Compromís presenta al·legacions a l’Avantprojecte de llei “que desprotegeix la costa per deixar-la en mans dels especuladors”
Paula Espinosa: “PP i Vox permetran desenvolupar usos hotelers a 200 metres del mar, en espais definits com a No Urbanitzables de Protecció Litoral en la normativa vigent”
La coalició Compromís, a través dels seus col·lectius locals afectats, ha presentat una bateria d’al·legacions a l’Avantprojecte de “la mal anomenada Llei de Protecció i Ordenació del Litoral presentat pel Consell de PP i Vox, per ser una normativa arbitraria, que desprotegeix el litoral i obri la porta a l’especulació urbanística”.
Des d’Alacant, Gandia, Dénia, Bellreguard, Sagunt, Meliana, Cullera, Altea i El Campello, Compromís ha mostrat la profunda preocupació per les conseqüències que suposaria l’aplicació d’allò recollit a l’Avantprojecte de llei de la Costa elaborat per la conselleria de Medi Ambient i Territori i així ho han remarcat usant el període d’al·legacions al text, el termini del qual acaba demà 1 de juliol.
Paula Espinosa, diputada de Compromís a les Corts, lamenta que este avantprojecte haja sigut redactat obviant la normativa vigent que protegeix el litoral valencià. Espinosa recorda que “el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) ja protegeix 7.500 hectàrees del nostre litoral i ha estat amplament avalat des del punt de vista jurídic” -fins i tot pel Tribuinal Suprem-, per tant “no cola que el que busque el govern de Mazón siga, com diuen, la seguretat jurídica. A més, el PATIVEL ja estableix un marc conciliador amb l'activitat econòmica més habitual al litoral”.
Falta de concreció i definició
Compromís, en les seues al·legacions, considera que el text està plegat d’ambigüitats i ni tan sols dota de seguretat jurídica als afectats pels deslindes que a priori era un dels objectius marcats pel Govern de Mazón.
La coalició assegura que l’utilització del terme “valor etnológico indubitado” en referència als nuclis costaners “tradicionals”, resulta “excessivament difús i provoca arbitrarietat” a l’hora de determinar quins nuclis el tenen i quins no. Segons la parlamentària, “es corre el risc més que obvi d’aprofundir en la inseguretat jurídica i en la incertesa que pateixen les propietats ubicades en estos indrets, generant un perjudici encara major”.
De la ‘singularitat valenciana’ a la literalitat de la norma gallega
Compromís conclou que l’Avantprojecte és una còpia de la Ley 4/2023, de 6 de julio, de ordenación y gestión integrada del litoral de Galicia. Tant és així que es trasllada de manera literal part de l’articulat a la norma valenciana. Espinosa explica com, “amb una simple lectura comparativa aflora eixa similitud, arribant a contradir arguments de la pròpia llei. És significatiu, per exemple, que la zonificació de sòl que es proposa siga íntegrament coincident amb la normativa gallega, tot i haver remarcat que la costa valenciana i la Cantàbrica o Atlàntica no tenen res a veure”.
Per contra, la normativa vigent que es pretén derogar amb esta proposta sí que parteix, de manera argumentada tècnicament i científica, d’eixa singularitat en tant en quant analitza el territori de manera integrada i el dota d’una regulació d’acord amb la realitat socioeconòmica, territorial i mediambiental.
Obvia l’adaptació al canvi climàtic
Compromís denuncia també que amb el text presentat el govern de Mazón demostra que viu a esquenes del problema real que representa el canvi climàtic, en un moment d'emergència climàtica, on el litoral és un dels primers enclaus a patir les seues conseqüències i és urgent accelerar les accions climàtiques. “En canvi, des del Govern Mazón es decideix posar el fre i donar marxa arrere a les polítiques d’acció climàtica sobre el litoral. De fet, esta norma sembla únicament i en exclusiva redactada per trobar un encaix més laxe a l’activitat econòmica i la propietat privada que a protegir el nostre litoral”.
Vulnera el principi de no regressió ambiental
Un dels punts més controvertits de l’avantprojecte és la modificació que planteja sobre els usos del sòl no urbanitzable que ocupa la franja litoral i que vulneraria el principi de no regressió ambiental.
Les conseqüències concretes que es deriven de l’aplicació directa i prevalent d’esta llei establerta tant en la Disposició Transitòria 2a com en la Disposició Transitòria 3a impliquen “un clar retrocés respecte dels nivells de protecció assolits amb anterioritat i vigents a dia de hui”.
Amb la nova normativa presentada existeix la possibilitat -ambigua i fins i tot contradictòria- de desenvolupar usos residencials a partir de 500 metres i hotelers a partir de 200 en espais on actualment no està permés. El que suposa ja per se una ampliació dels usos i la intensitat permesos fins ara en eixe espai litoral sensible, arribant a incloure com a sòls susceptibles de contemplar estos usos els que actualment estan definits com a No Urbanitzables de Protecció Litoral en la normativa vigent.
“Esta llei no es deté un segon en protegir les nostres costes, ni tampoc busca les ferramentes per detindre la seua degradació. Sinó més bé, va en la línia oposada a l’esperit del PATIVEL. Més bé fa tot el contrari, desfer tota aquella normativa que va impulsar el govern del Botànic en un esforç per adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic”, ha conclòs Espinosa.
