Compromís reclama al Govern central garantir el permís de residència a joves migrants extutelats abans dels 18 anys
El diputat i portaveu de Compromís a la Comissió de Polítiques Socials i Ocupació en les Corts Valencianes, Carles Esteve, ha presentat una proposta per tal que el Govern central inicie la modificació de la normativa que regula la Llei d’Estrangeria en matèria de renovació de permisos de residència a joves migrants extutelats. “Ens trobem en una situació absurda. Mentre la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives dedica esforç i recursos a estes persones joves, l’Estat espanyol els nega la residència quan arriben a la majoria d’edat”, ha explicat Esteve.
Segons el diputat, “els i les adolescents tutelades per les administracions públiques esdevenen persones de gran vulnerabilitat, ja que, més enllà dels recursos que els garanteix l’administració, no compten amb suports familiars, econòmics i socials”.
“En la Comunitat Valenciana les polítiques adreçades a estes persones es materialitzen amb la Xarxa Pública d’Emancipació, amb el Programa MENTORA que compta amb recursos de suport per a promoure l’emancipació, i amb les anomenades ‘llars d’emancipació’ o pisos on les persones joves extutelades poden romandre després d’abandonar la tutela de la Generalitat, mentre se’ls acompanya en processos d’inserció laboral i ciutadana”.
“Actualment 139 persones joves extutelades es troben en aquestos pisos gestionats per entitats socials. La majoria d’aquestes persones són estrangeres i es troben a soles, per la qual cosa van rebre la tutela de la Generalitat fins a la majoria d’edat. I s’incorporen a estos programes per a realitzar la transició a la vida emancipada amb un suport econòmic, residencial i professional, que en aquest cas implica també una regularització de la situació laboral i de residència”.
Però, “aquest procés es troba condicionat pel Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/200 sobre drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya i la seua integració social o Llei d’Estrangeria. En concret, als articles 196, 197 i 198 del citat Reial Decret es determinen els procediments per a l’obtenció i renovació dels permisos de residència en els casos de menors estrangers no acompanyats, tant en el moment que són menors d’edat, com en el moment en que accedeixen a la majoria d’edat”.
A més a més, “des de començament de 2020, s’ha observat un canvi en la interpretació de la norma per part de Delegació de Govern, que ha desestimat les sol·licituds deixant als joves extutelats sense els seus permisos de residència”.
En este sentit, el senador de Compromís, Carles Mulet, ha afegit que “l’Administració té l’obligació de garantir a estos joves un futur que no siga la marginalitat. Les autonomies han de poder intervindre en el procés de socialització dels menors, formant-los i oferint-los vies per incorporar-se al mercat laboral. Al País Valencià tenim la sort de poder-los oferir treball en sectors com el primari, sempre necessitats de treballadors”.
Mentre que el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, ha subratllat que “no té cap sentit tindre una llei que considera regulars als i les menors tutelades i que, una vegada complida la majoria d’edat, no els proporciona els permisos pertinents per a poder treballar legalment. El Defensor del Pueblo ha estat molt clar al respecte: les denegacions de les concessions de residència ‘sense causa justificada’ seran motiu de demanda a les subdelegacions de Govern. Per això, des de Compromís considerem que la modificació de la regulació ha de ser una prioritat per a un Govern compromès amb els drets la infància i adolescència".
