,1% al País Basc i un augment d'un 7,2% a Cantàbria. La variació de l'ús d'immigrants ha sigut molt més volàtil: no sols, com acaba de dir-se, ha caigut l'ús d'immigrants en set autonomies (des d'un -0,9% interanual a Galícia fins a un -10,7% a Navarra), sinó que entre les deu comunitats en què ha crescut, l'increment ha oscil·lat entre tot just unes centèsimes a Aragó fins al +54,8% registrat a Extremadura.

Els 2,08 milions d'ocupats que hi ha ara en l'autonomia valenciana es corresponen amb 1,78 milions d'ocupats de nacionalitat espanyola i 286.100 estrangers. Aquest últim grup es compon de 89.700 persones procedents d'altres països de la UE i de 196.400 immigrants d'altres llocs del món.

Els immigrants equivalen al 13,7% del total d'ocupats de la regió, 1,5 punts percentuals menys que fa un any i 4,6 punts percentuals per davall del nivell que aquesta proporció tenia en 2008. Amb tot, la proporció d'ocupats estrangers de la Comunitat Valenciana és major que la mitjana nacional, que se situa en un 12,2%.

L'ocupació segons el nivell formatiu aconseguit

Una última perspectiva demogràfica per a analitzar l'ocupació és la formació. Per a això utilitzem quatre grans categories: 1) Primària (que inclou als qui hagen acabat o no aqueixa etapa educativa a més del xicotet nombre d'analfabets); 2) Primera etapa d'educació secundària; 3) Segona etapa de formació secundària i/o Formació Professional i 4) Superior (inclou als qui hagen completat tot o una part d'un grau universitari, a més dels qui tinguen mestratges i/o doctorats).

En els últims quatre trimestres, la Comunitat Valenciana mostra una dinàmica que només es repeteix en altres tres autonomies: Balears, Catalunya i Navarra. Hi ha creació d'ocupació en tots els nivells de formació, excepte el d'aquells que compten amb la primera etapa de l'educació secundària, col·lectiu que pateix una pèrdua neta de llocs de treball.

En el cas valencià, s'han guanyat 8.200 ocupacions entre els qui compten amb educació primària (+11%), s'han produït 20.500 contractacions netes entre aquells amb la segona etapa de l'educació secundària i/o FP (+4,1%) i es compten 37.300 noves ocupacions per a persones amb formació superior (+4,3%). En canvi, s'han eliminat 10.000 places que estaven en mans de persones amb la primera etapa de la secundària (-1,7%).

A nivell nacional, en canvi, ha crescut el número d'ocupats de tots els nivells formatius. Concretament, el grup amb educació primària ha augmentat un +1,7% interanual, el d'aquells amb la primera etapa de l'educació secundària ho ha fet un +2,2%, el de les persones que compten amb la segona etapa de l'educació secundària o FP ha avançat un +6,4% i, finalment, el col·lectiu amb formació superior ha crescut un +5%.

Només la Comunitat de Madrid i Castella-la Manxa repliquen el cas general, amb augment de l'ocupació en les quatre categories de formació. El cas més comú (caiguda de l'ocupació entre les persones amb formació fins a primària i augment en els tres grups formatius superiors) es reprodueix en set autonomies: Andalusia, Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura i la Regió de Múrcia.

Les dades ratifiquen la importància clau de la formació a l'hora de trobar ocupació: el número d'ocupats amb formació superior ha tingut un increment interanual en totes les autonomies. En canvi, el d'aquells amb educació primària només ha crescut en set (Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid i Navarra).

Des d'aquest angle, els 2,08 milions d'ocupats valencians es desagreguen en 82.900 individus amb educació primària, 582.300 persones amb la primera etapa de la secundària, 522.100 amb la segona etapa de formació secundària i 896.200 amb formació superior.

La importància fonamental de l'educació com a mitjà de maximitzar les oportunitats d'ocupació queda encara més evidenciada quan es comparen les dades del tercer trimestre de 2008 amb els del mateix període de 2021: en els últims tretze anys, a la Comunitat Valenciana només ha augmentat el nombre de persones treballant amb educació superior i amb la segona etapa de l'educació secundària i/o FP, mentre ha caigut el de treballadors amb menors nivells de formació. Quant menor el nivell formatiu, més profunda ha resultat la pèrdua d'ocupació.

En efecte, al llarg d'aquests anys, la quantitat d'ocupats amb formació superior ha crescut en la comunitat en 243.800 persones (+37,4%) mentre que la d'aquells amb educació primària s'ha reduït en 263.700 (-76,1%). Al mateix temps, el número dels qui treballen i compten amb la primera etapa de secundària ha baixat en 52.100 persones (-8,2%), mentre que el dels quals tenen la segona etapa de formació secundària ho ha fet en 41.000 (-7,3%).

Això ha significat un important canvi en la composició del col·lectiu d'ocupats segons el nivell de formació aconseguit. A la Comunitat Valenciana, la participació en l'ús dels qui tenen educació primària s'ha reduït 11,8 punts percentuals, passant d'un 15,8% l'any 2008 fins a un 4% ara, al mateix temps que la d'aquells amb primera etapa de la secundària ha baixat 0,9 p.p., fins al 27,9%.

Per part seua, les persones amb formació superior, que en 2008 disposaven del 29,7% de les ocupacions, ara concentren el 43% (+13,3 p.p.). L'espai ocupat per persones amb la segona etapa de la secundària s'ha reduït 0,6 p.p., fins al 25,1% del total d'ocupacions.

En totes les comunitats autònomes ha augmentat l'espai ocupat per les persones amb formació superior, al mateix temps que s'ha reduït el del grup amb educació primària en els últims 13 anys.

Amb excepció d'Extremadura, en totes les autonomies el grup més important d'ocupats és el dels qui compten amb educació superior. El País Basc, Navarra, la Comunitat de Madrid i Astúries sobreïxen per ser les úniques en les quals aquest grup suposa ara més del 50% de l'ocupació: 61,5%, 54,8%, 53,7% i 50,6%, respectivament. El cas oposat el representa Extremadura (34,4%), que és l'única regió en la qual el grup de major formació ocupa només una tercera part del total de llocs de treball.