elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
TURISME COMUNITAT VALENCIANA

La Comunitat Valenciana, paradís senderista: 85.689 metres de Senderes Blaves per a explorar

La Comunitat Valenciana, paradís senderista: 85.689 metres de Senderes Blaves per a explorar
  • A més de ser un atractiu per als senderistes, representen un important compromís amb el medi ambient i el turisme sostenible

La Comunitat Valenciana es posiciona com un paradís per als amants del senderisme gràcies a la seua extensa xarxa de Senderes Blaves, que aconseguix la impressionant xifra de 85.689 metres. Estos itineraris, que discorren pel litoral valencià, oferixen una experiència única per a gaudir de la mar, la naturalesa i el patrimoni cultural de la regió.

Les Senderes Blaves no sols són un atractiu per als senderistes, sinó que també representen un important compromís amb el medi ambient i el turisme sostenible. Estos itineraris complixen amb estrictes criteris d'accessibilitat, seguretat i respecte per l'entorn natural, convertint-los en una opció ideal per a gaudir del litoral de manera responsable.

Al llarg de les Senderes Blaves, els senderistes poden descobrir una gran varietat de paisatges, des de platges d'arena fina fins a penya-segats imponents, passant per cales amagades i boscos mediterranis. A més, molts d'estos itineraris passen per llocs d'interés cultural, com a torres guaita, poblats marítims o jaciments arqueològics.

Província d'Alacant

Senda Colada de la Costa (La Vila Joiosa): 3.776 metres

En la Sendera Colada de la Costa a La Vila Joiosa confluïxen l'encant del medi natural amb un passat ple d'història. Des de la tranquil·la Platja del Torres fins a la bella Cala Racó del Conill, esta sendera serpenteja al llarg de la costa, oferint una experiència única.

Al llarg del camí, que seguix una antiga via pecuària, pots descobrir xicotets penya-segats i serres litorals que voregen la mar Mediterrània; visitar la Torre de Sant Josep i la Torre de l'Aguiló.

Sendera Blava Cami Vell del Far (L'Alfás del Pí): 3.420 metres

La Sendera puja pel carrer “Camí Vell del Far” i finalitza al parc natural de la Serra Gelada, en un antic Faro en funcionament.

Al llarg del seu recorregut podràs trobar aus, plantes i arbres adaptats a un entorn molt particular; veure les petjades de com, durant segles, dones i homes han aprofitat els recursos naturals de la serra per a obtindre aliments, minerals, espart o remeis medicinals.

Sendera Blava Cap Roig: Cala Capità - La Caleta (Orihuela): 2.460 metres

La Sendera discorre entre les platges de Cala Capità i La Caleta, en Cap Roig, paral·lel a la línia de costa i inclou un total de cinc miradors. Presenta una gran varietat de materials d'alt interés geològic en els seus penya-segats i platges, així com elements d'alt valor patrimonial, com la Torre de Cap Roig, edificació militar tipus torre guaita del segle XVI, catalogada com a Bé d'Interés Cultural.

Sendera Blava de la Badia (Altea): 7.750 metres

La Sendera Blava de la Badia d'Altea transcorre, en la seua major part, per paviment empedrat i empedrat, amb alguns trams de sendera amb llast compactat i asfalt. La sendera també travessa platges amb cudol del municipi.

La sendera comença en la Platja de l’Va espigolar i s'endinsa en la ribera del marge dret del riu Algar, on existix una vegetació de ribera seminatural composta per arbres com a àlbers, lledoners, oms i gergues negres, al costat d'arbustos de menor porte com a baladres, joncs i una gran varietat d'espècies anuals de baix port.

Passeig Ecològic Litoral (Benissa): 3.000 metres

El passeig ecològic litoral de Benissa és un trajecte de baixa dificultat, i en els seus trams de major pendent està habilitat amb suaus escales. Cal tindre en compte que no és un passeig adaptat, donada les característiques pròpies del litoral.

Sendera Ecològica de Calaalga a Bassetes (Calp): 1.033 metres

Esta senda recorre el camí, de manera paral·lela a la costa, entre la Cala de la Calalga i la Cala de Bassetes. A mitjà recorregut es pot accedir a la Cala del Mallorquí, una zona molt recomanable per a fer busseig o tub respirador.

La major part del recorregut està protegit per un clos de fusta, ja que la senda discorre per la part superior d'un penya-segat.

Província de Castelló

Senda de la desembocadura del ríu Millars (Almassora): 6.460 metres

La senda és un passeig tranquil pel marge esquerre del riu Millars, des de la mar fins a l'ermita de Sta. Quiteria. El recorregut ens mostra un paisatge típic del riu mediterrani. Si partim de la desembocadura trobem una vegetació palustre de canyís, voga i canyes. La presència de l'aigua és permanent i les aus aquàtiques molt abundants.

En el tram mitjà, la vegetació palustre es reduïx, el llit del riu és ampli i trobem les primeres construccions hidràuliques per al reg com "la Casa dels Reixes", "els Reballadores" i el pont Nou (s. XVIII, declarat BIC), construccions hidràuliques com l'assut i el pont medieval de Sta. Quiteria (del s. XIII, declarat bé d'interés cultural, BIC).

Sendera Blava 6.000 Passos (Almenara): 2.720 metres

La Sendera Blava d'Almenara s'ha creat perquè turistes i residents puguen gaudir d'una ruta litoral, del paisatge natural i del nostre patrimoni.

A l'inici de la sendera ens trobem amb un mirador, on s'aconsella gaudir de les albes i dels capvespres que la mar il·lumina amb el seu blau marí. Destaca la Capella del Carmen de la Platja, o una microreserva en una parcel·la xicoteta i d'elevat valor botànic, destinat a la conservació d'espècies vegetals i vegetació endèmica, exclusives d'un territori rares o amenaçades com ara la Pelosilla de platja (Silene cabedessedesii) o fauna com la canastera (Glareola pratincola).

Clot de la Mare De Deu (Borriana): 3.100 metres

La Sendera Blava està situat íntegrament dins del Paratge Natural del Clot de la Mare de Déu, un bosc típic de ribera mediterrani localitzat en la desembocadura del llit fluvial del Riu Millars. Forma part del tram final i la desembocadura del rlo Anna, el qual es proveïx d'aigua dolça subterrània provinent d'un assortidor natural que fluïx en esta àrea, convertint-se en un refugi per a la ment i cos, asl com per a la fauna que en l'hàbitat.

Sendera Blava Parc Litoral Platja de la Pineda (Castelló de la Plana): 1.780 metres

La topografia es convertix en l'element clau de la Sendera Blava del Parc Litoral. A través de diferents elevacions i desnivells es pretén recrear les dunes característiques de les platges valencianes, alhora que el relleu servix per a establir el recorregut del passeig.

Sendera Blava del Belcaire (Moncofa): 1.540 metres

Els limites del va riure Belcaire, en la seua desembocadura, conformen un dels estuaris de major bellesa i característics del paisatge litoral del Mediterrani. En este entorn discorre la Sendera Blava de Moncofa, amb enormes dunes de gres en el seu tram inicial i una gran varietat d'avifauna i flora autòctona en la seua desembocadura, a més de constituir la reserva de tortuga mediterrània en els seus marges.

L'entorn marítim de la Sendera està flanquejat, en la seua part sud, per les platges de Pedraroja, Grau i Masbo, guardonades totes amb la Bandera Blava i, en la seua part Nord, per platges verges, restes de la torre Guaita de Beniesma i la microreserva de Flora de l'Estanyol.

Sendera Blava Passeig del Faro (Orpesa): 560 metres

El Passeig del Faro és un recorregut amb suau desnivell que acompanya l'abrupta orografia que dividix les platges de La Petxina i Morro de Gos, totes dues amb Bandera Blava en el Cap d'Orpesa. Este singular enclavament realça el seu interés per les construccions veïnes de la Torre del Rei (s.XVI), una torre guaita construïda per a previndre els atacs pirates que, en aquells dies, hi havia bastants. Actualment es pot visitar durant els mesos d'hivern els divendres amb prèvia inscripció i en els mesos d'estiu, totes les vesprades de dimarts a diumenge. El Faro va ser inaugurat en 1859, és una peça molt interessant d'enginyeria pública de l'època.

Sendera Blava Dunes de Peñísmar (Peníscola): 4.080 metres

La Sendera Blava de les Dunes de Peñismar està compost pel circuit de passarel·les de fusta que ha propiciat la recuperació de part del sistema dunar de la Platja Nord de Peníscola. Les dunes són elements del paisatge que acullen nombroses espècies de flora i fauna, però a més constituïxen defenses naturals que protegixen la platja quan és impactada pels temporals que provoquen l'alteració i erosió de la costa.

Sendera Blava Ruta dels Sentits (Xilxes): 5.910 metres

La Ruta dels Sentits de Xilxes discorre pel litoral d'esta localitat costanera. La sendera unix les platges de les Cases i el Cirerer, guardonades totes dues amb la Bandera Blava.

Sendera de Platja Carregador a Platja Romana (Alcalá de Xivert): 2.090 metres

La Sendera de Platja Carregador a Platja Romana està realitzat en fusta i el seu inici està situat a l'altura del centre de la Platja Carregador, on comença el sistema de passarel·les de fusta que conforma la sendera. Existix accés per als vianants mitjançant escalons i rampa per a discapacitats.

Província de València

Sendera Blava Cap de Cullera (Cullera): 2.000 metres

La sendera blava Cap de Cullera és un nou itinerari que s'ha creat per a poder conéixer la zona dels penya-segats del Faro de Cullera.

La Sendera comença en la zona del Faro. Es tracta d'un recorregut molt senzill de realitzar, ja que té una distància de dos quilòmetres amb tot just un desnivell de 40 metres. És un recorregut molt senzill, amb un nivell de dificultat baix, que ens permet recórrer la zona dels penya-segats del Faro des de la platja del Dosser fins a la punta de l'illa dels Pensaments.

Sendera Blava Platja i Estany de Cullera (Cullera): 3.300 metres

El “Estany” és una llacuna de transición entre la marjal i el litoral, oberta a la mar i d'aigües salobres, situada al sud de la desembocadura del Dj.́car. La gran diversitat biológica d'espècies animals i vegetals la fan mereixedora de la seua inclusión en el tast́logo autonómico de zones húmedes. És un lloc afable i tranquil, visitat per l'aficionat a la pesca de cãa.
La Sendera comença en el Camí de la moleta, un camí rural perpendicular a la C/ Corbera, situat enfront de la urbanització Bulevard del Xúquer.

Sendera Blava Platja Nord (Gandia): 3.200 metres

La sendera Blava de Gandia discorre per les passarel·les dels més de 3 quilòmetres de platja de Gandia, amb més de 300.000 m 2 de fina arena on prendre el sol. La platja Nord de Gandia compta amb totes les certificacions de qualitat i medi ambient. Compte, a més, amb tres zones de bany adaptades per a persones amb mobilitat reduïda.

Sendera Blava Camí Sequia Mare (Miramar): 2.260 metres

La Sendera de la Séquia Mare és una ruta circular de quasi 3.000 metres de longitud que partix de l'Oficina de Turisme de la platja, i que permet als visitants observar tant el paisatge típic de l'horta com la fauna i la flora de zones humides.
El traçat de la sendera transcorre entre zones verdes, carrers i camins rurals ja existents.

Ruta dels Sentits (Tavernes de la Valldigna): 7.260 metres

La Ruta dels Sentits s'ha creat per la inusual coexistència de quatre ecosistemes ben diferenciats en el municipi de Tavernes de la Valldigna. Esta ruta està dissenyada de manera que totes les persones puguen gaudir de les fascinants riqueses naturals del municipi, incloses les que tenen capacitats físiques o sensorials reduïdes.

Turisme en Família pel Vaca (Xeraco): 10.000 metres

La Sendera Blava del Riu Vaca és un itinerari apte per al gaudi de tot el públic, especialment el públic familiar. A través del recorregut es pot descobrir el seu particular encant i apreciar la rica biodiversitat de la zona humida del nostre litoral. Es tracta d'un recorregut d'uns 10 km, amb un desnivell inapreciable.

En el seu transcurs per les marjals, trajecte principal del recorregut de la sendera, el riu es convertix en un autèntic canal de drenatge nodrit per filtracions d'aigua subterrània, per barrancs i per les séquies La Ratlla, Trenos i Ahuir entre altres, sent una zona de trobada de pescadors de canya per la seua acceptable presència de llisas, tencas i mújols.

Senda Paisatgística delta del Palància (Sagunt): 730 metres

El riu Palància arriba a la seua desembocadura a Sagunt, on la formació de la barra triangular deltaica per deposició de materials transportats pel dío, dividixen el llit en dos braços. En depòsit al·luvial forma una prominència en la línia de costa a la qual se li adossa una restinga de cants, graves i arenes. La restinga és estreta i va ampliant-se cap al sud conforme va reduint-se la grandària de les graves i els cants, i apareix una platja arenosa de dimensions limitades. El Delta inclou en esta zona més póxima a la mar, espècies i ecosistemes propis dels ambients costerios combinats amb vegetació de ribera en ambients pròxims a la costa. El recorregut de la sendera Delta sobre la restinga permet identificar estos hàbitats.

Pujar