La Comunitat Valenciana bat el seu rècord històric de terres abandonades
Mentre l'agricultura valenciana ha perdut 2.290, a Espanya s'han recuperat 5.360
Un estudi de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), elaborat a partir de l'enquesta Esyrce del Ministeri d'Agricultura, revela que la Comunitat Valenciana va sumar 2.290 hectàrees de cultiu abandonades en 2023 i va batre el seu rècord històric de terres agrícoles deixades de cultivar en aconseguir les 173.676 hectàrees. De cada cinc hectàrees disponibles per a realitzar un cultiu agrícola o una pastura hi ha ja una que està abandonada.
La valenciana continua sent la comunitat autònoma amb major superfície abandonada de tota Espanya, seguida per Castella-la Manxa (157.621 Ha), Andalusia (127.492 Ha), Castella i Lleó (118.428 Ha) i Aragó (114.991 Ha). Mentre l'agricultura valenciana va perdre superfície agrària, el conjunt d'Espanya va recuperar 5.365 hectàrees de cultiu en 2023 i es va quedar en 1.037.874 hectàrees ermes. A més de la Comunitat Valenciana, les regions que van experimentar increments significatius de superfície abandonada van ser Extremadura (+19%) i Aragó (+2,3%), enfront dels descensos sobretot a Castella i Lleó (-4%), Murcia (-2,3%) i Catalunya (-2%).
Els principals cultius valencians van patir importants retrocessos en les seues superfícies. Els cítrics (taronges, mandarines i llimes principalment) van perdre 1.633 hectàrees, la vinya 921 Ha, l'ametler 592 Ha i les fruites d'os (bresquilles, nectarines, albercocs, pruneres, nispros i cireres) van descendir 635 Ha. Per contra, van remuntar les terres en l'olivar (778 Ha recuperades), la garrofera (337 Ha) i les hortalisses i flors (577 Ha). El caqui va frenar el seu elevat ritme d'abandó de camps amb 51 hectàrees menys en 2023. Finalment, alternatives de cultiu com l'alvocat i el kiwi van créixer un 30% en l'últim any: 848 hectàrees més d'alvocat i 142 hectàrees més de kiwi.
El president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, va assegurar que “la taca marró dels camps abandonats continuarà multiplicant-se mentre hi haja crisis de rendibilitat i els joves no vegen en el camp una activitat atractiva, viable i homologable a qualsevol altre àmbit econòmic. Som cada vegada més el fanalet roig d'Espanya i probablement d'Europa. Els nostres polítics han de passar de les paraules als fets i posar en marxa un full de ruta consensuat que permeta garantir una sostenibilitat econòmica de les explotacions agràries, reactivar el relleu generacional i recuperar camps abandonats”.