La Comunitat Valenciana, a la cua de les ajudes PAC: minifundis i burocràcia ofeguen al camp valencià
Els agricultors valencians exigixen mesures urgents per a no desaparéixer: menys burocràcia, fi a la competència deslleial i un pla per a unir explotacions
L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) revela, a partir de dades oficials del Ministeri d'Agricultura, que el minifundi situa a la valenciana com la comunitat autònoma d'Espanya que té el menor import mitjà d'ajudes directes, incloses en el règim de pagament bàsic, de la Política Agrícola Comuna (PAC). Els 46.195 beneficiaris de la Comunitat Valenciana van percebre en 2022 una ajuda mitjana de 1.301 euros, quasi quatre vegades menys que la mitjana nacional (4.405 euros) i fins a sis vegades menys que la mitjana d'altres regions com Castella i Lleó (8.008 euros).
El president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, advertix que “les ajudes PAC són pràcticament testimonials per a l'agricultura valenciana i, a causa del nostre minifundi, no suplixen de cap manera el complement de renda que representa en altres regions. A més, les ajudes deixen fora a més de la mitat dels productors i més de la mitat de la superfície agrària autonòmica, en sectors tan importants com les hortalisses, els fruiters i la vinya”.
Sobre aquest tema, AVA-ASAJA exigix reduir la burocràcia per als xicotets agricultors, acabar amb la competència deslleial de països tercers i impulsar un pla de viabilitat que permeta escometre explotacions més grans i unides.
Quant al tema de la burocràcia, Aguado assegura que “només un estatut especial de xicotets agricultors podria alentir la crisi que s'aveïna. Amb les càrregues burocràtiques que hi ha imposades i l'edat avançada de la població agrària en la Comunitat Valenciana (64,5 anys de mitjana), molts agricultors preferiran llançar la tovallola d'una vegada i acceleraran l'abandó de terres, amb la consegüent deterioració ambiental i el risc d'incendis”.
L'organització agrària valora de manera positiva la mesura que acaben d'aprovar les institucions europees per a eximir de controls i sancions relacionades amb els requisits mediambientals a les finques menors de deu hectàrees, però reitera al ministre d'agricultura, Luis Planas, que aprove, tal com va plantejar en les seues primeres proposades de febrer a les organitzacions agràries, el règim simplificat de la PAC perquè els agricultors que reben menys de 5.000 euros d'ajudes directes a l'any queden exempts de tots els controls, tant en condicionalitat, monitoratge i fotografies georeferenciades, com en el quadern d'explotació digital i altres càrregues burocràtiques.
El dirigent agrari també alerta que “la PAC ha anat desmantellant mesures de mercat mentres Brussel·les ha firmat acords comercials amb països tercers que posen a l'agricultura mediterrània en una situació de no retorn. Si no s'acaba amb la falta de reciprocitat i la competència deslleial, les importacions continuaran guanyant quota de mercat, posaran en perill l'autosuficiència alimentària europea i augmentaran la contaminació global”.
Així mateix, a fi de deixar arrere l'estructura minifundista i l'excessiva parcel·lació de les explotacions valencianes, l'associació presidida per Cristóbal Aguado demana “un pla de viabilitat per a aconseguir explotacions més grans i més unides que portarien una gestió més professionalitzada i un projecte de futur més sostenible econòmicament. Qualsevol iniciativa que comporte sumar parcel·les, però no connectades entre si, continuarà sent un hàndicap per a la viabilitat agrària”.
