La Comunitat, tercera autonomia amb major creixement econòmic en 2019
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha destacat aquest dilluns que "la Comunitat Valenciana va ser la tercera autonomia que més va créixer en 2019, només per darrere de Navarra i Madrid, en registrar un augment del PIB un 2,3%, tres dècimes per damunt de la mitjana espanyola", segons es desprén de les dades de comptabilitat regional fets públics hui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
El conseller ha indicat que, "malgrat estar infrafinançada, la Comunitat Valenciana va ser una de les quals més va créixer del conjunt del país gràcies a la fortalesa de la seua economia, basada principalment en petites i mitjanes empreses, a la diversificació del seu teixit productiu i a la capacitat que han demostrat els emprenedors i emprenedores del nostre territori".
Vicent Soler ha afegit sobre aquest tema que "si s'analitza el comportament de la Comunitat Valenciana per sectors, destaca el fort creixement experimentat en els serveis de mercat (3,2%) i de forma més intensa en les activitats professionals, científiques i tècniques".
En aquest sentit, Vicent Soler ha destacat que "des del Consell es ve impulsant la transformació del model econòmic valencià cap a un basat en la innovació i en una major competitivitat, tenint sempre com a objectiu un creixement sostenible a mitjà i llarg termini en termes mediambientals, que impulse de forma decidida la creació d'ocupació".
El conseller ha valorat, així mateix, que les dades publicades per l'INE certifiquen que "en termes d'ocupació, la Comunitat Valenciana ha sigut, després de Madrid, la comunitat autònoma on més ha crescut l'ocupació (+2,5%), en concret 49.500 nous llocs de treball en l'últim any".
En aquest sentit, Vicent Soler ha manifestat que "el comportament en 2019 consolida el creixement econòmic estable de la Comunitat Valenciana, ja que des de 2016 el creixement mig anual, tant en la producció com en ocupació, és del 2,5%, un percentatge superior a la mitjana nacional. Des de 2016, s'han generat anualment 87.600 nous llocs de treball, la qual cosa suposa un total de 263.000 noves ocupacions".
El repte de la renda per càpita
El mateix informe de l'INE posa en evidència que la Comunitat Valenciana continua presentant una renda per càpita i una productivitat per ocupat inferior a la mitjana nacional. Aquesta "assignatura pendent", segons Soler, només pot resoldre's amb "polítiques de desenvolupament econòmic, amb ajudes a la I+D, a la digitalització, a la internacionalització o la millora d'infraestructures que són rellevants per a la convergència autonòmica".
El conseller d'Hisenda assenyala, no obstant això, que "l'infrafinançament fa que després de cobrir les despeses vinculades als serveis fonamentals (sanitat, educació i protecció social), a penes queden recursos per a polítiques de suport empresarial en processos de digitalització, eficiència energètica, etc".
"Desgraciadament, els efectes econòmics de la COVID-19 tindran un fort i intens impacte en l'economia valenciana, ja que les últimes previsions assenyalen que la Comunitat Valenciana serà una de les regions amb major caiguda del PIB (-11,9%) i de l'ocupació (-4%) en 2020", ha manifestat Vicent Soler.
Per aquest motiu, el conseller d'Hisenda considera que "igual que ha succeït amb el repartiment de fons entre els països de la UE, la distribució del finançament europeu entre comunitats autònomes haurà de considerar el major efecte econòmic de la COVID a les regions espanyoles, entre elles, la valenciana, ja que en cas contrari, existeix un seriós risc de divergència regional a Espanya".
La recuperació de la Comunitat Valenciana dependrà, segons Vicent Soler, "de la capacitat de dissenyar projectes estratègics per a la transformació digital, ecològica i social de l'economia valenciana, però abans de res de disposar de recursos per a poder dur-los a terme, bé procedisquen del sistema de finançament (eliminant l'infrafinançament i dotant de suficiència a les comunitats autònomes), com dels fons europeus amb el necessari alineament amb les estratègies europees de digitalització i New Green Deal".
Dades de l'INE
Segons l'INE, la comunitat foral de Navarra va ser la regió que va registrar un major creixement del seu PIB en termes de volum (2,8%), seguida de Comunitat de Madrid (2,5%) i de Comunitat Valenciana (2,3%), que va experimentar el mateix creixement que Múrcia (2,3%).
A continuació es van situar Andalusia (2,1%), Galícia (1,9%), País Basc (1,9%), Canàries (1,8%), Catalunya (1,7%), Balears (1,7%), Aragó (1,7%), Cantàbria (1,5%), La Rioja (1,5%), Extremadura (1,4%), Castella-la Manxa (1,3%), Astúries (1,3%), Melilla (1,2%), Castella i Lleó (1,1%) i Ceuta (1,0%).
La Comptabilitat Regional d'Espanya (*CRE) és una operació estadística de síntesi l'objectiu principal de la qual és oferir una descripció quantificada, sistemàtica i el més completa possible de l'activitat econòmica regional a Espanya (comunitats autònomes, ciutats amb estatut d'autonomia i províncies) durant el període de referència considerat.
Les dades que proporciona la *CRE permeten analitzar i avaluar l'estructura i evolució de les economies regionals, i serveix de base estadística per al disseny, execució i seguiment de les polítiques regionals tant a escala nacional com a escala europea.
