La Comunitat Valenciana lidera el rànquing d'okupes a Espanya: Beneficia o perjudica la nova Llei d'Habitatge?

L'okupació s'ha convertit en un dels grans problemes per als propietaris d'habitatges a nivell nacional i especialment en la Comunitat Valenciana. El territori se situa al capdavant com la regió d'Espanya amb major nombre d'okupes i a més la xifra augmenta quasi un 14% en 2022 respecte a l'any anterior.

Davant aquesta situació i amb l'entrada en vigor de la nova Llei d'Habitatge, el marc del qual llegar podria beneficiar a aquestes persones, els amos dels habitatges busquen blindar-se davant una possible okupació amb un suport legal que els protegisca. No obstant això, “la por sempre és ací” explica Alberto Añaños, CEO de la plataforma de lloguer per a estudiants LIVE4LIFE.

Els experts consideren que la nova llei alimenta aquesta pràctica i fins a Alberto Núñez Feijóo la qualifica de “incentiu”, ja que modifica el protocol d'actuació davant l'okupació.

Traves per a desallotjar als okupes

Així doncs, la policia no podrà actuar per sorpresa per a enxampar d'imprevist als assaltants, sinó que estaran a obligats a comunicar dia i hora. També es desestimaran les demandes en les quals no s'especifique o demostre que l'okupa ha fet de l'habitatge okupada la seua residència habitual.

Si el propietari és una gran propietari, és a dir, disposa de més de 10 immobles, per a poder iniciar el procés judicial haurà d'acreditar amb proves en la seua demanda si l'okupa està o no en una situació de vulnerabilitat. Una cosa realment difícil de demostrar, ja que per a aconseguir-ho es pot atemptar contra el dret a la protecció de dades de l'afectat.

Per això, amb aquesta nova llei tot el pes recau en el propietari, qui haurà d'encarregar-se de recopilar les proves i tractar de demostrar que l'habitatge està sent okupada. Així doncs, els processos de desnonaments es podrien allargar i prolongar encara més en el temps.

Actualment, una residència okupada pot tardar més de dos anys a ser retornada al seu propietari. A més, entre absència de cobrament mensual, procés judicial, despeses de llum que es puguen generar i possibles destrosses, el muntant total per l'arrendador pot ascendir a més de 20.000 euros.

No obstant això, des del govern adverteixen que l'objectiu és protegir les famílies vulnerables enfront dels desnonaments i en cap cas a l'okupa. En el cas que es demostre la vulnerabilitat de l'inquilí, se suspendrà el desnonament fins que l'Administració trobe un habitatge alternatiu durant un període de dos mesos si el demandant és una persona física o de quatre si és jurídica.