La Comunitat Valenciana és l'autonomia amb menor taxa de persones sense llar
Per cada 100.000 habitants, un 14,8 són persones sense llar
La Comunitat Valenciana registra una taxa de 14,8 persones sense llar per cada 100.000 habitants, la qual cosa la converteix en l'autonomia amb menor percentatge. A més, la diferència és notable amb la resta de comunitats, la següent és Catalunya amb un 42,6 i Castella-la Manxa amb un 45, segons les dades publicades per l'INE.
L'enquesta realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística mostra que a Espanya, un total de 28.552 persones sense llar han sigut usuàries de centres assistencials d'allotjament i/o restauració l'any 2022, de les quals 7.277 han pernoctat en espais públics o allotjaments de fortuna.
La major part de les persones sense llar són homes (76,7%). No obstant això, cal destacar que la proporció de dones que estan en aquesta situació ha augmentat fins al 23,3% respecte al 19,7% de l'any 2012.
El 51,1% de les persones sense llar té menys de 45 anys, el 43,3% entre 45 i 64 anys i els majors de 64 anys representen el 5,5%. L'edat mitjana d'aquestes persones se situa en 42,9 anys.
El 50,1% té nacionalitat espanyola i el 49,9% estrangera. Pel que respecta als estrangers, la majoria té nacionalitat d'un país d'Àfrica (53,3%), seguit per Amèrica (25,9%) i Europa (16,7%). Quant al temps de residència, el 43,1% dels estrangers sense llar porta més de cinc anys a Espanya.
Des del punt de vista del temps que porten sense llar, el 32,5% de les persones porta menys d'un any sense disposar d'un allotjament, el 27,0% entre un i tres anys i el 40,5% porta més de tres anys sense allotjament propi.
El 36,6% de les dones porta sense llar menys d'un any, enfront del 31,2% dels homes
Els motius pels quals es van quedar sense llar
Les persones van destacar com a principals motius pels quals es van quedar sense llar l'haver de començar de zero després d'arribar des d'un altre país (28,8% del total), la pèrdua del treball (26,8%) i el desnonament del seu habitatge (16,1%).
Per nacionalitat, el motiu principal pel qual es van quedar sense llar els estrangers va ser per haver de començar de zero després de migrar (54,1%). En el cas dels quals tenen nacionalitat espanyola, perquè van perdre el treball (26,7%).
Formació i situació laboral de les persones sense llar
Quant als estudis acabats, el 65,0% de la població sense llar ha aconseguit un nivell d'educació secundària, el 23,8% d'estudis primaris o inferiors i el 11,3% estudis superiors. Cal destacar que el 12,4% de les dones té estudis universitaris, enfront del 7,7% dels homes.
L'edat mitjana de finalització o abandó dels estudis va ser de 16,9 anys.
Des del punt de vista de la situació laboral, el més destacable de la població sense llar és la seua baixa participació. El 5,4% diu estar treballant, el 71,2% manifesta estar en desocupació, el 6,4% en situació d'invalidesa, el 4,1% jubilat o retirat i el 12,9% restant diu trobar-se en una altra situació.
Fonts d'ingressos i despeses de les persones sense llar
Les principals fonts d'ingressos de la població sense llar són les prestacions públiques (Renda Mínima d'Inserció, Ingrés Mínim Vital, prestacions per desocupació, pensions contributives i no contributives i altres tipus de prestacions i ajudes públiques) que són percebudes pel 32,6% de les persones.
La Renda Mínima d'Inserció, prestació pública més específica per a persones amb problemes d'integració, és la principal font d'ingressos per al 7,6% de les persones sense llar. El 5,0% indica que la seua major font d'ingressos és l'Ingrés Mínim Vital i un altre 6,1% rep principalment pensions no contributives.
Altres fonts d'ingressos són els diners que els dona un familiar (6,9%), el que obtenen pel seu treball (6,7%) i el que els donen les ONG (6,5%).
Hi ha un 29,9% de persones sense llar que declaren no tindre cap font d'ingressos.
Igualtat i relació amb la justícia
Un factor important associat a les situacions de vulnerabilitat i exclusió social de les persones sense llar és la seua exposició a les agressions o delictes.
El 50,3% de les persones sense llar ha sigut víctima d'algun delicte o agressió. Els delictes i agressions més freqüents han sigut els insults i amenaces, robatoris i agressions.
D'altra banda, el 79,1% de les persones sense llar se sent poc o gens discriminat. El 7,1% manifesta sentir-se constantment discriminat.
Per nacionalitat, el 76,1% dels espanyols se sent res o poc discriminat, enfront del 82,2% dels estrangers.
Respecte a la seua relació amb la justícia, el 44,9% de les persones sense llar ha sigut detingut o denunciat alguna vegada. D'aquestes, el 52,6% ha sigut condemnat pels tribunals.
Per nacionalitat, el 57,1% dels espanyols ha sigut condemnat alguna vegada, enfront del 42,5% dels estrangers.