Compromís proposa que habitatges buits de la Sareb acullguen refugiats i persones en risc
La coalició considera que després del rescat realitzat als bancs, és el moment que aporten part dels seus estocs d'habitatges no utilitzades i tornen la solidaritat que la societat va tindre amb ells
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha anunciat hui la proposta de la coalició perquè part dels habitatges buits de la Sareb -la societat de gestió d'actius que va néixer per ajudar a sanejar el mercat immobiliari i financer espanyol, anomenat popularment "banc dolent"- servisquen per donar compliment al compromís d'Espanya amb la Unió Europea d'acollir a refugiats.
Per a Mulet "aquestes entitats i aquelles altres que vulguen sumar-se a la proposta, poden ser la solució a una paradoxal situació d'habitatges buits i la necessitat d'ajudar a víctimes de la guerra i altres persones en situació de risc greu".
La SAREB, sense reparar en altres entitats amb gran nombre d'habitatges buits, compta amb un ampli parc d'habitatges sense habitar a l'espera de ser ocupades. Només en territori valencià, a finals de 2017, ascendien a 1.599. Aquesta societat va néixer el 31 d'agost de 2012 després el rescat amb diners públics de BFA-Bankia, Banc de Catalunya, NGC Banc-Banc Gallego i el Banc de València. En l'actualitat gestiona més de 118.000 immobles i compta amb un parc de 4.558 habitatges en renda.
El senador territorial valencià ha recordat que seguim sense complir l'obligació a la qual ens vam comprometre amb els refugiats, tot i rebre fons europeus per executar-la i que l'Estat espanyol "s'ha dedicat a torpedinar iniciatives com la de l'autonomia valenciana per ajudar a els afectats de la guerra". Compromís considera que aquests habitatges haurien de ser posats a disposició sota un règim de tutela i propietat de l'administració de persones en situacions de risc i, fins i tot, beneficiar-se els refugiats víctimes de la guerra, amb els quals Espanya com a Estat es va comprometre a col·laborar.
La moció que presentarà Compromís insta a negociar amb les entitats bancàries que han obtingut ajuts públics (bancs rescatats) al fet que s'amortitzen el deute econòmic no satisfet amb la societat, aportant part dels seus estocs d'habitatges no utilitzades a una borsa d'habitatges destinats a complir amb aquests objectius, mitjançant lloguers gratuïts per refugiats, desnonats i gent amb pobresa extrema. D'altra banda reclama l'adopció de les mesures necessàries i agilitar els tràmits perquè el procés d'acollida siga el més àgil i senzill possible i obrir vies per ampliar aquesta borsa d'habitatge solidari a grans empreses i corporacions, a programes de responsabilitat social corporativa perquè aporten fons o immobles per als objectius descrits en la moció.
Incumplimientos
El 2015 saltaven les alarmes a la Unió Europea en aguditzar-se la crisi migratòria a la Mediterrània. Desenes de milers de persones es veien obligades a abandonar els seus països d'origen i amb això les seues vides, a causa de la situació bel·licista. Davant aquesta situació la Comissió Europea va establir el repartiment dels refugiats entre els estats membres de la Unió Europea.
En el si d'aquest acord, l'Estat espanyol va comprometre's a acollir a 17.337 persones en dos anys. Segons fonts de l'ACNUR (Agència de l'ONU per als Refugiats), des de 2015 fins al 2017, només van ser reassentades 2.086 persones, a les quals se li sumen les 1.358 acollides a data de març de 2018. Així doncs, des de 2015 només 4.568 refugiats han arribat al nostre territori, xifres àmpliament allunyades de les 17.337 acordades inicialment per part de l'Estat espanyol.
Aquestes xifres són alarmants. Hem de recordar que, com a Estat membre de la Unió Europea, la nostra obligació és complir el mandat de la Comissió Europea sense dilacions ni justificacions, com apunta Dimitris Avramopoulos, el comissari de Migració de la Unió Europea "la reubicació funciona si hi ha voluntat política" .
Entre els refugiats es troben milers de xiquets i de xiquetes, que són assistits per un considerable nombre de persones i entitats que treballen diàriament amb ells. Tot i la voluntat d'alguns actors implicats, hi ha una gran negativa per part de molts propietaris a llogar habitatges en què acollir els refugiats, el que dificulta el compliment de les quotes.
