Compromís reclama al Senat un calendari d'inversions al Corredor i la supervisió trimestral de les obres

Els senadors de Compromís, Jordi Navarrete i Carles Mulet han reclamat en una moció un seguiment efectiu per part de l'Executiu a la construcció del Corredor Mediterrani a través de les regions de Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia. La moció insta el Govern a que el ministre de Foment supervise en persona trimestralment les obres del Corredor Mediterrani i done compte periòdicament els representants autonòmics i organitzacions empresarials i lobbies vinculats amb aquest projecte, tal i com s'ha compromès a fer recentment amb les obres de l'AVE a Galicia.

El senador territorial, Carles Mulet, ha afegit que 'demanem, a més, una auditoria de les inversions efectivament realitzades i un calendari d'inversions clar, ja que és inadmissible que a Europa els representants de l'Estat espanyol encara no hagen definit dins els documents oficials de treball les actuacions al node de València, població que quedaria seriosament relegada i convertida en el nou semàfor d'Europa en matèria ferroviària '. Entre les mesures que proposa la coalició a la moció figura la petició de fixar una data per a l'alta velocitat entre Barcelona i Alacant, així com comprometre's a que en 2018 hi haja ample internacional des d'Almeria fins a la frontera francesa al Corredor Mediterrani i a fixar una data d'inici per als treballs de la doble plataforma perquè estiga en funcionament el 2025, tal i com demanen els empresaris.

Per a Mulet, 'el País Valencià és un caos en matèria d'infraestructures a la que ens han relegat els diferents governs de PP i PSOE, amb perilloses carreteres d'un sol carril per sentit, carència d'autovies, la presència d'una via de peatge transversal al territori des de fa més 40 anys com és l'AP7 i males connexions amb els territoris veïns de Catalunya (una A-7 que no empalma amb l'Hospitalet des de l'aeroport de Castelló) ni amb Aragó via l'A-68, per no parlar de l'infrafinançament que patim '.

Les recents paraules del ministre de Foment han encés els ànims 'd'aquells que ens sentim maltractats en matèria ferroviària i d'oportunitats en relació amb el que suposen les nostres economies ', ha afegit Mulet.

Resum de la situació

La saturació deguda al trànsit de Rodalies entre València i Castelló va fer que es preveiés desdoblar part de la línia mitjançant la construcció d'una línia d'alta velocitat entre les dues capitals, la construcció va ser licitada el 8 d'octubre de 2011 per 1.328 milions d'euros, tot i que les obres no van començar.

A València estava prevista la construcció d'un nou túnel sota aquesta ciutat, de manera que l'estació València-Nord deixe de ser cul de sac i tinga continuïtat, d'una banda cap a Almeria i Madrid, i d'altra cap a Barcelona. Es crearia una nova estació subterrània on actualment es troba en superfície València-Nord, anomenada València-Central. No obstant això el tram urbà de València no apareix en el projecte de 2012.

La mala gestió ferroviària a l'Est peninsular arrenca en els 80 i contínua fins ara, quedant en el camí aspectes com l'incompliment per part del Ministeri de Foment del Pla de Rodalies per al País Valencià o els acords de reordenació ferroviària signats entre l'exministre Francisco Álvarez Cascos, l'expresident José Luis Olivas i l'exalcaldessa Rita Barberá de 2003, que havien d'invertir 800 milions a la capital. La manca d'alè queda clara en el fet que el 2016 no hagen començat a redactar encara el projecte de connexió per AVE entre València i Barcelona, hagen optat per una solució molt qüestionada com és el tercer fil o ignoren a les prioritats del Corredor Mediterrani les obres que requereix el node de València, a més de la desgana en acudir a reunions o considerar inviables actuacions que poden suposar un revulsiu econòmic i social en les comarques d'Alacant com és el Tren de la Costa, tot i que planifiquen parades d'AVE en municipis de 23 habitants en l'altiplà.

Les comunitats autònomes del Corredor Mediterrani reben el 50% dels turistes estrangers que arriben cada any a Espanya, amb Catalunya al capdavant (24,7%), seguida d'Andalusia (13,5%) i València (11,5%) segons l'INE - Enquesta de moviments turístics en fronteres (Frontur). Aquestes CCAA concentren el 50% de la població espanyola, el 45% del PIB del país, el 47% del teixit productiu, el 46% de l'ocupació, el 51% de l'exportació de béns, el 63% del trànsit de mercaderies portuàries i ocupen el setè lloc d'importància per PIB a la UE. El Corredor mediterrani suposarà una reducció de 900.000 tones d'emissions de CO2 a l'any, el que equival a la contaminació que generen 130.000 cotxes donant la volta al món.