La Comunitat Valenciana encapçala la llista d'ofegaments mortals el mes de juliol
Ha sigut el tercer pitjor juliol en ofegaments en els últims deu anys
Juliol de 2024 s'ha convertit en el tercer mes amb més persones ofegades en els espais aquàtics espanyols en els últims deu anys, en registrar-se 93 morts per esta causa i aconseguir les 291 defuncions entre l'1 de gener i el 31 de juliol, segons les dades arreplegades en l'Informe Nacional d'Ofegaments (INA), que elabora la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.
La dada de morts al juliol passat, una mitjana de tres per dia, només és superat pel mateix mes de 2017 i 2019 en els últims deu anys, en què es van donar 95 morts cadascuna d'eixes anualitats, en les quals existix sèrie històrica del INA, l'única estadística que arreplega diàriament les defuncions en els espais aquàtics d'Espanya a través del Sistema Integrat de Gestió de Dades d'Incidències en el Medi aquàtic (SIFA).
Fins ara, només els primers set primers mesos de 2017 havien sumat més òbits per esta causa, amb 306, mentres que les 291 morts en el mateix període de 2024 suposen 42 més que el mateix període de l'any anterior (gener-juliol de 2023).
En concret, al juliol de 2024 hi ha hagut 14 ofegaments mortals més que en este mes de 2023, en què es van donar 79.
Juliol és, a més, el mes de l'any que més morts suma des de 2015, amb 770, que suposen el 20 per cent de les defuncions per ofegament no intencional des que va començar a realitzar-se el INA.
Des de l'1 de gener de 2015 fins al 31 de juliol de 2024 s'emporten comptabilitzades a Espanya per la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme 3.845 pèrdues de vides humanes per esta causa.
Comunitat Valenciana, Andalusia i Galícia, al capdavant d'ofegaments
Per Comunitats Autònomes, al juliol passat la Comunitat Valenciana va registrar 16 ofegaments mortals, Andalusia (13), Galícia (10) i huit en cadascun dels territoris de Canàries, Catalunya i illes Balears.
És destacable que cinc de les onze morts per esta causa que porta registrades la Regió de Múrcia, que és uniprovincial, es van donar en el juliol passat, i també que eixe mateix mes es van produir 7 de les 15 de Castella i Lleó, una Comunitat Autònoma d'interior.
Un fet que es repetix en la Comunitat de Madrid, amb quatre ofegaments al juliol dels sis que porta datats enguany, i Aragó, amb 4 de 8.
Cadascun dels territoris de Castilla-La Manxa, Cantàbria i País Basc han registrat dos defuncions en l'últim mes, mentres que Astúries, Navarra i La Rioja han sumat una mort cadascuna.
Un ofegament no intencional ha ocorregut a Melilla, que no registrava un altre cas des de febrer de 2021 i amb este acumula 3 des de 2019. No s'ha tingut coneixement de cap mort al juliol a Extremadura ni a Ceuta.
En el que va d'any, Galícia, amb 46 persones mortes; Andalusia, amb 45; i la Comunitat Valenciana, amb 43; sumen el 46 per cent del total nacional, per davant de Canàries (30), Catalunya (27), illes Balears (16), Castella i Lleó (15), Regió de Múrcia (11) i Astúries (10).
Castella-la Manxa i Aragó acumulen 8 cadascuna, Extremadura (7), Cantàbria, Comunitat de Madrid i País Basc han registrat 6 cada territori en el que va de 2024, Navarra (4), La Rioja (2) i Melilla (1).
Home, major de 55 anys, ofegat en una platja sense vigilància
El perfil de la persona ofegada en el que va d'any és un home (en el 83,5 per cent de les ocasions), major de 55 anys (58,76%), de nacionalitat espanyola (84,19%) que ha mort en una platja (50,51%) sense vigilància (43,64%) entre les 10.00 i les 20.00 hores (64,26%).
En el mes de juliol passat van morir 13 persones menors d'edat, quatre d'elles de 0 a 3 anys, dos de 4 a 6 anys, el propi de 7 a 10 anys i cinc d'11 a 17 anys. Les morts de menors ocupen el 8,59 per cent en el conjunt de 2024.
El 31,18 per cent de les persones ofegades al juliol tenien entre 18 i 44 anys, (29 de les 93) i un 32,65 per cent en el que va d'any (95 de les 291).
La Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme actualitza diàriament a través del seu web les dades del INA, mitjançant el SIFA, i desenrotlla al llarg de tot l'any una campanya de prevenció d'ofegaments en el medi aquàtic, #StopAhogados, sense cap mena de suport públic ni privat.
